Eusebi Guiteras i Guiu
.jpg) Eusebi Guiteras i Guiu, caricatura d'Isidre Creus (1900)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1861 Sant Hipòlit de Voltregà (Osona) |
| Mort | 1919 (57/58 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Gènere | Sardana |
 | |
Eusebi Guiteras i Guiu (Sant Hipòlit de Voltregà, 1861 - 1919) fou un compositor català d'obres simfòniques, cançons i sardanes. També compongué un quintet de corda i música religiosa.
Biografia[modifica]
Estudià un temps al Seminari. Posteriorment, es dedicà a la música, aprenent-ne amb mestres com Anselm Barba i Josep Rodoreda.
En el 1892 dirigia l'Orfeó Ampurdanés del Centre Empordanès de Barcelona. L'any 1896 guanyà el concurs per la plaça de clarinetista de la Banda Municipal de Barcelona, i dos anys més tard s'adjudicà la direcció de la Banda de la Casa de la Caritat de Barcelona (del 1898 al 1900 com a professor interí, i del 1900 al 1918 com a director titular); amb aquesta formació podria haver fet la primera gravació mundial d'una sardana en disc, el 1902.[1] L'any 1905 va ser nomenat director de l'Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat. El 1915 dirigia una "Academia Guiteras" de música, on s'ensenyava piano, cant, violí i solfeig.
Algunes de les seves sardanes foren, com L'aplec de la sardana i La platja de Riells, molt populars al seu temps.
Obres[modifica]
- «Aire andaluz», (1902). Arxivat de l'original el 2014-05-22. [Consulta: 22 maig 2014].
- Andalucía, fantasia per a banda
- El bateig del bebè, quadret líric de Santiago Sallés Rocabert amb música d'E.Guiteras (Barcelona: Libr. Salesiana, 1917)
- Canción de amor, vals per a piano
- El cant de l'Orfe, per a veu i piano, amb lletra de Jacint Verdaguer
- Canto de colegialas, per a cor i piano
- Corte de amor: minuetto, per a banda
- Crimilda, fantasia per a clarinet
- De la terra, col·lecció de contes i balls catalans
- Dulces coloquios, per a veu i orgue, amb lletra de Jacint Verdaguer
- Esplais de l'ànima, cant sacre per a veu i orgue amb lletra de Josep Maria Vidal i Pomar
- Gallardo (1900), pas-doble per a banda
- Gavota (1903)
- Gentil pastoreta, per a veu i orgue, amb lletra de Jacint Verdaguer (també en traducció castellana: Gentil pastorcita)
- La Gloria del Paralelo, sarsuela amb lletra de Sañudo Autran
- Himno a San Jorge (1917), per a banda
- Leonisa: gavota, per a piano
- El llimpia botes (1917), sainet líric amb lletra de Santiago Sallés
- Mascarón, vals per a banda
- Lo mercat de Balaguer (1896), per a cor de veus soles amb lletra d'A.Masriera
- Ninet d'aucelletes, caramelles vals per a veus soles
- Passió
- El pollo Nicanor: juguete cómico lírico en un acto (1901), amb lletra de Cristóbal María Pla de Valentín i Antonio Solanas Riqué
- Rosari popular, per a banda, amb lletra de Joaquim Cassadó i Valls
- Santa Fausta: marxa de processó, per a banda
- La serrana rondeña: gavota, per a banda
- El soldat dels reis, per a cor infantil i piano, amb lletra d'Antoni Bori i Fontestà
Sardanes[modifica]
- L'aplec de Farners
- L'aplec de la sardana (1907), lletra de Joan Sanxo i Farrerons
- Blanca
- La bolangera (<1907)
- La caputxeta blanca
- La caputxeta vermella
- Claveriana (<1907)
- La clota (<1907)
- Endevina, endevineta, sardana revessa
- Flor de Fajol
- Flor nevada (1907)
- La mainadera (1917)
- Maria Cristina
- Mercedes
- Montserrat
- Les noies de l'Empordà
- L'orfeneta
- La platja de Riells (1901), primera sardana gravada en disc a Espanya
- Ramell del poble (<1909), sobre motius de Clavé[2]
- La roca del cargol (<1907)
- La romàntica
- Sumpta
- La torre de Montgó
- Trencaclosques, revessa
- Viola de pastor (<1907)
Referències[modifica]
- ↑ Als articles Anem pel bon camí de "Fonovilassar", a la primera i especialment en la segona part es plantegen tot una sèrie d'interrogants referents als primers enregistraments de música sola fets a Espanya («Web de Fonovilassar». Arxivat de l'original el 2014-05-22. [Consulta: 5 gener 2009].)
- ↑ "...la banda de la Casa Provincial de la Caritat...tocarà la celebrada sardana Ramell del poble" ( «Balls de disfresses». El Poble Català, 18-02-1909, pàg. 4.)