Fàbrica de llanes d'Arsèguel
 Entrada a la fàbrica. | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | fàbrica  |
| Història | |
| Creació | 1902 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Part de | Ruta dels oficis d'ahir |
| Lloc web | Fàbrica de llanes d'Arsèguel |
La fàbrica de Llanes d'Arsèguel, situada al pont d'accés al poble d'Arsèguel, és tot un exemple de l'aprofitament de l'energia hidràulica.[1] Encara avui es troba en ple funcionament i amb una maquinària que data del segle xviii. Fundada el 1902 pels besavis dels actuals propietaris té les característiques d'una empresa familiar que ha anat passant de pares a fills. En la seva època daurada va arribar a donar feina a unes 20 persones. Forma part de la Ruta dels oficis d'ahir promoguda pel Consell Comarcal de l'Alt Urgell.[2] La fàbrica disposa d'un servei de visites guiades, gestionat per la mateixa família Isern.[3]
Energia que utilitza[modifica]
L'energia mecànica s'obté gràcies a una turbina d'aigua, que va des del riu Segre a través d'un canal d'un quilòmetre i mig de llargada fins a un salt d'aigua de 10 metres. S'hi conserva, malgrat que actualment en desús, un molí draper del segle xvii i una singular perxadora o cardadora de llana elaborada amb cards de riu.[4]
També funciona a ple rendiment el "diable", inventada per Samuel Crompton, una màquina que separa la llana i la deixa més flonja, així com l'espectacular Mule-Jenny,[5] coneguda a Catalunya com a mulgènua, una filadora dissenyada l'any 1770, l'únic exemplar que existeix a tot Catalunya i una autèntica peça de museu.
Entre els diferents productes que fabrica aquesta antiga industria cal destacar els mitjons de fil gruixut i molt dens, adients pel rigorós clima hivernal dels Pirineus o per a qualsevol activitat de muntanya, els típics tapaboques o les mantes de pastor.[6]
La Fàbrica de Llanes d'Arsèguel és, com podeu veure, un indret d'obligada visita, alhora que un exemple important de l'aprofitament dels recursos naturals, ara que tothom parla de l'estalvi energètic.
Referències[modifica]
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 15. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Consell Comarcal de l'Alt Urgell
- ↑ Torres, Núria «El bressol dels oficis perduts». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
- ↑ AADD. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.21. ISBN 978-84-96779-45-7.
- ↑ «Fàbrica de llanes d'Arsèguel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Arsèguel-Lleida-Pirineus». Arxivat de l'original el 2018-08-22. [Consulta: 27 novembre 2011].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fàbrica de llanes d'Arsèguel |