Fethullah Gülen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFethullah Gülen

Fethullah Gülen, 1998
Biografia
Naixement(tr) Muhammed Fethullah Gülen Modifica el valor a Wikidata
27 abril 1941 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Erzurum (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
CiutadaniaTurquia Turquia
ReligióNon-denominational Muslim[1]
Activitat
Camp de treballTeologia i sufisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactivista social, wa'iz (it) Tradueix, escriptor Modifica el valor a Wikidata
IdeaMoviment Gülen
MovimentSufisme Modifica el valor a Wikidata
Influències
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webfgulen.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): FGulencomTR Musicbrainz: 6423e0aa-079b-4064-b39a-2db55a6b3300 Modifica el valor a Wikidata

Fethullah Gülen (nascut el 27 d'abril de 1941)[3] és un predicador,[4] turc, eximam,[4][5] escriptor,[6] i figura política.[7] És el fundador del moviment Gülen (conegut com a Hizmet és a dir, el servei en turc). Actualment viu en un exili autoimposat als Estats Units, amb domicili a Saylorsburg, Pennsilvània.[8][9][10]

Gülen és seguidor i orador de l'escola Hanafi, una branca de l'islam sunnita que segueix els principis de l'erudit Said Nursî. Gülen creu en la ciència, el diàleg intrereligiós entre la Gent del Llibre, i en la democràcia multipartidista.[11] És per això que va emprendre contactes tant amb el Vaticà[12] com amb organitzacions jueves.[13]

Gülen està fortament involucrat en el debat sobre el futur de l'estat turc així com el paper de l'islam al món actual. Des de mitjans de comunicació internacionals, se’l considera com un imam "que promou un islam tolerant, l'altruisme l'esforç en el treball i l'educació" així com una de les figures del món musulmà més importants del món.[14][11]

Fins al 2013, Gülen era aliat del president turc Recep Tayyip Erdoğan. Aquesta aliança va trencar-se després de les investigacions de corrupció que involucraven el president i un dels seus fills.[15] Després d'aquestes investigacions, Gülen va ser acusat de terrorista, i considerat el més buscat de la llista oficial turca, en el que els oficials anomenen Organització Terrorista Gülenista (FETO, per les seves sigles en turc).[16] És per això que Turquia ha demanat diverses vegades als Estats Units la seva extradició, amb la negativa dels americans per no creure's els vincles amb grups terroristes i exigint proves per a tal acusació.[17]

Biografia[modifica]

Gülen va néixer a la población de Korucuk, prop de Erzurum.[18] El seu pare, Ramiz Gülen, era imam. La seva mare es dedicava a l'ensenyament del Corà al poble, tot i que tenia prohibició expressa del govern kemalista de realitzar-les.[19] Gülen va començar l'educació primària a Korucuk mateix, però no va seguir-hi quan la familia va haver-se de mudar. És en aquest punt quan va començar amb l'educació islámica en diferents madrassas de Erzurum.[20] Va donar el seu primer sermó quan tenia 14 anys.[21] Es va educar amb musulmans erudits i mestres espirituals, estudiant ciències religioses i aprenent els principis de les ciències físiques i socials modernes.[22]

Va començar a predicar a la mesquita de Edirne, prop de la frontera amb Grècia, i l'any 1958 va ser traslladat a Esmirna, a la costa del mar Egeu, una ciutat amb un tarannà liberal notable i on l'islam no hi era important.[23]

A mitjans dels anys seixanta va trencar els llaços amb la visió del tarikat Nurcu (seguidors de la llum) per crear el seu propi moviment d'inspiració moderada i sufí.[24] El seu públic objectiu eren les clases mitjanes conservadores, que cercaven una bona educación pels seus fills en una Turquia convulsa, on les guerrilles d'esquerres combatien bandes d'ultradreta com el Llops Grisos.[23]

L'any 1981 es va jubilar de les obligacions d'ensenyament, i des del 1988 al 1991 va predicar una série de sermons en algunes de les mesquites més famoses de les zones amb major población, tant a Turquia com a Europa occidental.

L'any 1994 va fundar la "Fundació de periodistas i escriptors"[25] de la qual va rebre el títol de "president honorari".[26]

L'any 1999, Gülem va emigrar als Estats Units, justificant motius mèdics[27] tot i que va anticipar-se a una possible detenció per donar suport a la idea d'un estat islàmic.[28] Des de llavors, i a partir de juny de l'any 1999, es van agreujar les seves crítiques fins al punt d'aparèixer imatges seves a la televisió amb els seus discursos per a desacreditar-lo.[29] Tant ell com els seus seguidors, sempre van posar en dubte els arguments contraris, justificant que s'estaven traient de context i que havien estat manipulats.[30]

L'any 2000 va ser jutjat in abstentia i absolt l'any 2008 sota el nou partit governant Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, per les seves sigles en turc) i el nou primer ministre Recep Tayyip Erdoğan.[27]

El 2001 va aconseguir el permís de residència permanent als Estats Units.[31]

El 19 de desembre de 2014, un jutjat turc va emetre una ordre de detenció a Gülen després que 20 periodistes, suposadament seguidors del seu moviment, fossin detinguts. Gülen estava acusat de pertinença a un grup armat terrorista.[32] Un intent fallit de cop d'estat militar el juliol del 2016 a Turquia va provocar més purgues i un estat d'emergència. El govern va afirmar que els líders colpistes estaven vinculats a Gülen, però aquest va negar-hi cap paper.[33]

Pensament[modifica]

Les seves idees estan molt influenciades per les de Said Nursî. Comparant Gülen amb els seguidors de Nursî i les seves escriptures Risale-i Nur, Hakan Yavuz va dir: “El pensament de Gülen és més nacionalista turc. A més, les seves consignes van més orientades cap a l'Estat i es preocupa per l'economia de mercat i les polítiques económiques neoliberals." [34]

