Fàbrica La Cotonera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Ferlandina, 34 i Sant Vicenç, 31-35 i Paloma, 17-19 (enderrocat) | |||
| ||||
La Fàbrica La Cotonera era una casa-fàbrica situada als carrers d'en Ferlandina, Sant Vicenç i la Paloma, conservada parcialment.
Història[modifica]
El 1835, el fabricant de teixits Francesc Lloberas i el fabricant de blanqueig i tenyit de cotó Domènec Soley (vegeu casa-fàbrica Soley) van adquirir en emfiteusi a Josepa de Gomis, vídua del comerciant Joan Pau Puget, i al seu fill Rafael Puget i de Gomis, un hort i unes casetes al carrer de Valldonzella (antigament Natzaret), a cens de 1.650 lliures anuals.[1] El desembre del 1839, van demanar permís per a urbanitzar els terrenys amb l'obertura dels nous carrers del Lleó, Tigre, Paloma i Cérvol (actualment Sant Vicenç).[2]
El 1841, el tintorer Pau Puech els va adquirir en emfiteusi una parcel·la als carrers d'en Ferlandina, Cérvol i Paloma al costat de la fàbrica de Manuel Tey i Cia,[3] on va fer construir una casa-fàbrica dedicada a la filatura de llana, equipada amb una màquina de vapor de 16 CV construïda per la casa Diot (Lió).[4][5] El 1844 es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona amb «tejidos de mezcla para chalecos, sarjil, muselina de lana y pañuelos de vários colores.»,[6] i el 1845 va vendre l'edifici i la màquina de vapor a Santiago Poch i Daniel, Serafí Romeu, Pau Puig, Joan i Josep Clot, Tomàs Padró i Oller i Tomàs Resa i Colls, per 6.800 i 3.000 duros, respectivament.[7] Segons la carta de pagament de les obres, que començaren el maig del 1845 i acabaren el juny de l'any següent, aquestes consistiren en la construcció d'un edifici d'habitatges de planta baixa i tres pisos i una fàbrica de cinc «quadres», i hi intervingueren el mestre d'obres Josep Calçada, el fuster Joan Robert, el serraller Antoni Pons, el fonedor Ramon Riu, el vidrier Agustí Rovira, el pintor Joan Parés, i fabricant de xarxes de filferro Sebastià Vallmitjana.[8]
A finals del 1846 es va constituir la societat comanditària Puig i Resa (posteriorment Resa i Cia), amb Pau Puig com a director de la fàbrica i Tomàs Resa com a director financer. El capital era de 118.000 duros, aportats pels socis en metàl·lic, excepte Puig, que ho feu en maquinària.[9][10] El juliol del 1847, Resa renuncià per motius de salut i fou substituït per Tomàs Padró i Oller, que donaria el seu nom a l'empresa.[11][10] El 1851 es van fer unes noves escriptures, quedant Salvador Montané com a soci col·lectiu i la resta com a comanditaris.[12][10] El març del 1853 es va constituir la societat anònima La Cotonera (La Algodonera), dedicada a la filatura, teixidura i aprest de gèneres de cotó.[13] El seu capital era de 3 milions de rals, distribuït en 600 accions de 5.000 rals (250 duros) cadascuna,[13] del qual 118.000 duros (2.360.000 rals) eren aportats per la societat Salvador Montané i Cia per la casa-fàbrica del carrer d'en Ferlandina, 28 (actual 34).[14][15] La seu i la fàbrica es trobaven al mateix edifici i el magatzem en un de veí (vegeu Foneria Comas).[13] La força motriu era proporcionada per una màquina de vapor de 36 CV, amb dues calderes, i hi treballaven 140 obrers.[13]
El juliol del 1854, la fàbrica va patir el conflicte de les selfactines, i els locals foren ocupats i destruïdes deu testeres.[13] Tanmateix, l'empresa es va refer, i el 1856 va repartir un dividend del 17%, però a partir d'aleshores només els repartí en quatre exercicis.[13] Finalment, fou víctima de l'anomenada «fam de cotó», provocada pel bloqueig dels ports de la Confederació durant la Guerra de Secessió americana (1861-1865), que va fer augmentar fortament els preus de la floca.[13] Al final del 1865, la societat acordà la dissolució i el nomenament d'una comissió liquidadora. En aquell moment, les accions cotitzaven a la Borsa de Barcelona al 50% del valor nominal.[13]
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Joan Rigalt i Estrada, manual 1.165/36, f. 229-233, 19-10-1835.
- ↑ «Permís per a edificar en el terreny compres entre els carrers de Valldonzella, Ferlandina i Muralla de terra a favor de Francisco Lloberas fabricant de teixits i Domingo Soley pagès». Q136 Obres públiques 3/1 542. AMCB, 05-12-1839.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/9, f. 107v-109, 7-4-1841.
- ↑ Diario de Barcelona, 19-09-1841, p. 3746.
- ↑ Raveux, 2012.
- ↑ Exposición pública de productos de la Industria Española: verificada en obsequio de S.S. M.M. y A. durante su permanencia en esta capital, 1844, p. 43.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/13, f. 138-141, 12-4-1845.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/14, f. 354-355v, 6-10-1846.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/14, f. 466-471, 9-12-1846.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Rodrigo y Alharilla, 2007.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/15, f. 335-336, 8-7-1847.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/19, f. 572-575, 29-10-1851.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 13,5 13,6 13,7 Cabana, 1992.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 115, 312, 314.
- ↑ Estatutos, 1853, p. 4-5.
Bibliografia[modifica]
- Estatutos y reglamento de la sociedad anónima titulada La Algodonera. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramírez, 1853.
- Cabana, Francesc «La Cotonera SA. 1853-1865». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Raveux, Olivier «Sortir du labyrinthe: Le marché de l’innovation». Études d'histoire contemporaine de l'Espagne: Hommage à Gérard Chastagnaret, 2012, pàg. 19-44.
- Rodrigo y Alharilla, Martín. Indians a Catalunya: Capitals cubans en l'economia catalana. Barcelona: Fundació Noguera, juny 2007, p. 230-232. ISBN 978-84-9779-529-6.