Vés al contingut

Explosió del port de Beirut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentExplosió del port de Beirut
Imatge
Efectes de l'explosió.
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 54′ 05″ N, 35° 31′ 08″ E / 33.9014°N,35.5189°E / 33.9014; 35.5189
Tipusaccident industrial
explosió
incendi industrial Modifica el valor a Wikidata
Data4 agost 2020 (10.08:18. Horari d'estiu de l'Europa Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPort de Beirut (Líban) Modifica el valor a Wikidata, governació de Beirut (Líban) Modifica el valor a Wikidata
EstatLíban Modifica el valor a Wikidata
Causaexplosió focs artificials
explosió nitrat d'amoni
incendi industrial Modifica el valor a Wikidata
VíctimaNazar Najarian víctima de desastre
Jean-Marc Bonfils víctima de desastre Modifica el valor a Wikidata
Morts218 Modifica el valor a Wikidata
Ferits6.900 Modifica el valor a Wikidata
Desapareguts ≥ 32 Modifica el valor a Wikidata
Cost dels danysdany a la propietat: 15.000 M$ Modifica el valor a Wikidata
Mitjà de comunicació
Etiqueta#لا-نريدها i #BeirutExplosion Modifica el valor a Wikidata

L'explosió del port de Beirut es va produir el 4 d'agost del 2020 a la capital libanesa de Beirut.[1] Segons el ministre d'Interior del Líban, l'explosió fou deguda a la detonació accidental de 2.750 tones de nitrat d'amoni, un fertilitzant amb aplicacions com a explosiu que havia estat confiscat anys abans. L'explosió va causar 218 morts i més de 7000 ferits.[2] S'estima que unes 300.000 persones van quedar sense llar.[3] El ministre de Salut feu esment de «nombrosos ferits i danys importants». Testimonis dels fets declararen al canal de televisió LBC que «com a mínim hi havia dotzenes de ferits i els hospitals estaven plens».

L'explosió sacsejà el centre de Beirut i generà un núvol de bolet fet de pols. Segons testimonis, la detonació danyà cases situades a una distància de fins a 10 km. Seguidament, un gran núvol de fum negre va cobrir la zona, mentre que un gran nombre de ferits estaven a terra. Les oficines del diari libanès The Daily Star foren destruïdes per l'explosió, que provocà l'esfondrament de parts del sostre, en rebentà les finestres i en malmeté els mobles. L'explosió també provocà danys a la seu de la delegació al Pròxim Orient de TV3, encapçalada per Txell Feixas.[4]

La terminal del port de Beirut destruïda per l'accident era la via d'entrada d'un 80% de les importacions de blat al país, que importa el 90% del blat que consumeix (principalment de Rússia). Aquest fet ha suscitat el temor d'una crisi alimentària com a conseqüència directa de l'explosió.

El secretari general del partit Falanges Libaneses (Kataeb), Nazar Najarian, morí a causa de l'explosió.[5]

Context

[modifica]

L'economia del Líban estava en crisi abans de les explosions, amb el govern incomplint el seu deute, la lliura libanesa caient en picat i un índex de pobresa que havia augmentat a més del 50%.[6] A més, la pandèmia de COVID-19 al Líban havia aclaparat a molts hospitals del país, amb múltiples informes d'escassetat de subministraments mèdics, ja que estaven a punt de veure's envaïts per pacients de COVID, i molts hospitals no podien pagar al personal a causa de la crisi financera.[7]

El port de Beirut serveix com el principal punt d'entrada marítima al Líban i com una peça vital d'infraestructura per a importar mercaderies escasses.[8][9] Propietat del govern libanès, el port inclou quatre conques, 16 molls i 12 magatzems.[9] Allotjava una sitja de gra que servia com a reserva estratègica de blat per al país.[8] La Base Naval de Beirut és part del port.[9]

