Eusebi Bosch i Humet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaEusebi Bosch i Humet
Eusebi Bosch i Humet (1914).JPG
Eusebi Bosch i Humet el 1914
Dades biogràfiques
Naixement 27 d'octubre de 1860
Sabadell
Mort 12 de gener de 1948 (87 anys)
Residència Sabadell
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació compositor i músic
Gènere sarsuela i sardana
Modifica dades a Wikidata

Eusebi Bosch i Humet (Sabadell, 27 d'octubre del 1860 - Barcelona, 12 de gener del 1948)[1] va ser un músic i compositor, especialment de sarsueles.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era nét de Fidel Bosch i Llonch.[2] En l'any 1892 era director de l'Escola Municipal de Música de Sabadell on va tenir entre els seus alumnes el músic-sacerdot Jaume Bofarull Miró,[3] i també va ser fundador i director de la banda d'aquesta ciutat vallesana. Entre el 1897 i el 1899 dirigia[4] l'Escola Municipal de Música de Vic. També va ser professor de l'Escola Municipal de Sord-Muts de Barcelona (entre el 1918 i el 1925, pel cap baix) i de l'Escola Municipal de Cegos, on tingué d'alumne el futur compositor Nicanor Pérez. En el 1905 dirigia la barcelonina societat coral Catalunya Nova, i en dimití a l'any següent. En el 1917 va ser vicepresident de la nou-nada a Barcelona "Asociación de Maestros Compositores".

Fou autor de sarsueles, música religiosa (com una Missa), per a orgue, coral, sardanes...

Obres[modifica | modifica el codi]

(Selecció)

  • Balada de l'aigua i la donzella, op. 126 (1918), per a contralt i piano, amb lletra d'Ambrosi Carrion. Dedicat a Concepció Callao
  • El ball de Sant Ferriol, arranjament per a cobla del ball. Enregistrat per la Cobla Sant Jordi al CD Esbart Català de Dansaires. Centenari Barcelona: Esbart Català de Dansaires, 2008
  • Benedictus, op. 18, per a baix i harmònium amb acompanyament de 2 violins, flauta, 2 clarinets i contrabaix
  • La cançó del fuster, op. 39 (1887), per a cor a quatre veus d'home, amb lletra de Joan Casanovas. Premiada per la "Societat Els Sis Parells" de la Bisbal
  • Cant dels joves, op. 154, per a 4 veus d'home amb lletra de Joan Maragall
  • Concert matinal vora la mar, op. 127 (1919), per a 7 veus de dona amb acompanyament d'instruments de corda, arpa i piano. Lletra de J. Molas-Valverde
  • Coral, op. 43 (1889), per a tres veus de nens i orquestra
  • Fantasía, op. 17, per a violí i piano
  • Himno a la caridad, op. 77 (1897), per a tenor solista, 4 veus d'home i gran orquestra
  • Himno de las Naciones (1988), himne de l'Exposició Universal de Barcelona
  • Marcha procesional, op. 70 (1896), per a banda. dedicada al bisbe de Vic Josep Morgades i premiada al Segon congrés Eucarístic de Lugo
  • Melancolía, op. 175, per a violí i piano
  • Missa de Glòria, op. 26 (1899), per a 4 veus d'home, 4 solistes, quintet de corda, orgue i timbales
  • La nit de Sant Joan, op. 95, per a cor a sis veus mixtes
  • Nocturno, op. 54, per a cor a quatre veus. Premi 1891 "Sociedad Coral la Oliva" de Vigo
  • El patatud, arranjament per a cobla del ball. Enregistrat al CD Esbart Català de Dansaires. Centenari
  • Per la Pasqua, op. 148-1, amb lletra de Martí Genís
  • Un recuerdo, op. 22, per a violí i piano. Medalla d'or 1892 de l'"Academie Artistique Scientifique et Litéraire" de Haimant (Bèlgica)
  • La venditrice de fiori, op. 8, per a soprano i piano, amb lletra de Pietro Paolo Parzanese

Obra dramàtico-musical[modifica | modifica el codi]

