Felix Hausdorff

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFelix Hausdorff
Hausdorff 1913-1921.jpg
modifica
Biografia
Naixement8 novembre 1868 modifica
Breslau (Polònia) modifica
Mort26 gener 1942 modifica (73 anys)
Bonn modifica
Causa de mortSuïcidi modifica (Sobredosi modifica)
Lloc d'enterramentCementiri de Poppelsdorf (Bonn) 50° 43′ 05″ N, 7° 04′ 54″ E / 50.717978°N,7.081758°E / 50.717978; 7.081758 modifica
Dades personals
Grup ètnicJueus modifica
FormacióUniversitat de Leipzig modifica
Activitat
Tesi doctoralZur Theorie der astronomischen Strahlenbrechung  (1891 modifica)
Director de tesiHeinrich Bruns i Adolph Mayer modifica
Camp de treballTopologia modifica
OcupacióMatemàtic, escriptor, topòleg i professor d'universitat modifica
OcupadorUniversitat de Bonn
Universitat de Leipzig
Universitat de Greifswald modifica
Obra
Estudiant doctoralFranz Hallenbach modifica
Família
CònjugeCharlotte Sara Goldschmidt
ParesLouis Hausdorff i Hedwig Tietz

Musicbrainz: d7e4c345-b79f-4774-b1bd-804a5b565985 Find a Grave: 188543669 Modifica els identificadors a Wikidata

Felix Hausdorff (Breslau, 8 de novembre de 1868 Bonn, 26 de gener de 1942) fou un matemàtic alemany que va establir les bases de la topologia moderna i va contribuir significativament a la teoria de conjunts, la teoria de la mesura i l'anàlisi funcional.[1]

Vida[modifica]

Hausdorff va estudiar a la Universitat de Leipzig i es va graduar el 1891. Va ser professor a les universitats de Leipzig (1902-1910), Bonn (1910-1913) i (1921-1934) i Greifswald (1913-1921). Amb el règim nazi, Hausdorff, que era d'origen jueu i malgrat el seu prestigi, va perdre primer la seva posició l'any 1934 i després de moltes penalitats es va suïcidar amb la seva esposa i la seva cunyada a la seva casa de Bonn abans de ser deportat a un camp de concentració. L'unic matemàtic amb el que va tenir contactes en els seus darrers anys va ser el seu col·lega de la Universitat de Bonn Erich Bessel-Hagen. El dia abans de morir, el 25 de gener, va escriure aquesta carta al seu amic i advocat:

Benvolgut amic Wollstein: Quan rebi aquestes línies, nosaltres tres haurem solucionat el problema d'un altra forma - de la forma que vosté ha intentat contínuament dissuadir-nos... Tot el que s'ha estat fent als jueus en els darrers mesos, ha fet créixer en nosaltres una ansietat ben fundada de què no podrem tenir mai més una existència suportable. Oblidi'ns, no fer-ho li podria causar perjuicis en el futur; estic convençut que vosté ha fet tot el que podia (i que potser no era gaire).[2] I oblidi també la nostra deserció! Li desitgem que vosté i els seus amics gaudeixin de millors temps. Sempre seu, Felix Hausdorff.

Obra[modifica]

A més a més de moltes altres aportacions, va introduir el concepte de dimensió de Hausdorff, utilitzada a la teoria dels fractals, i en topologia, el concepte d'espais de Hausdorff. També va escriure obres literàries sota el pseudònim de Paul Mongré.

Obres literàries

  • Sant' Ilario. Gedanken aus der Landschaft Zarathustras. (1897)
  • Das Chaos in kosmischer Auslese. (1898)
  • Ekstases. (1900) (Poesia)
  • Der Arzt seiner Ehre. (1904)

Obres matemàtiques

  • Zur Theorie der astronomischen Strahlenbrechung. (1891) (Tesi doctoral)
  • Grundzüge einer Theorie der geordneten Mengen. (1908) Fonaments d'una teoria dels conjunts ordenats
  • Grundzüge der Mengenlehre. (1914) Fonaments de teoria de conjunts (reeditada i revisada el 1927 i el 1937)
  • Dimension und äusseres Mass. (1919)

Referències[modifica]

  1. «Felix Hausdorff». Stetson University. [Consulta: 2 març 2017].
  2. Aquí hi ha un joc de paraules intraduïble de l'alemany. Siegmund-Schulze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany. Princeton University Press. 2009.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felix Hausdorff
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Felix Hausdorff» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Scholz, Erhard. «Hausdorff, Felix». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 maig 2019]. (anglès)