Ferruccita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralFerruccita

Ferruccita de color blanc, sobre avogadrita (groga marronosa)
Fórmula químicaNa[BF₄]
EpònimFerruccio Zambonini (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusVesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.CA.05
Nickel-Strunz 9a ed.3.CA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/B.01 Modifica el valor a Wikidata
Dana11.2.3.1
Heys8.12.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 6,82Å; b = 6,25Å; c = 6,77Å;
Colorincolor a blanc
Exfoliacióbona en {100}, {010} i {001}
Duresa3
Densitat2,496 g/cm³ (mesurada); 2,511 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,301 nβ = 1,301 nγ = 1,307
Birefringènciaδ = 0,006
Angle 2Vmesurat: 11°, calculat: 22°
Dispersió òpticar > v forta
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1933
SímbolFru Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La ferruccita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del mineralogista italià Ferruccio Zambonini (1880-1932).

Característiques[modifica]

La ferruccita és un halur de fórmula química Na[BF₄]. És un mineral isostructural amb l'anhidrita, amb NaClO₄ i KMnO₄. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic, formant diminuts cristalls tabulars. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferruccita pertany a «03.CA: Halurs complexos, borofluorurs» juntament amb l'avogadrita i la barberiïta.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1933 a les fumaroles volcàniques actives del Vesuvi, a la Província de Nàpols (Campània, Itàlia), associada a malladrita, sassolita, avogadrita i hieratita. És l'únic indret on se n'ha trobat aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferruccita
  1. «Ferruccite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2016].