Ferdinand Schubert

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFerdinand Schubert
Ferdinand Schubert.jpg
Gravat de Ferdinand Schubert Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFerdinand Lukas Schubert
18 octubre 1794 Modifica el valor a Wikidata
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1859 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatÀustria
Activitat
OcupacióCompositor
EstilRomanticisme
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
PareFranz Theodor Schubert (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansFranz Schubert Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Schubert,_Ferdinand Modifica el valor a Wikidata

Ferdinand Schubert (Lichtenthal, Àustria, 18 d'octubre de 1794 - Viena, 26 de febrer de 1859) fou un compositor austríac.

Era germà quelcom més gran del compositor Franz Schubert, del seu pare Franz Theodor gran aficionat a la música, aprengué a tocar el violí i el piano, estudis que perfeccionà més tard amb H. Holzer, director de cor de l'església de Lichtenthal i amb J. Drechsler, que en aquella època era mestra de capella de la catedral de Viena. Dotat d'una gran precocitat, als quinze anys ja era mestre suplent d'Orfenat i la seva activitat es desenvolupà sobre tot al redós de l'escola elemental del seu pare i en altres perifèriques; i després fou director de cor a Alterchenfeld i el 1851 fou nomenat director de l'Escola Normal de Santa Anna de Viena, en la que ja hi tenia lligams des del 1824.

A més de conèixer els instruments de teclat i el violí perfectament, destacà com a tenor i com a instructor de cors eclesiàstics, i aconseguí l'ambicionada càtedra d'orgue el 1838 en el Conservatori de Viena. El giny del seu germà, Franz, eclipsà la seva gran habilitat interpretativa i creativa. Malgrat tot, va romandre sempre al seu costat, tingué cura del seu patrimoni artístic, especialment després de la seva mort el 1828: a més, va transcriure, 60 composicions de Franz, preocupant-se de la seva publicació, execució i difusió. A través de les cartes que encara avui en resten de la correspondència entre els dos germans es coneix el gran afecte que els unia. Per exemple, es llegeix en una carta de Ferdinand a Franz (datada a Viena, el 3 de juliol de 1824)

« <<Interpreto contínuament els teus quartets i, almenys un cop a la setmana, escolto el rellotge de la Corona d'Hongria (una costum vienesa). No et pots imaginar la meva sorpresa quan estava esmorzant la primera vegada i vaig escoltar que el rellotge tocava un dels teus valsos: de veritat que fou una sorpresa inesperada>>. »

Ferdinand va escriure 90 òperes aproximadament, deixà moltes composicions religioses, entre elles:

  • un Tantum Ergo,
  • un Regina coeli.
  • un Rèqueim, alemany a quatre veus, amb orgue.
  • un Rèquiem, a la memoria del seu germà Franz, i noranta òperes.

Bibliografia[modifica]