Fano (moviment nacionalista)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióFano
Dos soldats fano regulars, probablement retratats durant la campanya del Wolkayt-Teguede engegada el novembre de 2020 per capturar aquestes províncies pertanyents a l'estat regional de Tigre.

Els fano (en Amhàric ፋኖ, també fanno) són grups de nacionalistes Amhara, a l'estat d'Etiòpia. Es van crear durant la década dels 2010 i han estat implicats en diversos enfrontaments armats així com han estat acusats d'haver participat en múltiples atrocitats comeses contra grups ètnics rivals, com els Qimant, els Tigre o els Gumuz.

Etimologia[modifica]

La paraula fano prové de l'arrel verbal Amhàric ፋነነ (fannänä). Segons el diccionari d'Ignazio Guidi publicat el 1901 significa "prendre part voluntàriament en una expedició de guerra, per aconseguir el botí."[1] El derivat ፋኖ ጦር (fanno tor) és descrit en la mateixa obra com: "exèrcit de soldats que han pres part voluntàriament en una expedició; són els més temuts a causa de la seva audàcia i atreviment."[1] El diccionari de Thomas L. Kane del 1990 els descriu com: "bandoler, voluntari d'expedicions militars que lluita pel seu compte, no com a membre d'una organització o grup i sense reconèixer cap persona com el seu superior".[2]

Història[modifica]

Els fano tradicionalment eren els irregulars Amhara que acompanyaven a l'Emperador Menelik II durant la seva expansió a finals del segle XIX. Es movien per sentiment patriòtic però també per obtenir botí i altres beneficis. Segons l'historiador Donald Crummey els fano "solien acompanyar les campanyes dels monarques, però no rebien cap salari ni vestien cap uniforme especial; generalment lluitaven pel seu propi compte i sense rebre ordres de cap superior".[3]

Els Fano a l'actualitat[modifica]

Els fano moderns varen ser creats de manera més o menys espontània a les diferents regions de l'immens estat regional de l'Amhara, a Etiòpia durant la dècada del 2010 per protestar contra el règim del FDRPE dominat per la minoria tigrina (anomenats popularment woyane), els enemics històrics de l'Amhara. Els principals grups de fano varen sorgir a les ciutats més grans de l'Amhara, com Gondar, Bahir Dar, Debarq, Debre Tabor, Debre Marqos, Dessie i Woldiya. Potents elements aglutinants dels fano han estat i segueixen sent els clubs de futbol, principalment els dos més importants de la regió Amhara, el Fasil Kenema FC de Gondar i el Bahir Dar Kenema FC. Així, per exemple, a Gondar ser seguidor del Fasil Kenema és sinònim de militància fano i abans de la caiguda del règim de l'FDRPE el 2018 portar la camiseta d'aquest club podia costar la llibertat.

Imatge del darrere d'un tuctuc feta a Gondar durant la fase quan els elements més ultranacionalistes varen començar a ocupar posicions de poder a la regió d'Amhara. La imatge mostra una "Trinitat" d'herois dels fano i dels ultranacionalistes Amhara: d'esquerra a dreta, el Coronel Demeke Zewde, el monarca Tewodros II i el músic Teddy Afro i el dictador Mengistu Haile Mariam.

Els fano van començar a donar-se a conèixer i a anomenar-se com a tals durant les revoltes antigovernamentals del juliol de 2016, principalment a la regió de Gondar, la capital històrica de l'Amhara. Va ser llavors quan grups de joves nacionalistes Amhara i de fano van engegar una neteja ètnica silenciosa de la població de tigrins de Gondar i a altres ciutats del nord de la regió Amhara. Els membres de l'ètnia tigrina eren cercats casa per casa, la seva propietat atacada i se'ls obligava a marxar de la ciutat o de la zona. A partir d'aquestes primeres persecucions i durant els següents quatre anys els tigrins, que abans constituïen al voltant del 20% de la població de Gondar, aniran desapareixent progressivament de la ciutat.

