Felip Parellada i Alegret
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 novembre 1628  La Geltrú |
| Mort | 5 setembre 1669 (40 anys) Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | mestre de capella, compositor |
| Família | |
| Fills | Felip Parellada i Mata |
Felip Parellada i Alegret (La Geltrú, 30 de novembre de 1628 - Girona, 5 de setembre de 1669) fou un mestre de capella a la catedral de Girona.[1]
Fill de Felip Parellada i Caterina Alegret i hereu del Mas Parellada a La Geltrú, es desconeix com fou la seva joventut. Casat amb Maria Mata Llanussa, a la dècada de 1660 ja era a Girona i exercia de mestre de capella a la Catedral de Girona.
Consta als registres de batejos de la parròquia major de Sant Feliu que el 29 de març de 1663 fou batejada la seva filla: «Vuÿ als vint y nou de març de mil si cents sexanta y tres fou batejada Anna Paula Catharina Narcisa filla legítima y natal. de Phelip Perallada mestra de Cant de la Seu de Gerona y de Maria muller sua»[2] i el 15 de gener de 1666 ho fou el seu fill: «Vuÿ als quinsa de janer de mil si cents sexanta y si fou batejat Francisco Pau, Mariano, Narcís, fill legítim y natural de Philip Perallada mestra de cant de la Seu de Gerona y de Maria muller sua».[3]
Posteriorment tingué una filla que consta en el registre de baptismes de la Catedral de Girona a data de 24 de gener de 1668: «Als vint ÿ quatra del mes de janer del anÿ mil sis cents sexanta ÿ vuÿt ... en las fonts baptismals de dita Iglesia es estada batejada Orozia Paula Cecilia Narcisa filla legítima y natural de Felip Parellada mestre de Capella de dita Seu y de Maria muller sua»[4] i un fill pòstum batejat en la mateixa Seu el 3 d'octubre de 1669: «Als tres del mes de octubre mil sis cens sexanta ÿ nou ... en las fons baptismals de dita Seu es estat batejat Jaume Joan Joseph Francesch Pau fill legítim ÿ natural de Felip Parallada qº mestre de Capella de la mateixa Seu ÿ de maria viuda de aquell»[5]
Finalment, va morir el 5 de setembre de 1669,[6] substituint-lo de mestre de capella son fill Felip Parellada i Mata fins al 1682.
Obra[modifica]
La seva obra avui en dia es conserva als fons musicals de la Seu de Manresa, catedral de Girona (GiC) i església parroquial de Sant Pere i Sant Pau de Canet de Mar (CMar).
Obres de Felip Parellada als fons musicals de Catalunya.[1]
Destaca sobretot del seu repertori religiós, Quatro al Santísimo Sacramento , per a 4 veus i un baix continuo.
Bibliografia[modifica]
García, Fernando: Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana (1999), SGAE. Madrid[7]
Referències[modifica]
- ↑ Roig i Galceran, Francesca «Felip Parellada. Dos mestres de capella de la seu de Girona amb el mateix nom». Revista Catalana de Musicologia, IX, 2017, pàg. 147-151 [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ Llibre de Batismes de la Insigne Iglesia collegiada ÿ secular de St. Feliu de Gerona comesat a vij de Junÿ MDCxxxxviij, 1663, p. 150 [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ Llibre de Batismes de la Insigne Iglesia collegiada ÿ secular de St. Feliu de Gerona comesat a vij de Junÿ MDCxxxxviij, 1666, p. 179 [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ Llibre de baptismes de Santa Maria, 1668, p. 136 [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ Llibre de Baptismes de la Seu de Gerona. Començat als 23 de setembre 1668, 1669, p. 8 [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ Llibre de obits de la Seu de Gerona, 1669, p. 101 [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ García, Fernando «Diccionario de la música española e hispanoamericana, 10 tomos. Director Emilio Casares Rodicio. Madrid: SGAE, INAEM, ICCMU.1999-2002». Anales de la Universidad de Chile, 0, 16, 24-09-2010. DOI: 10.5354/0365-7779.2004.3324. ISSN: 0365-7779.