Vés al contingut

Fito Cabrales

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFito Cabrales

Actuació a Barcelona (2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementAdolfo Cabrales Mato
6 octubre 1966 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsFito
ResidènciaLaukariz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,64 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMúsic, cantant, guitarrista, compositor, escriptor
Activitat1989-present
GènereRock and roll Modifica el valor a Wikidata
EstilRock and roll
InstrumentGuitarra, banjo, veu
Segell discogràficDRO
Company professionalFito & Fitipaldis
Platero y Tú
Extremoduro
Extrechinato y Tú

Lloc webfitoyfitipaldis.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2137220 The Movie Database: 1271893
Musicbrainz: 4ec9bd3b-0c6e-42cd-9d2a-b028379c24cd Songkick: 2464711 Modifica els identificadors a Wikidata


Adolfo Cabrales, conegut com a Fito, (Bilbao, 6 d'octubre de 1966) és un músic basc. Adolfo Cabrales va néixer al barri bilbaí de Zabala,[1] passant part de la seva infància i adolescència a Laredo (Cantàbria) i a Màlaga. Fito destaca pel seu peculiar estil personal; Extremadament prim i petit. Sol portar el cabell totalment rapat i unes patilles llargues. Altres de les seves senyes d'identitat són les cigarretes subjectes a les clavilles de la seva guitarra i les seves boines. Als primers anys amb Platero i Tu les solia regalar després dels concerts, cosa que ja no ho fa.

Carrera musical

[modifica]

El 1989 Fito s'uneix a Iñaki «Uoho» Antón, Juantxu «Mongol» Olano i Jesús «Maguila» García, del mateix barri i formen el grup de rock Platero y Tú.[2] El 1991 graven el seu primer disc, Voy a acabar borracho.

Fito & Fitipaldis

[modifica]

El 1998 crea de forma paral·lela a Platero y Tú el grup Fito & Fitipaldis, per publicar en el seu primer treball, A porta tancada, una sèrie de temes acústics que no s'ajustaven a l'estil musical de Platero y Tú.[2] En principi tots dos grups van coexistir sense problemes, però després de la dissolució de Platero y Tu el 2001, Fito es va dedicar en exclusiva al seu nou grup. Amb la publicació del seu segon àlbum Los sueños locos i de les posteriors enregistraments, va desenvolupant el seu estil personal, al mateix temps que va iniciar un acostament al so de la darrera època de Platero i Tu, tornant a introduir guitarres elèctriques i ritmes més ràpids i directes. Amb els Fitipaldis, Fito ha aconseguit més èxits de vendes que amb Platero y Tu, cosa li ha valgut crítiques dels sectors més conservadors del rock d'Espanya

Discografia

[modifica]

Amb Platero y Tu

[modifica]
  • Voy a acabar borracho, (1991), Wellcome. Reeditat per DRO el 1996.
  • Burrock'n'roll, (1992), DRO.
  • Muy deficiente, (1992), DRO.
  • Vamos tirando, (1993), DRO.
  • Hay poco Rock & roll, (1994), DRO
  • A pelo, (en directo, 1996), DRO
  • 7, (1997), DRO
  • Correos, (2000), DRO
  • Hay mucho Rock & roll, Volumen I (2002) y Volumen II (2005), DRO

Amb Extrechinato y Tú

[modifica]
  • Poesía Básica, (2001), DRO

Amb Fito & Fitipaldis

[modifica]
  • A puerta cerrada, (1998), DRO
  • Los sueños locos, (2001), DRO
  • Lo más lejos a tu lado, (2003), DRO
  • Vivo... para contarlo, (en directo, 2004), DRO
  • Por la boca vive el pez, (2006), DRO
  • Dos son multitud (en directe con Andrés Calamaro, 2008), DRO
  • Antes de que cuente diez, (2009), DRO
  • "Huyendo conmigo de mí" (2014), DRO
  • "Cada vez cadáver" ([2021]), DRO
  • "Cielo hermético" ([2021]), DRO

Col·laboracions

[modifica]
  • Los piratas del Nervión "De nuevo en tus brazos (amb Robe Iniesta i Francis Doctor Deseo)"
  • The Flying Rebollos "Mis amigos (amb Robe Iniesta)" (Esto huele a pasta/1997)
  • Gatibu "Urepel" (Zoramena/2002)
  • Marea "Pan duro" (Besos de perro/2002)
  • La Fuga "Sueños de papel" (Calles de papel/2003)
  • Afónicos perdidos "En primera plana" (Sin dar marcha atrás/2004)
  • Tributo a radio futura "La negra flor" (Tributo a radio futura/2004)
  • Loquillo y Trogloditas "Luché contra la ley" (Hermanos de sangre/2006)
  • Ariel Rot "Baile de ilusiones" (Dúos, tríos y otras perversiones/2007)
  • Sicario "Filo de navajas con Rayka" (La ley d'Ohm/2007)
  • Candy Caramelo "Tipo normal" (Por amar no hay que pagar/2008)
  • Hash "Buscas algo" (Have a sweet hell/2008)
  • Despistaos "Es importante" (Lo que hemos vivido/2008)
  • Macaco "Puerto presente" (El vecindario/2010)
  • Extremoduro "Golfa" (Canciones Prohibidas/1998)

Referències

[modifica]
  1. «El número 1 del barrio» (en castellà). El Correo, 06-09-2009. Arxivat de l'original el 2017-12-26. [Consulta: 26 desembre 2017].
  2. 2,0 2,1 «Una vida a ratos» (en castellà). El diario montañés, 02-03-2007. [Consulta: 26 desembre 2017].

Enllaços externs

[modifica]