Referències[modifica]

  1. ↑ Duderija, Adis. Maqasid al-Shari’a and Contemporary Reformist Muslim Thought: An Examination, 2014. «Still, Gulen repeatedly states that he propagates neither tajdīd, nor ijtihād, nor reform and that he is just a follower of Islam, simply a Muslim. He is very careful about divorcing himself from any reformist, political, or Islamist discourse. Gulen's conscious dislike of using Islam as a discursive political instrument, which was a distinct trait in Nursi as well, indicates an ethicalized approach to Islam from a spiritual perspective.» 
  2. ↑ 2,0 2,1 Erol Nazim Gulay. «The Theological thought of Fethullah Gulen: Reconciling Science and Islam» (PDF) p. 56. St. Antony's College Oxford University, maig 2007.
  3. ↑ Robert A. Hunt, Yuksel A. Aslandogan, Muslim Citizens of the Globalized World: Contributions of the Gulen Movement, p 85. ISBN 1597840734
  4. ↑ 4,0 4,1 «Fethullah Gülen's Official Web Site - Fethullah Gülen in Short». En.fgulen.com, 30-09-2009. Arxivat de l'original el 2014-09-15. [Consulta: 24 agost 2014].
  5. ↑ Helen Rose Fuchs Ebaugh, The Gülen Movement: A Sociological Analysis of a Civic Movement Rooted in Moderate Islam, p 26. ISBN 1402098944
  6. ↑ «Fethullah Gülen's Official Web Site - Gülen's Works». En.fgulen.com. Arxivat de l'original el 2014-09-11. [Consulta: 24 agost 2014].
  7. ↑ Bilefsky, Dan; Arsu, Sebnem «Turkey Feels Sway of Fethullah Gulen, a Reclusive Cleric». The New York Times, 24-04-2012 [Consulta: 8 març 2016].
  8. ↑ «Photos: Muslim retreat center in Saylorsburg».
  9. ↑ Los Angeles Times. «From his Pa. compound, Fethullah Gulen shakes up Turkey». latimes.com, 20-01-2014.
  10. ↑ Adam Taylor. «Fethullah Gulen's Pennsylvania Home - Business Insider». Business Insider, 18-12-2013.
  11. ↑ 11,0 11,1 «How far we traveled» (en anglès). The Economist. [Consulta: 18 juliol 2016].
  12. ↑ Fuchs Ebaugh, Helen Rose. The Gülen Movement: A Sociological Analysis of a Civic Movement Rooted in Moderate Islam, p. 38. ISBN 1402098944. 
  13. ↑ Gülen, Fethullah. Toward a Global Civilization of Love and Tolerance. ISBN 1932099689. 
  14. ↑ «Profile: Fethullah Gulen's Hizmet movement». BBC News.
  15. ↑ «Gülen, l'enemic íntim d'Erdogan». Diari Ara. [Consulta: 19 juliol 2016].
  16. ↑ «Turkey issues list of most 'wanted' terrorists». Anadolu Agency.
  17. ↑ «Fethullah Gülen: Turkey coup may have been 'staged' by Erdoğan regime». The Guardian. [Consulta: 19 juliol 2016].
  18. ↑ M. Hakan Yavuz, John L. Esposito. Turkish Islam and the Secular State: The Gülen Movement, p. 20. 
  19. ↑ Fuchs Ebaugh, Helen Rose. The Gülen Movement: A Sociological Analysis of a Civic Movement Rooted in Moderate Islam, p. 24-26. ISBN 1402098944. 
  20. ↑ «Gulen-Years of Education». fgulen.com. Arxivat de l'original el 2018-12-25. [Consulta: 19 juliol 2016].
  21. ↑ «Who is Fethullah Gülen? - Early Life». hizmetmovement.blogspot.com.
  22. ↑ «The Gulen Movement: Communicating Modernization, Tolerance, and Dialogue in the Islamic World.». The International Journal of the Humanities. Arxivat de l'original el 2016-11-07. [Consulta: 19 juliol 2016].
  23. ↑ 23,0 23,1 «Fetulá Gülen, de mentor de Erdogan a acusado de ser su verdugo». País, Ediciones El.
  24. ↑ «Reportaje | El padre del 'Opus' islámico». País, Ediciones El.
  25. ↑ «The Journalists and Writers Foundation». Arxivat de l'original el 2015-11-17. [Consulta: 19 juliol 2016].
  26. ↑ «About the Journalists and Writers Foundation». Arxivat de l'original el 2014-09-14. [Consulta: 19 juliol 2016].
  27. ↑ 27,0 27,1 «U.S. charter schools tied to powerful Turkish imam".». CBS News.
  28. ↑ «Turkish investigation into Islamic sect expanded». BBC News.
  29. ↑ «Gülen's answers to claims made based on the video tapes taken from some of his recorded speeches». En.fgulen.com. Arxivat de l'original el 2015-02-03. [Consulta: 19 juliol 2016].
  30. ↑ Dogan Koc. Strategic Defamation of Fethullah Gülen: English Vs. Turkish,, p. 24. ISBN 0761859306. 
  31. ↑ «From His Refuge in the Poconos, Reclusive Imam Fethullah Gulen Roils Turkey». The Wall Street Journal.
  32. ↑ «Turkey issues Fethullah Gulen arrest warrant». BBC News.
  33. ↑ «Turkey's failed coup attempt: All you need to know».
  34. ↑ «Religioscope: The Gülen Movement: a modern expression of Turkish Islam - Interview with Hakan Yavuz». Religion.info.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fethullah_Gülen&oldid=33133459»