Fadrí (peix)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaFadrí
Thalassoma pavo
Thalassoma pavo male.jpg
Fadrí mascle
Thalassoma pavo female.jpg
Fadrí femella
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 187418
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopterygii
OrdrePerciformes
FamíliaLabridae
GènereThalassoma
EspècieThalassoma pavo
(Linnaeus, 1758)[1]
Modifica dades a Wikidata
Femella

El fadrí, la donzella, la guiula, el ministre, la senyoreta (vit d'en Gaona a Menorca, nyucla a Eivissa i junclà a Menorca, tots dos corrupcions de joglar) (Thalassoma pavo) és una espècie de peix teleosti de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica]

  • Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
  • El cos és fusiforme, comprimit lateralment i cobert de ratlles transversals ondulades.
  • El cap és petit i agut, més ample que el cos.
  • La boca és petita amb canins.
  • Té una aleta dorsal llarga. L'anal també és llarga. La caudal té, en els mascles, els extrems dels lòbuls punxeguts.
  • La coloració és variable (violeta, verd, groc, blau, taronja). En el cap apareixen línies blaves i té una taca negra a l'esquena.
  • Tenen dimorfisme sexual: el mascle és de color verd sobre un fons marró groc i presenta una taca negra i una banda transversal a la part anterior del cos. Les femelles presenten línies verticals verdes i marrons.[2]

Reproducció[modifica]

És hermafrodita proterogínic: les femelles passen a mascles. La reproducció es fa en els mesos d'estiu d'una forma semblant a la de la donzella (Coris julis). Els ous són pelàgics.[3]

Alimentació[modifica]

És carnívor. Menja mol·luscs, crustacis i equinoderms.[4]

Hàbitat[modifica]

És molt litoral: viu a costes rocalloses fins als 20 m en petits grups.[5]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba a l'Atlàntic oriental (des de Portugal fins al Gabon, incloent-hi Açores, Madeira, Canàries, São Tomé i Annobón) i la zona meridional de la Mar Mediterrània occidental (és rar a les costes occitanes, encara que cada vegada hi és més abundant, segurament a causa de l'escalfament global del planeta).[2]

Costums[modifica]

  • És molt actiu de dia i és capaç de resistir l'embat de les ones a poca profunditat quan fa temporal. Els mascles són territorials, sobretot a l'època reproductora. De nit s'enterra a la sorra.[6]

Referències[modifica]

  1. AQUATAB.NET
  2. 2,0 2,1 FishBase (anglès)
  3. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 212.
  4. Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vol. 2.
  5. FishBase
  6. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 211.


Bibliografia[modifica]

  • Gomon, M.F. i P. Forsyth, 1990. Labridae. p. 868-882. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París; i UNESCO, París, França. Vol. 2.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald (1985).

Enllaços externs[modifica]