En paral·lel als irregulars fano, durant el 2018, el departament de seguretat de l'Estat Regional d'Amhara, va crear una força especial (liyyu hayl) que també amb el temps passarà a ser anomenada fano. Era la segona força militar de l'estat Amhara, que com cada regió d'Etiòpia tenia ja el seu propi cos de policia militar totalitzant unes quantes brigades amb fusells semiautomàtics. El cap en aquells moments de la seguretat a Amhara, el General de Brigada Asaminew Tsige, va crear els "liyyu hayl fano" com un cos autònom del control d'Addis Abeba i amb la intenció de defensar els interessos de l'Amhara contra els grups veïns i contra altres minories de dintre de l'estat Amhara com els Qimant. Els fano són soldats regulars amb uniforme, però s'alien segons la necessitat i l'oportunitat amb milícies locals Amhara per portar a terme operacions de seguretat. El seu símbol distintiu és una imatge del colom de la pau sobre un fons blau, recordant el color dels Cascs Blaus de les Nacions Unides.

Estructura i lideratge[modifica]

Se sap poc sobre com estan organitzats els fano i quin tipus de lideratge tenen. A mitjans del 2020 el portal de noticies etíop ezega.com informava que el cap dels fano en aquell moment era Solomon Atanaw.[4] No obstant es tracta d'un personatge sobre el qual ben poc se sap, que no té cap perfil a l'internet i que no ha concedit cap entrevista. El més probable és que els irregulars fano no tinguin una estructura rígida de partit sino una organització més semblant als clubs de jovent de les grans ciutats. Els fano solen reunir-se en petits grups de barri on hi ha comunitat de veïnatge i d'amistat. Llavors s'aglutinen com a gran grup massiu entorn dels principals clubs de fútbol, com el Fasil Kenema FC de Gondar i el Bahir Dar Kenema FC. Els fano regulars serien els nou liyyu hayl formats durant el 2018 sota les ordres del General de Brigada Asaminew Tsige. La seva estructura és la d'un cos militar. Els fano irregulars solen no anar armats però donen recolzament, cobertura i ajut als grups armats afins als ideals nacionalistes Amhara, com els fano regulars o les milicies.

Participació en matances i atrocitats[modifica]

Imatge d'un edifici comercial propietat d'un Qimant després de ser atacat a finals de setembre del 2019. Zona de Samuna Berr, Gondar.

Serà gràcies a l'aliança entre regulars i irregulars fano que es portaran a terme campanyes de repressió contra la minoria Qimant a la ciutat de Gondar durant els mesos de setembre i octubre de 2019. Les campanyes inclouran l'elaboració d'una llista amb els noms del "Qimant Committee", membres del partit polític de la minoria Qimant, la recerca d'aquests membres i la destrucció de propietat Qimant. S'acusava a empresaris i inversors Qimant d'haver rebut suborns dels "woyane". Diversos hotels i altres negocis de propietat Qimant varen ser atacats, saquejats i parcialment destruïts. Varies famílies Qimant van haver d'abandonar la ciutat o traslladar-se a barris de la mateixa ciutat on podien estar amb més seguretat. El balanç de víctimes mai es va fer públic, però es calcula que entre unes deu i vint persones de la minoria Qimant varen perdre la vida, incloent-hi quatre membres de la mateixa família al barri d'Azezo (districte 19).

