Fàbrica Arañó, Ventajó i Cia
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Fàbrica  | |||
| Arquitecte | Jaume Gustà i Bondia | |||
| Construcció | 1903 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sants (Barcelonès) | |||
| Localització | Begur, 44-52, Bacardí, 44-64, Canalejas, 32-54 i Sugranyes, 65-75 | |||
| ||||
| Format per | Xemeneia de la plaça Olivereta | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 29878 | |||
| Id. Barcelona | 1622 | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Xemeneia de la plaça Olivereta | ||||
| Id. IPAC | 42502 | |||
| Id. Barcelona | 1798 | |||
.jpg)
La Fàbrica Arañó, Ventajó i Cia és un edifici industrial situat al barri de Sants-Badal de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
La fàbrica es disposa en un conjunt de naus formant una planta en «U» asimètrica, l'espai central de la qual l'ocupen altres naus que havien estat destinades a raspalls i bullidors, amb la seva corresponent xemeneia, actualment desaparegudes igual que l'assecador nou, del que només es conserva la planta baixa.[2]
A diferència dels vapors i de les fàbriques bastides entre els anys 1840 i 1880 aproximadament, aquest vapor, força posterior, presenta la innovació, potser determinada per la trama urbana establerta, de bastir les naus fent façana directa a les alineacions determinades urbanísticament, utilitzant-se aquestes naus com a oficines o bé destinades a totes aquelles feines de producció en què no era necessari l'ús energètic, dedicant l'espai central que es genera amb aquesta tipologia a altres usos inherents i necessaris en aquest procés de fabricació, com ara la caldera i xemeneia corresponent, els bullidors i els raspalls.[2]
Constructivament segueix, tant pel que fa a la tipologia com als materials, els models anteriors: fàbrica d'obra vista, pilars de ferro, fusta per a la coberta i els tirants. Les naus perimetrals tenen majoritàriament planta baixa i planta pis, la composició respon a models preexistents a nivell industrial, centrant la singularitat en l'edifici de l'assecador primer, completament historicista dintre de la seva modernitat.[2]
La xemeneia, de planta circular i forma cònica, és d'obra vista i té un basament de planta octogonal, on s'alternen quatre cares més amples amb altres més estretes. Cada cara està emmarcada per una motllura llisa i està coronat per una cornisa. En un dels costats s'obre una porta d'arc rebaixat. Repartides a diferents nivells hi ha quatre motllures llises i decoració ceràmica: tres franges vertical i una creu grega concidint amb les cares més amples del basament. A la part superior hi ha un fris amb línies verticals repartides de manera regular i una cornisa de gran voladís construïda mitjançant cercles de maó que van augmentant el seu diàmetre.[2]
Història[modifica]
El 1900, la societat Arañó, Ventajó i Cia va demanar permís per a construir un complex industrial a l'illa de cases compresa entre els carrers Doncellas (actual Begur), A (actual Canalejas), Mercedes (actual Sugranyes) i B (actual Bacardí), segons el projecte de l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia.[3] L'obra es va començar el 1901 i es va acabar el 1903.[4] La fàbrica estava dedicada al tissatge i blanqueig, tint i acabats de panes,[5] com la que Joan Güell havia endegat a meitat del segle xix (vegeu Vapor Vell).[2]
El 1913, Jacint Serra i els germans Josep i Francesc Serra i Roca es van associar amb Jaume Balet i Viñas per a crear la societat JJF Serra i Balet, que es dedicaria a la filatura de cotó i especialment a les panes.[4] El 1918, Francesc Serra va abandonar l'empresa, que el 1922 va canviar el nom pel de Manufactures Serra i Balet SA (vegeu magatzems Serra i Balet).[4]
Col·lectivitzada durant la Guerra Civil espanyola, la fàbrica va seguir funcionant normalment fins a la dècada del 1970, quan va ser afectada per la crisi del sector tèxtil.[4] Entre 1973 i 1977, els accionistes van realitzar una ampliació de capital, però l'intent no va poder salvar l’empresa, que finalment va fer suspensió de pagaments el 20 d’abril del 1982.[4] Aleshores, el 13 de desembre del mateix any es va constituir en societat anònima laboral, la qual cosa no va millorar la situació d'anys precedents.[5]
El 7 de març del 1984, els treballadors adquiriren en pública subhasta els terrenys i edificis com a cobrament dels endarreriments salarials, i aviat iniciaren les negociacions amb els veïns del barri, que hi reclamaven un poliesportiu.[5][4] Finalment, el Club Esportiu Mediterrani se'n feu càrrec,[4] i el 1987 la fàbrica passà a ser-ne la seu de Sants, mentre que la xemeneia ha quedat a l'exterior, a l'actual plaça de l'Olivereta.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «ANTIGA FÀBRICA ARAÑÓ, VENTAJÓ CIA. DESPRÉS MANUFACTURES SERRA I BALET». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Fàbrica Arañó, Ventajó Cia. Manufactures Serra Balet}». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Arañó, Ventajó y Cía. «Doncellas (actualment Begur 44-52) i Mercedes (actualment Sugranyes 65-75). Construir diversos edificis». Fo 2942 AH. AMCB, 1899-1900.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «La fàbrica Serra i Balet». Memòria de Sants. La història de Sants, Hostafrancs i La Bordeta (blog). Agus Giralt, 15-05-2015.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Manufacturas Serra-Balet S.A.». AMDS3-152. AMDSM, 1900-1984.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fàbrica Arañó, Ventajó i Cia |
- «Fàbrica Serra i Balet». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Manufactures Arañó Ventajó y Compañía després Serra Balet». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
- «Manufacturas Serra y Balet». Col·lecció MACBA. MACBA.
- «Fábrica "Manufacturas Serra Balet" de Sants». Patrimonio Industrial de Barcelona (blog), 23-04-2009.