Vés al contingut

Fin de fiesta (pel·lícula de 1960)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFin de fiesta
Fitxa
DireccióLeopoldo Torre Nilsson Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióLeopoldo Torre Nilsson Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióJuan José Saavedra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GuióRicardo Luna, Leopoldo Torre Nilsson i Beatriz Guido Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJuan Carlos Paz Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRicardo Younis (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJose Serra Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0053824 FilmAffinity: 893320 Letterboxd: fin-de-fiesta-1960 Allmovie: v151714 TMDB.org: 269119 Modifica el valor a Wikidata

Fin de fiesta és una pel·lícula en blanc i negre de l'Argentina dirigida per Leopoldo Torre Nilsson sobre el seu propi guió escrit en col·laboració amb Ricardo Luna i Beatriz Guido segons la novel·la de Beatriz Guido, que es va estrenar el 23 de juny de 1960 i que va tenir com a protagonistes a Lautaro Murúa, Graciela Borges, Leonardo Favio, Osvaldo Terranova i Arturo García Buhr. Com a productor executiu va treballar el futur director de cinema Juan Sires i com a camerògraf va col·laborar el futur director de cinema i de fotografia Aníbal Di Salvo.

Per aquesta pel·lícula Torre Nilsson va ser seleccionat al 10è Festival Internacional de Cinema de Berlín com a candidat al premi Os d'Or al millor director.[1]

En una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000, la pel·lícula va aconseguir el lloc 31 [2] En una nova versió de l'enquesta organitzada en 2022 per les revistes especialitzades La vida útil, Taipei i La terra quema, presentada al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata, la pel·lícula va aconseguir el lloc 50 .[3]

Sinopsi

[modifica]

El net d'un cabdill bonaerense i la seva admiració per un pinxo del seu avi durant el període entre la caiguda d'Hipólito Yrigoyen i el cop d'estat de 1943.

Repartiment

[modifica]

Comentaris

[modifica]

La Nación va dir:

« ”Expressió d'un cinema adult, proveït de mitjans competents (tant tècnics com humans)…pot considerar-se com un treball cuidat, formalment gairebé impecable, reflex de la capacitat de Torre Nilsson com a realitzador.” »

La Razón va comentar sobre el film:

« ”(en el llibret) es troben les principals falles…La superficialitat periodística en el tractament dels esdeveniments polítics, la falta de convicció en les relacions familiars, la brusquedat fragmentària dels episodis es fan presents sense cap dissimulació.” »

Per la seva part Manrupe i Portela escriuen:

« ”El final d'una època de la política i el país i la cerca de models en un dels films de Torre Nilsson més compromesos amb la realitat històrica del país. Ja també un dels últims de la millor etapa del director.” »

Referències

[modifica]
  1. «PROGRAMME 1960». berlinale.de. Arxivat de l'original el 9 novembre 2013. [Consulta: 7 juny 2014].
  2. «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva. Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken [Buenos Aires], 3, 2000, pàg. 6–14. Arxivat de l'original el 21 de novembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022].[Enllaç no actiu]
  3. «Top 100». Encuesta de cine argentino, 11-11-2022. [Consulta: 13 novembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]