2019[modifica]

Durant els díes previs al 10 de gener de 2019, milicies locals i oficials de l'administració pública, amb el recolzament de "grups de vigilància Amhara", que Amnistia Internacional va identificar com a "Fanno", van estar construint trinxeres i preparant un atac contra grups de Qimant a Metemma. De les 15:00h del 10 de gener a les 13:00h del dia següent, 58 Qimant van ser assassinats. Els atacants van usar fusils, granades, pedres i van cremar varies cases. Les forces federals de defensa (ENDF) van refusar en un primer moment d'intervenir declarant que no havien rebut cap ordre. Finalment, la massacre es va aturar quan les forces federals varen decidir a intervenir l'11 de gener.[5]

El 29 de ssetembre, grups de Fano varen assassinar i cremar quatre membres de la mateixa família a Azezo, ciutat de Gondar, per revenjar l'assassinat d'un jove Amhara. Durant els dies successius es varen donar més atacs contra la minoria Qimant i contra residents de la ciutat de Gondar associats amb aquest grup.[5]

2020[modifica]

El 19 de març de 2020, a Gondar i Dabat, hi va haver enfrontaments armats entre joves Amhara i les forces de regionals de seguretat. Els joves, segons Andafta Media, eren fano. No obstant membres del Partit de la Prosperitat (el partit del govern) van negar que els joves fossin fano.[6]

El 28 del mateix mes, el cap dels fano Solomon Atanaw va comunicar que els atacs varen ser iniciats per les forces regionals i federals, inclòs amb l'ús d'artilleria pesada. Atana va afegir que d'entre els fano que havien sobreviscut a l'encontre armat alguns havien rebut amenaces telefòniques. Autoritats de la ciutat de Gondar van indicar que els fano havien assassinat i segrestat a gent, confiscat propietat, alliberat presoners i robat armes de les comissaries de policia.[6]

Durant el mes de novembre, ja en plena operació contra les forces tigrines a l'est del Tigre, els fano van aparèixer en varis reportatges sobre el conflicte. Un refugiat tigrí entrevistat pel rotatiu britànic The Guardian, Gush Tela de Humera, va explicar que fou colpejat per les forces federals "fins que va quedar completament cobert de sang i no va poder caminar més". Llavors se'l van endur cap a un grup de fano, que l'alliberaren. Gush va afegir que els fano havien rebut l'ordre de destruir Humera i "acabar amb els tigrins". També va explicar que va presenciar com un home va ser "decapitat amb matxets". Altres refugiats varen mostrar ferides que van atribuir a "atacs amb ganivets i matxets per part de la milicia fano".[7]

Així mateix, l'evidència és cada cop més concloent sobre l'implicació dels fano en les atrocitats comeses a Mai Kadra, a l'oest del Tigré, del 9 al 10 de novembre. Varis testimonis de refugiats tigrins al Sudan coincidien en atribuir la major part de les matances ocorregudes a aquesta localitat a les bands d'irregulars Amhara, tan als fano com a un altre grup anomenat que alguns testimonis anomenaven "Salug" (probablement es tracta de grups de fano que adoptaven aquest nom, que vindria del terme amhàric ሰሎግ "selog", raça de gos semblant al llebrer). Així, segons un dels testimonis, aquests grups varen arribar a Mai Kadra tot seguit després que entressin les forces federals. Segons un altre testimoni haurien estat aquests grups qui, a més de saquejar propietat i comerços, amb l'ajuda de veïns d'ètnia Amhara, haurien anat cercant casa per casa els habitants pertanyents a l'ètnia tigrina per acabar-los amb matxets i altres armes blanques. En la seva frenesí genocida les milicies Amhara no haurien perdonat ni els menors ni les dones.[8]

Als mesos de novembre-desembre Laetitia Bader, la directora d'Human Rights Watch, va fer una viatge d'investigació als camps de refugiats del Sudan que començaven a rebre masses de refugiats tigrins fugint de la guerra i de la persecució. Alguns residents de les ciutats de l'oest de Tigre i limitant amb el Sudan l'hi explicaren tots escenes similars, amb intens atac d'artilleria a l'inici i tot seguit dispars d'armes de foc per part de les forces federals. A les tropes federals que varen entrar a Humera l'hi seguien forces paramilitars de la policia Amhara conegudes com "liyu hail" i joves membres de la milicia Amhara coneguda com fano.[9] Aquells que varen decidir quedar-se a les seves cases o varen retornar als seus llocs un cop va passar la fase d'atac i d'encontres armats més forts informaren que varen poder veure com les forces especials d'Amhara i els fanos, així com altra gent sense identificar i amb armes de foc, detenien aquells que es varen quedar i saquejaven les cases abandonades, les tendes i els hospitals. Els mateixos refugiats varen indicar que entre els objectes robats hi havia or, animals, gra recentment recollit del camp així i aparells electrónics de les tendes.[9]