MV Rhosus

[modifica]
Article principal: MV Rhosus

El 23 de setembre de 2013, el vaixell de càrrega de propietat russa i amb bandera moldava MV Rhosus va salpar de Batumi (Geòrgia) amb destinació a Beira (Moçambic), portant 2.750 tones de nitrat d'amoni.[10][11] Durant el viatge, es va veure obligat a atracar a Beirut amb problemes de motor.[12] Després de la inspecció del Control Estatal del Port, el Rhosus va ser trobat innavegable i se li va prohibir salpar.[12][13] Vuit ucraïnesos i un rus estaven a bord, i amb l'ajuda d'un cònsol ucraïnès, cinc ucraïnesos van ser repatriats, deixant a quatre membres de la tripulació per a cuidar del vaixell.[14]

Conseqüències

[modifica]

L'endemà, el govern del Líban va acordar arrestos domiciliaris a tots els funcionaris del port de Beirut que havien supervisat l'emmagatzematge i la seguretat des de l'any 2014, quan es va confiscar el material inflamable de la segona explosió.[15]

El 10 d'agost, després de tres dies de fortes protestes, el govern encapçalat per Hassan Diab va dimitir en bloc després que diversos ministres renunciessin al càrrec,[16] i en 1 d'agost es va nomenar Mustafà Adib com a Primer Ministre.[17]

Investigació

[modifica]

Un any després de l'explosió, amb el país immers en una greu crisi econòmica, el primer jutge instructor va ser apartat del cas i el segon va patir l'obstruccionisme polític i la immunitat dels alts càrrecs a interrogar, a més, molts testimonis no volen parlar i altres relacionats amb els fets han aparegut morts, com un militar, un coronel de duanes, un intel·lectual i un fotògraf.[18] No hi ha cap responsable identificat ni empresonat.[19]

Reaccions internacionals

[modifica]

Respostes immediates

[modifica]

Poc després de la doble explosió, diversos organismes internacionals i països van oferir ajuda i/o assistència humanitària al Líban

  • Nacions Unides[20]
  • Unió Europea: Equips de recerca i rescat de 100 bombers altament entrenats, gossos, vehicles i equipament.[21] Ajuda a través del sistema europeu de satèl·lits.[22]
  • Alemanya: Equip de recerca i rescat de 47 persones.[22][23]
  • Aràbia Saudita: Equips mèdics i de transport mèdic.[22][24]
  • Austràlia: Donació de 2 milions de dòlars australians (1.214.779 €).[22]
  • Azerbaidjan: Ajuda econòmica.[25]
  • Bèlgica: Assitència B-FAST.[26]
  • França: Personal d'emergència, unitat mèdica mòvil i 20 tones de material.[27][28] Equip de rescat i recerca de 55 persones.[29] El president Macron visitarà Líban i es reunirà tant amb el seu homòleg Michel Aoun com amb els principals líders polítics del país.[30]
  • Grècia
  • Iraq: Sis camions de subministraments mèdics urgents i un equip mèdic d'emergència.[22]
  • Iran[31]
  • Israel (indirectament): Ofereix, mitjançant intermediaris, ajuda humanitària.[21][32]
  • Jordània: Tot el material necessari per instal·lar un hospital de campanya i personal.[21]
  • Kuwait: Equipament mèdic[33]
  • Països Baixos: Equip de recerca i rescat de 67 persones.[34]
  • Polònia: Equip de recerca i rescat de 50 bombers.[22]
  • Qatar: Tot el material necessari per instal·lar dos hospitals de campanya (amb 500 llits i 50 respiradors cada un) i altres subministraments mèdics.[35]
  • Rússia: Equip de rescat, equipaments, medicaments, especialistes mèdics[36]
  • Regne Unit[37]
  • República Txeca: Equip de recerca i rescat de 37 persones.[38]
  • Tunísia: Equipaments mèdics.[39]
  • Turquia: Equips de recerca i rescat, un hospital de campanya, ajuda humanitària, subministraments mèdics i medicaments.[22]
  • Xipre: Equip de rescat i recerca de 10 persones i 8 gossos. També paramèdics i enviarà aliments no peribles, alumini i vidre.[22]

Aquests països si bé han ofert assitència a Líban, de moment, no s'ha materalitzat pas.