  • Los bandidos de la sabana. Sarsuela en tres actes. Llibret de Josep Maria Pous i Archer. Barcelona, febrer 1890
  • Redhya, op. 79 (1895). Òpera en dos actes, text de Frederic Garriga. Estrenada al Teatre del Bosc de Barcelona el 14 de setembre de 1906
  • Ki-ri-mon. Sarsuela en 2 actes. Llibret de Manuel Figuerola i Aldrofeu. Estrenada al Teatre Jardí Espanyol de Barcelona el dissabte, 23 de juliol de 1898.
  • Un marido en libertad (Música celestial). Sarsuela en 1 acte. Llibret de Manuel Figuerola i Aldrofeu. Estrenada al Teatre Jardí Espanyol de Barcelona el 16 de juliol de 1898.
  • Fam d'or, op. 84. Sarsuela en 3 actes. Llibret de Joaquim Albanell i Vilas. 1899.
  • La caritat, op. 87. Sarsuela històrica en 1 acte i en vers. Llibret de Joaquim Albanell i Vilas. 1901
  • La roca de les mentides. Comèdia lírica en 1 acte. Llibret d'Ernest Soler i de les Cases. Barcelona, 1903
  • Els esclops de la sort. Rondalla en 2 actes. Llibret d'Ambrosi Carrion i Juan. Barcelona, 1915
  • Lliga de protestants o el Luter de la Reforma. Sainet en 1 acte. Llibret de Josep Burgas i Burgas Estrenat al Teatre Tívoli de Barcelona el 9 de febrer de 1926
  • Mediterrània, poema líric amb lletra d'Ambrosi Carrion, estrenat al Teatre Grec de Barcelona el 1930
  • Trilogia La Sort, conjunt d'òperes amb llibret d'Antoni Carrion, estrenat al Teatro del Bosque el 1918:
    • Epitalami, op. 112
    • El mal traginer, op. 115 (1914)
    • La núvia verge, op. 117 (1915)
  • Sangre redentora, op. 118. Òpera en un acte amb llibret d'Ambrosi Carrion
  • El Fill de Crist, op. 118 (1916). Òpera en un acte amb llibret d'Ambrosi Carrion
  • Febo, op. 142. Òpera en 3 actes, llibret de Salvador Vilaregut inspirat en l'obra Nostra Senyora de París de Victor Hugo. Barcelona, 1920
  • L'ànima condemnada. Òpera en tres actes amb lletra de Rossend Serra

Sardanes[modifica | modifica el codi]

  • L'alegre primavera, op. 46
  • La ben aimada
  • En el camp, op. 21 (1922)
  • Estiuenca, op. 104
  • La festa de Súria (1930)
  • Flor de perera, op. 122
  • La joia del blat, op. 140 (1922)
  • Jorn de noces, op. 136
  • La més aimada, op. 20
  • La nostra festa
  • Els petits sardanistes, op. 15 (1907)
  • La valenta, op. 137 (1920)

Cançons sobre lletres de Jacint Verdaguer[modifica | modifica el codi]

  • A la verge de Montserrat. op. 141, Des del Montseny. op. 141, Dolç cautiveri, op. 161 núm. 2, L'arpa sagrada, op. 161 núm. 3, La puntaire. op. 141, Lo pare Falgàs, op. 151, Mon colomar. op. 141, Romanza

Fons personal[modifica | modifica el codi]

L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva una part del seu fons personal, integrat principalment per partitures manuscrites i impreses, correspondència i les Memòries d'Eusebi Bosch i Humet.[5]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Folk-lore Musical. Cançons populars recullides a les Guilleries i armonisades pel Mtre. Eusebi Bosch; Cançons recollides i harmonitzades pel Mestre Eusebi Bosch i Humet Barcelona: L'Avenç 1909
  • Organografía general de todos los instrumentos musicales. Vol.1 Madrid: Ildefonso Alier, 1918

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Necrològica
  2. Eusebi Bosch Humet. 150 anys del seu naixement
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. I, pàg. 166. (IBSN 84-7291-226-4)
  4. Eusebi Bosch va ser director de l'Escola Municipal de Música de Vic; el substituí Lluís Gonzaga Jordà i Rossell
  5. Inventari del Fons personal d'Eusebi Bosch i Humet Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Enllaços[modifica | modifica el codi]