Ferran Aisa i Pàmpols

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ferran Aisa)
Infotaula de personaFerran Aisa i Pàmpols

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 agost 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura, poesia i història Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, poeta, historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorEl Punt Avui (2012–)
La Vanguardia (2010–2010)
L'Avenç (2004–2004)
20 minutos (2003–2005)
Avui (2002–2007)
Diari de Barcelona (1983–1983) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webvaixellblanc.blogspot.com Modifica el valor a Wikidata

Ferran Aisa i Pàmpols (Barcelona, 29 d'agost de 1948) és un escriptor, poeta i historiador català.[1] Ha estudiat el moviment obrer de caràcter llibertari, la cultura popular i la renovació pedagògica. També ha investigat els moviments d'avantguarda artístics i literaris i, en especial, la vida i l'obra de Joan Salvat-Papasseit, del qual va fer de documentalista per a l'exposició de 2011 de la Institució de les Lletres Catalanes «Salvat-Papasseit, poetavantguardistacatalà» al Centre d'Ars Sant Mònica[2] i, amb Mei Vidal, és autor de Joan Salvat-Papasseit, l'home entusiasta (2002).[3]

Obra publicada

Assaig

  • Solidaridad Obrera (1907-1987), Ateneu Enciclopèdic Popular-CDHS, Barcelona, 1987 (amb Paco Madrid).
  • Francesc Ferrer i Guàrdia i l'Escola Moderna. Badalona: Pleniluni, 1991 (amb Pere Solà i Gussinyer).
  • Joan Amades i l'Ateneu Enciclopèdic Popular, Ateneu Enciclopèdic Popular, Barcelona, 1991.
  • Una història de Barcelona: Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999. Pròleg: Josep Benet. Introducció: Josep Maria Ainaud de Lasarte i Antonio Turón, Barcelona: Virus, 2000. Premi Ciutat de Barcelona.[4]
  • La cultura anarquista a Catalunya. Barcelona: Edicions de 1984, 2006.
  • El Raval, un espai al marge. Barcelona: Base-Ajuntament de Barcelona, 2006 (amb Mei Vidal).
  • La internacional: el naixement de la cultura obrera. Barcelona: Base, 2007.
  • Contrarevolució, els Fets de Maig de 1937. Barcelona: Base, 2007.
  • Les avantguardes: surrealisme i revolució. Barcelona: Base, 2008. Pròleg: Jaume Sobrequés.
  • Mestres, renovació i avantguarda pedagògica a Catalunya. Barcelona: Ed. de 1984, 2008.
  • República, guerra i revolució, l'Ajuntament de Barcelona (1931-1939). Barcelona: Base-Ajuntament de Barcelona, 2009.
  • El Raval, un espai al marge,Base-Portàtil, Barcelona, 2011 (amb Mei Vidal).
  • Barcelona balla: Dels salons aristocràtics a les sales de concert. Barcelona: Base-Ajuntament de Barcelona, 2011.
  • La cultura catalana, Base, Barcelona, 2012 (amb Jaume Sobrequés i Maria Lluïsa Pazos).
  • Utopia, del somni igualitari al pensament únic, Icaria Editorial, Barcelona, 2012.
  • CNT. La força obrera de Catalunya, Editorial Base, Barcelona, 2013.
  • El Liceu Escolar de Lleida,1906-1937, Editorial Fonoll, Juneda, 2013.
  • Montjuïc, la muntanya del poble. Ajuntament de Barcelona, 2014.[5]
  • Dinamita Cerebral, cultura, Literatura, arte y poesia anarquista, Calumnia, 2015.
  • El foc de Prometeu (Recull d'articles 1980-2015), Pròleg: Xavier Diez, Lo Diable Gros, Tarragona, 2016.
  • Viaje por la España franquista, 1969-1970, Editorial Base, Barcelona, 2017.
  • ECN 1 Radio CNT-FAI Barcelona. La voz de la Revolución, Entreambos i Ajuntament de Barcelona, 2017.
  • Discurso ácrata, Anarquismo y anarcosindicalismo, teoría y práctica, Calumnia, 2018.
  • La vaga de la Canadenca. La conquesta de les vuit hores. Edicions de 1984 i Ajuntament de Barcelona, 2019.[6]
  • Memoria libertaria, cultura y anarquismo, Calumnia, 2022.
  • L'anarquisme contra la dictadura franquista (1939-1975). Lo Diable Gros, 2023.[7]