Donacions

[modifica]

Poc després de les explosions a Beirut, el president francès Emmanuel Macron va organitzar una conferència internacional virtual (a causa de la pandèmia) per buscar donacions.[43] L'Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris va elaborar un "Marc de resposta d'emergència" i va estimar que en els propers tres mesos calia invertir-hi 116.9 milions de dòlar per "poder salvar el màxim possible de vides, protegir als més vulnerables i preparar el terreny per la recuperació i la reconstrucció posterior".[44] El govern libanès ha estimat les pèrdues entre 10 i 15 mil milions de dòlars. La conferència de Macron que ha aconseguit reunir representants de 28 països i d'organitzacions internacionals com la Unió Europea i la Lliga Àrab ha recaptat 252.7 milions d'euros.[45] Les principals donacions són; la Comissió Europea amb 68.4 milions €, Qatar amb 42.2 milions €, Kuwait amb 33.7 milions €, Gran Bretanya amb 27,7 milions €, Dinamarca amb uns 20 milions €, EEUU amb 12.6 milions €, Noruega amb 6.5 milions € i Suïssa amb 3.7 milions €, entre altres. Alguns d'aquests països donants també han ajudat de manera material enviant materials necessaris com hospitals de campanya o subministraments com és el cas de Qatar. Altres, han optat per ajudar a Líban sobretot de manera material com és el cas d'Espanya o Brasil en que donaran subministraments mèdics i tones d'aliments com blat o arròs.[45]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Registrada una explosió a la zona del port de Beirut (Líban)». Aldia.cat, 04-08-2020. [Consulta: 4 agost 2020].
  2. ↑ «Infographic: How big was the Beirut explosion?». Al Jazeera, 04-08-2022 [Consulta: 29 juliol 2023].
  3. ↑ «Beirut explosion: What we know so far». BBC, 11-08-2020 [Consulta: 29 juliol 2023].
  4. ↑ «Twitter - Txell Feixas Torras». [Consulta: 4 agost 2020].
  5. ↑ «Top Lebanese Christian party official killed in Beirut, after ‘Hiroshima’-level explosion» (en anglès). [Consulta: 4 agost 2020].
  6. ↑ ; Qiblawi, Tamara; Wedeman, Ben «Beirut explosion shatters windows across Lebanese capital». CNN, 05-08-2020 [Consulta: 4 agost 2020].
  7. ↑ News, A. B. C. «Crisis hits Lebanon's hospitals, among the best in Mideast» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Hundreds wounded as huge blast rips through Lebanon's Beirut», 04-08-2020. Arxivat de l'original el 4 agost 2020. [Consulta: 4 agost 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «What is the Port of Beirut? Everything We Know About the Site Following Deadly Explosion», 04-08-2020. [Consulta: 5 agost 2020].
  10. ↑ Dagher, Charbel; Maksoud, Christine «m/v Rhosus – Arrest and Personal Freedom of the Crew». The Arrest News, 10-2015. Arxivat de l'original el 5 agost 2020 [Consulta: 5 agost 2020].
  11. ↑ Azhari, Timour «Beirut blast: Tracing the explosives that tore the capital apart». Al Jazeera, 05-08-2020 [Consulta: 5 agost 2020].
  12. ↑ 12,0 12,1 Jørgensen, Lars Bach «Ekspert forklarer, hvad der sandsynligvis skete i Beirut» (en danès). TV 2, 05-08-2020 [Consulta: 5 agost 2020]. «The large amount of potentially dangerous fertilizer has been there since 2014, when the Moldavian ship Rhosus had to port due to engine problems.»
  13. ↑
  14. ↑ Untila, Stela «Substanța care a provocat explozia din Beirut a fost adusă de nava unui rus sub pavilionul R. Moldova» (en romanès). NewsMaker, 05-08-2020 [Consulta: 5 agost 2020].
  15. ↑ «Arrestados los funcionarios del puerto de Beirut que vigilaban el almacén de la explosión» (en castellà). El Periódico, 05-08-2020. [Consulta: 5 agost 2020].
  16. ↑ «Dimite el Gobierno en bloque de El Líbano» (en castellà). publico, 10-08-2020. [Consulta: 13 agost 2020].
  17. ↑ «Un exambaixador a Alemanya, nou primer ministre del Líban». Ara, 31-08-2020. [Consulta: 1r setembre 2020].
