Felip Solé i Olivé
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1880  Barcelona |
| Mort | 1947 (66/67 anys) |
 Paer de Lleida | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog, geògraf, polític |
| Partit | Lliga Regionalista |
| Família | |
| Fills | Lluís Solé i Sabarís, Felip Solé i Sabarís |
Felip Solé i Olivé (Barcelona, 1880 - Barcelona, 1947) fou un pedagog i polític català, pare de Lluís Solé i Sabarís i Felip Solé i Sabarís, i avi d'Oriol Solé Sugranyes.[1]
Va ser professor a Gavà[2] fins que va guanyar la càtedra de pedagogia de l'Institut de Lleida. Un cop a Lleida, va promoure la creació de l'Escola Normal de Magisteri, de la qual en va ser director diverses ocasions.[1] Quan el gener de 1934 en fou nomenat director en substitució de la directora Josefa Úriz Pi, que en fou cessada, els alumnes van una vaga de 48 hores, promoguda entre d'altres per Dolors Piera i Llobera i Josefa Reimundi, en protesta per aquest canvi.[3]
Va ser autor, entre altres, d'“Ortografia Catalana” (1922), destinada a l'ensenyament primari, i de diverses obres de pedagogia.[1] Milità a la Lliga Regionalista, on arribà ser president de la demarcació de Lleida dues vegades.[1] Com a activista cultural, va lluitar per la modernització cultural de la Lleida del seu temps, i va elaborar, des de les pàgines de Vida Lleidatana, un programa per a la modernització de la cultura catalana a Lleida i per difondre els valors lligats a la tradició literària de Ponent.[4]
Va ser ponent per les comarques de Lleida durant els treballs de la Divisió territorial de Catalunya de 1936 on defensà la creació de la comarca del Mig Segre, que no prosperà.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Felip Solé i Olivé a la Societat Catalana de Geografia [consulta el 21/4/2010]
- ↑ Bloc del Centre d'Història de la Ciutat de Gavà
- ↑ Casals Bergés, Quintí "Josefa Uriz", Dones de Lleida: de la restauració a la Guerra Civil. Lleida: Alfazeta, 2010. p. 97-103 [al repositori de l'UdLl]
- ↑ Directori Literari de Ponent de la Càtedra Màrius Torres