Poesia

  • Arte para una poesía libertaria en la calle. Amb motiu de les Jornades Llibertàries, plaquette, Barcelona, juliol de 1977.
  • Arran de mar. Edicions El Vaixell Blanc, Barcelona, 1986.
  • Todo el fuego sobre el mar, Edicions El Vaixell Banc, Barcelona, 1986.
  • Eclipsi de lluna, Barcelona 1989, Edicions El Vaixell Blanc, Barcelona, 1990.
  • Crónica d'un temps, Edicions Crans, Barcelona 1990.
  • Raíces, Edicions Crans, Barcelona, 1991.
  • Històries del vent, Edicions Crans, Barcelona, 1992.
  • Ceniza y asfalto, Edicions El Vaixell Blanc, Barcelona, 1992.
  • Rojo sobre negro, Edicions Crans, Barcelona, 1994.
  • Las piedras del camino, Edicions Crans, Barcelona, 1994.
  • Las ruinas del tiempo, Edicions Crans, Barcelona, 1994.
  • Raval, memòria poètica, Edicions Grup León Felipe, Barcelona, 1998.
  • La caixeta del Van Gogh, Edicions El Dau d'Ivori, Barcelona, 1999.
  • Rambla del Raval. Vic: Emboscall, 2003. Pròleg: David Castillo.
  • Calidoscopi. Vic: Emboscall, 2005.
  • Univers, Vic, Emboscall, 2007.
  • Terra de pas. Fonoll, Juneda, 2008.
  • Balada dels temps difícils / Balada de los tiempos difíciles. Madrid. Amargord, 2014.
  • Balada dels Ravals, Col·lecció: La puça del petroli, Pont del Petroli, Badalona, 2014.[8]
  • Sin bandera, Calumnia, 2016.
  • Sense bandera, Calumnia, 2017.
  • El Raval de Barcelona, Amargord, Madrid, 2017.

Biografies

  • Joan Salvat-Papasseit, l'home entusiasta. Barcelona: Virus, 2002 (amb Mei Vidal).
  • Camins utòpics, Barcelona 1868-1888. Pròleg: Josep Maria Huertas. Barcelona: Ed. de 1984, 2004 (amb Mei Vidal).
  • El laberint roig: Víctor Colomer i Joaquim Maurín, mestres i revolucionaris. Pròleg: Jaume Barrull. Lleida: Pagès, 2005.
  • Víctor Colomer i Nadal, conseller-regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona (1936-1939), Institut de Cultura-Ajuntament de Barcelona, 2007.
  • Joan Salvat-Papasseit, 1894-1924. Barcelona: Base, 2010 (amb Mei Vidal).

Estudis literaris

  • Poetes en temps de revolta: Barcelona, 1936-1939, Palma: Lleonard Muntaner, 2010.
  • Joan Salvat-Papasseit, L'incendiari de mots,, cartes inèdites, articles i poemes esparços, Lo Diable Gros, Tarragona, 2019, (amb Mei Vidal).[9]

Referències

  1. «Alicia de Larrocha y Ferran Aisa, premios Ciutat de Barcelona» (en castellà). El País, 06-02-2001.
  2. «Diari escola: Salvat-Papasseit, poetavantguardistacatalà». VilaWeb, 10-01-2011. [Consulta: 17 novembre 2023].
  3. Ferran Aisa i Pàmpols al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  4. Valle, Alberto. «Ferran Aisa: Fill del barri Xino, dels 60 i de la Corona d'Aragó», 16-10-2021. [Consulta: 17 novembre 2023].
  5. «Ferran Aisa publica 'Montjuïc, la muntanya del poble'», 31-10-2014. [Consulta: 17 novembre 2023].
  6. Nerín, Gustau. «Ferran Aisa: “A la vaga de la Canadenca els obrers van assolir tot el que demanaven”». El Nacional, 01-08-2019. [Consulta: 17 novembre 2023].
  7. [enllaç sense format] https://www.radiosio.cat/news/id/radiosio_news_13934
  8. Caballé, Cinta. «Ferran Aisa publica nou poemari», 14-03-2015. [Consulta: 17 novembre 2023].
  9. Castillo, David. «Papasseit inèdit». El Punt Avui, 09-06-2019. [Consulta: 17 novembre 2023].