  18. ↑ «"They Killed Us from the Inside" - An Investigation into the August 4 Beirut Blast». Human Rights Watch. [Consulta: 29 juliol 2023].
  19. ↑ «Un any de l'explosió de Beirut amb acusacions d'obstruir la investigació». 324, 04-08-2021. [Consulta: 24 agost 2021].
  20. ↑ «Lebanon: UN ‘actively assisting’ in response to huge explosions at Beirut port» (en anglès), 04-08-2020. [Consulta: 5 agost 2020].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 «France’s Macron to visit Beirut as world pledges help for stricken Lebanese capital» (en anglès), 05-08-2020. [Consulta: 5 agost 2020].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 «The Latest: Cyprus police helicopters head to Lebanon», 05-08-2020. [Consulta: 5 agost 2020].
  23. ↑ «Beirut explosion: World reacts to deadly blast in Lebanon capital». [Consulta: 5 agost 2020].
  24. ↑ «Statement of Foreign Ministry (Saudi Arabia)» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2020].
  25. ↑ «Azərbaycan Livana maliyyə yardımı göstərəcək» (en àzeri). [Consulta: 5 agost 2020].
  26. ↑ «Sophie Wilmès: «La Belgique se tient aux côtés de Beyrouth après cette tragédie»» (en francès), 05-08-2020. [Consulta: 5 agost 2020].
  27. ↑ «Tuit de Emmanuel Macron, president francès». [Consulta: 5 agost 2020].
  28. ↑ «Three French planes carrying 20 tons of equipment en route to Lebanon» (en anglès), 05-08-2020. Arxivat de l'original el 2022-01-21. [Consulta: 5 agost 2020].
  29. ↑ Anonym. «France urgently dispatched 55 professional rescue teams and 20 tons of relief materials to aid Lebanon | tellerreport.com» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2020].
  30. ↑ «French president traveling to Lebanon after deadly explosion», 05-08-2020. [Consulta: 5 agost 2020].
  31. ↑ «Tuit de Javad Zarif, ministre d'exterior de l'Iran» (en persa). [Consulta: 4 agost 2020].
  32. ↑ staff, T. O. I.; Agencies «Israel offers humanitarian aid to Lebanon after Beirut explosions kill dozens» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2020].
  33. ↑ «Kuwait medical supplies arrive in Lebanon» (en anglès), 05-08-2020. [Consulta: 5 agost 2020].
  34. ↑ «Nederland stuurt reddingsteam van 67 specialisten naar Beiroet» (en neerlandès), 05-08-2020. [Consulta: 5 agost 2020].
  35. ↑ «Qatar News Agency». [Consulta: 5 agost 2020].
  36. ↑ Teslova, Elena. Russia sends 5 humanitarian aid planes to Lebanon. Anadolu Agency.
  37. ↑ «Tuit de Boris Johnson, primer ministre britànic». [Consulta: 5 agost 2020].
  38. ↑ «Czech Republic to send a search and rescue team to Beirut following Tuesday's explosion - Prague, Czech Republic» (en anglès), 05-08-2020. Arxivat de l'original el 2020-08-06. [Consulta: 5 agost 2020].
  39. ↑ «La Tunisie envoie deux avions chargés d'équipements médicaux au Liban» (en francès). [Consulta: 5 agost 2020].
  40. ↑ International, Radio Canada. «Canada offers assistance to Lebanon after massive blast rocks Beirut» (en anglès), 04-08-2020. [Consulta: 5 agost 2020].
  41. ↑ «Tuit d'Hishammuddin Hussein, ministre d'Exteriors de Malàisia». [Consulta: 5 agost 2020].
  42. ↑ swissinfo.ch/urs. «Swiss offer help to Lebanon after deadly blast in Beirut» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2020].
  43. ↑ «World leaders pledge €250M in Lebanon donor conference» (en anglès). [Consulta: 20 agost 2020].
  44. ↑ «Emergency Response Framework for Beirut 2020» (en anglès). OCHA, 01-08-2020. [Consulta: 20 agost 2020].
  45. ↑ 45,0 45,1 agencies. «Countries pledge nearly $300M aid for Lebanon in wake of devastating Beirut explosion» (en anglès), 09-08-2020. [Consulta: 20 agost 2020].
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Explosió_del_port_de_Beirut&oldid=32478328»