Fiódor Tolbukhin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svg Fiodor Ivanovitx Tolbukhin
Фё́дор Ива́нович Толбу́хин
1974 CPA 4358.jpg
Naixement 16 de juny de 1894
Bandera de Rússia Androniki, Iaroslavl (Imperi Rus)
Mort 17 de setembre de 1949 (55 anys)
Bandera de la Unió Soviètica Moscou
Alma mater M.V. Frunze Military Academy
Ocupació oficial
Període en actiu 19141949
Premis Gran Oficial de la Legió d'Honor
Orde de Lenin
Medalla de la victòria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patriòtica 1941-1945
Orde de la Bandera Roja
Heroi de la Unió Soviètica
National Hero of Yugoslavia
Orde de la Victòria
Jubilee Medal "XX Years of the Workers' and Peasants' Red Army"
Order of Suvorov, 1st class
Order of Kutuzov, 1st class
Orde de l'Estrella Roja
Medalla de la defensa de Sebastòpol
Medalla de la defensa de Stalingrad
Medalla de la defensa del Caucas
Medalla per l'Alliberament de Belgrad
Medalla per la Conquesta de Viena
Medalla per la Conquesta de Budapest
Orde de Lenin
Orde de la Bandera Roja
Orde de la Bandera Roja
Order of Suvorov, 1st class
Hero of the People's Republic of Bulgaria
Q4335881
Q1162231
commander of the Legion of Merit
legionnaire of Legion of Merit
Medalla del 800è Aniversari de Moscou
Orde de Santa Anna de tercera classe
Order of Saint Stanislaus, 3rd class
Lleialtat Bandera de la Unió Soviètica Unió Soviètica
Arma/servei Exèrcit Roig Exèrcit Roig
Rang Mariscal de la Unió Soviètica
Comandaments 8è Exèrcit de la Guàrdia
Batalles/guerres Primera Guerra Mundial
Guerra Civil Rusa
Gran Guerra Patriòtica
Condecoracions Heroi de la Unió Soviètica
Orde de Lenin (2)
Orde de la Victòria
Orde de la Bandera Roja (3)
Orde de Suvorov 1a classe (2)
Orde de Kutuzov 1a classe
Modifica dades a Wikidata

Fiodor Ivanovitx Tolbukhin (rus: Фё́дор Ива́нович Толбу́хин) (16 de juny de 189417 de setembre de 1949) va ser un comandant militar soviètic.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tolbukhin va néixer a una família camperola a la província de Iaroslavl, al nord-est de Moscou. S'allistà voluntari a l'Exèrcit Imperial el 1914 amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Va ser promogut repetidament, passant de soldat ras a capità el 1916, rebent múltiples condecoracions per valentia.

L'agost de 1918, Tolbukhin s'uní a l'Exèrcit Roig, on serví com a Cap d'Estat Major de la 56a Divisió de Fusellers. Després del final de la Guerra Civil Russa, Tolbukhin ocupà diverses posicions d'estat major. Assistí a l'Acadèmia Militar Frunze per rebre instrucció d'estat major avançat, graduant-se el 1931. El 1937, després d'haver ocupat diversos càrrecs d'estat major, va ser finalment destinat al capdavant d'una divisió. El 1938 va ser fet Cap d'Estat Major del Districte Militar Transcaucàsic.

Va romandre en aquesta posició durant les etapes inicials de l'Operació Barbarroja fins a l'agost de 1941, quan va ser fet Cap d'Estat Major del Front de Crimea, càrrec que ocuparia fins al març de 1942. Entre maig i juliol de 1942, en què va ser nomenat assistent al comandant del Districte Militar de Stalingrad. Després d'això, va ser comandant del 58è Exèrcit fins al març de 1943. El 58è Exèrcit participà en la Batalla de Stalingrad, en la qual el superior de Tolbukhin, Coronel General Ieriómenko, lloà la seva organització i la seva habilitat militar. Posteriorment va ser destinat a comandar el Front Sud.

A l'octubre de 1943, el Front Sud passà a denominar-se 4t Front Ucraïnès. Des d'allà, Tolbukhin ajudà al 3r Front Ucraïnès de Rodion Malinovski en l'Ofensiva del Baix Dnieper i en l'Ofensiva del Dnieper i els Càrpats. Al maig de 1944, Tolbukhin va ser destinat al capdavant del 3r Front Ucraïnès, i durant la Campanya d'Estiu (juny-octubre de 1944), Tolbukhin i Malinovski van llençar la invasió dels Balcans, conquerint la major part de Romania. El 12 de setembre de 1944, dos dies després que Malinovski fos promogut al rang de Mariscal de la Unió Soviètica, Tolbukhin també ho va ser. Mentre que Malinovski es dirigia cap al nord-oest, cap a Hongria i Iugoslàvia, Tolbukhin llançava la seva invasió cap al sud, conquerint gran part de Bulgària. Iniciant l'Ofensiva d'Hivern, Tolbukhin va fer girar el seu exèrcit cap al nord-oest, alliberant gran part de Iugoslàvia i envaint l'Hongria meridional.

Després de la guerra, Tolbukhin va ser comandant en cap del Grup d'Exèrcits Sud, que ocupava la regió dels Balcans. Al gener de 1947 va ser fet comandant del Districte Militar Transcaucàsic, càrrec que ocupà fins a la seva mort el 17 d'octubre de 1949.

Tolbukhin és generalment vist com un dels millors generals soviètics de la Segona Guerra Mundial. Meticulós, prudent, i no cegament ambiciós com alguns dels seus companys, va ser respectat tant pels seus companys comandants com pels seus homes, especialment per la seva dedicació perquè tinguessin una taxa baixa de caiguts. Tolbukhin va ser receptor de nombroses distincions i condecoracions, incloent l'Orde de la Victòria i el títol d'Heroi de la Unió Soviètica. També va ser nomenat Heroi dels diversos països que alliberà. A Bulgària, la ciutat de Dòbritx passà a anomenar-se Tolbukhin, nom que conservà fins a la caiguda del comunisme el 1989. L'urna que conté les seves cendres està enterrada a la Muralla del Kremlin.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fiódor Tolbukhin Modifica l'enllaç a Wikidata