2021[modifica]

Ideologia[modifica]

Els fano poden ser considerats com el braç armat del NAMA, "National Movement of the Amhara" (የአማራ ብሔራዊ ንቅናቄ ), el Moviment Nacional Amhara, partit que va ser creat el juny del 2018. Des de la seva creació el partit s'ha establert com la principal arma política a l'estat Amhara i ha aconseguit gran popularitat a tota la regió, havent establert oficines a totes les ciutats grans i mitjanes. Com els fano, el partit segueix una ideologia ultranacionalista Amhara, que inclou, tàcitament (mai reconegut oficialment), el desmantellament del sistema federal i la restauració de l'estat "imperial" centralitzador que en el passat estava dominat per les èlits Amhara. Una de les reivindicacions més insistents dels fano és el "retorn" unilateral de les provincies tigrines del Wolkayt i Tegede, al nord oest de Gondar, a l'estat d'Amhara. Es tracta de terres baixes "de frontera" (amb el Tigre i el Sudan), molt fèrtils i que des de temps antics han servit com a lloc d'expansió pels grups étnics majoritaris de la zona, com els Amhara, però també els Tigre i els àrabs sudanesos (veure Guerra del Mahdí).

El blasó del NAMA és una àguila bicèfala que és un símbol universal de l'imperi i de l'imperialisme, protegida per un escut de l'època imperial de Menelik II. Així mateix importants referents dels fano irregulars són figures del passat gloriòs dels Amhara i de l'Etiòpia imperial, com els monarques Tewodros II, Menelik II o Haile Selassie I o el dictador Mengistu Haile Mariam. Els fano solen manifestar-se i onejar sempre la bandera preconstitucional, la tricolor verd-groc-roig però sense l'estrella revolucionària que varen introduir els woyane del Tigre amb la constitució de caire federalista i decentralitzadora promulgada el 1995.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Guidi, Ignazio. Vocabolario amarico-italiano. Roma: Casa editrice italiana, 1901, p. 886-887. 
  2. Kane, Thomas Leiper. Amharic-English dictionary. Wiesbaden: O. Harrassowitz, 1990, p. 2316. ISBN 3-447-02871-8. 
  3. Crummey, Donald «Fanno». Encyclopaedia Aethiopica. Harrassowitz [Wiesbaden], 2, 2005, pàg. 490.
  4. «Fano Will Not Lay Down Arms If Demands Are Not Met: Chairman». Ezega News, 28-03-2020 [Consulta: 14 febrer del 2021].
  5. 5,0 5,1 «Beyond law enforcement – Human rights violations by Ethiopian security forces in Amhara and Oromia», 24-07-2020.
  6. 6,0 6,1 «Fano Will Not Lay Down Arms If Demands Are Not Met: Chairman». Ezega News, 28-03-2020.
  7. «'I saw people dying on the road': Tigray's traumatised war refugees». The Guardian. The Guardian, 02-12-2020.
  8. «Survivors Recount the Mai Kadra Massacre» (en anglès), 03-03-2021. [Consulta: 4 març 2021].
  9. 9,0 9,1 «Interview: Uncovering Crimes Committed in Ethiopia’s Tigray Region» (en anglès). Human Rights Watch, 23-12-2020. [Consulta: 13 febrer 2021].

Enllaços externs[modifica]