Fàbrica Tey
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici industrial  | |||
| Arquitecte | Ramon Molet | |||
| Cronologia | ||||
| 1840 – 1843 | construcció | |||
| 1908 | destrucció | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Ferlandina, 36-40 i Paloma, 21-23 | |||
| ||||
La fàbrica Tey era un edifici situat als carrers d'en Ferlandina i de la Paloma del Raval de Barcelona, actualment desaparegut.
Història
[modifica]El 1835, el fabricant de teixits Francesc Lloberas i el fabricant de blanqueig i tenyit de cotó Domènec Soley (vegeu casa-fàbrica Soley) van adquirir en emfiteusi a Josepa de Gomis, vídua del comerciant Joan Pau Puget, i al seu fill Rafael Puget i de Gomis, un hort i unes casetes al carrer de Valldonzella (antigament Natzaret), a cens de 1.650 lliures anuals.[1] El desembre del 1839, van demanar permís per a urbanitzar els terrenys amb l'obertura dels nous carrers del Lleó, Tigre, Paloma i Ciervo (actualment Sant Vicenç).[2]
El 1840, La societat Manuel Tey i Cia els va adquirir una parcel·la en emfiteusi al final del carrer d'en Ferlandina i el nou de la Paloma,[3][4] i tot seguit, va demanar permís per a construir-hi dos edificis de planta baixa i un pis,[5][6] així com aixecar una tàpia de 16 pams d’alçada amb dues portes i instal·lar-hi provisionalment una màquina de vapor de 12-14 CV, segons el projecte de l'arquitecte Ramon Molet.[7][6] El novembre d'aquest any, va presentar un nou projecte del mateix autor que n'augmentava el nombre d'obertures i de plantes,[8][6] i el 1843 va demanar novament permís per a completar-hi les edificacions, segons el projecte de Molet.[9]
El 1850, L'Espanya Industrial va adquirir per a la seva secció de tints i estampats una màquina de vapor de segona mà de 7 CV a Manuel Tey i Cia, aprofitant que aquesta companyia l'havia substituït per una de 13 CV.[10] El seu objecte era llogar les seves instal·lacions i força motriu de vapor a d'altres fabricants,[11] i així, el 1857, hi havia les filatures de cotó de Josep i Agustí Casas i Camil Roig.[12]
A principis del segle xx hi havia la fàbrica de residus de cotó, cànem i llana d'Andreu Cabré,[13] posteriorment de matalassos,[14] així com la de llits de fusta tornejada de Josep J. Barberà,[15] posteriorment dels germans Daniel i Maties Juan.[16]
El 1908, l'edifici fou enderrocat per a construir-hi la nova fàbrica de vidres d'Emili Buxeres i Bultó (vegeu Cristalleria Buxeres).
Referències
[modifica]- ↑ AHPB, notari Joan Rigalt i Estrada, manual 1.165/36, f. 229-233, 19-10-1835.
- ↑ «Permís per a edificar en el terreny compres entre els carrers de Valldonzella, Ferlandina i Muralla de terra a favor de Francisco Lloberas fabricant de teixits i Domingo Soley pagès». Q136 Obres públiques 3/1 542. AMCB, 05-12-1839.
- ↑ AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, 16-03-1840.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 31-10-1872, p. 10933.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-133, 23-03-1840.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Artigas i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-133, 24-03-1840.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-135, 10-11-1840.
- ↑ «Manuel Tey i Companyia. Ferlandina sense número. Construir una casa fàbrica en un solar». Q127 Foment 74/1843. AMCB.
- ↑ Gutiérrez i Medina, Maria Lluïsa. La España industrial, 1847-1853. Un model d'innovació tecnològica. Enginyers Industrials de Catalunya, Associació Col·legi, 1997, p. 167.
- ↑ Raveux, 2005, p. 165.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 312-313.
- ↑ Anuario Riera, 1901, p. 177.
- ↑ Anuario Riera, 1903, p. 249.
- ↑ Anuario Riera, 1901, p. 158.
- ↑ Anuario Riera, 1903, p. 332.
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 538-540. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial». Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.