Força Aèria de l'Exèrcit Popular d'Alliberament

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula unitat militarForça Aèria de l'Exèrcit Popular d'Alliberament
中国人民解放军 空军
Zhōngguó rénmín jiěfàngjūn kōngjūn
Air Force Flag of the People's Republic of China.svg
Tipus força aèria
Fundació 1949
País República Popular de la Xina
Branca Exèrcit Popular d'Alliberament
Part de Exèrcit Popular d'Alliberament
Mida 330,000 homes
2,800 aeronaus
Comandants
Comandant Tinent General
Guerres i batalles
Guerra civil xinesa
Guerra de Corea
Cultura militar
Divisa Roundel of China.svg
Marxa Marxa dels voluntaris
Modifica les dades a Wikidata

La Força Aèria de l'Exèrcit Popular d'Alliberament (en xinès: 中国人民解放军 空军) (en pinyin: Zhōngguó rénmín jiěfàngjūn kōngjūn ) és la branca aèria de l'Exèrcit Popular d'Alliberament, principal component militar de la República Popular de la Xina. Està composta aproximadament per 400.000 homes i al voltant de 2000 aeronaus, fent-la la força aèria més gran d'Àsia, i la tercera més gran del món darrere de la Força Aèria dels Estats Units i la Força Aèria Russa.[1][2]

Història[modifica]

La primera arma aèria organitzada de EPL va ser el "Grup Aèri Nanyuan", format l'estiu de 1949 amb quaranta aparells ex-Nacionalistes, era el responsable de la defensa de l'espai aeri de la nova capital de la Xina, Beijing.

La Unió Soviètica va ajudar a fundar la nova força aèria l'11 de novembre de 1949, poc després d'establerta la República Popular de la Xina, i va començar a proveir amb aeronaus a la mateixa a partir de 1951. La producció de tecnologia va començar dos anys després. Els soviètics també es van involucrar en l'entrenament dels nous pilots. Instructors russos van entrenar a les noves tripulacions en tàctiques de combat soviètiques. Aquests nous pilots van prendre part, fins a cert grau, en la Guerra de Corea, on juntament amb els seus col·legues russos es van enfrontar als avions americans.

En 1956, la Xina, ja fabricava els seus propis avions, però inicialment van ser còpies de models soviètics. El primer va ser el J-2 (còpia local del MiG-15); alguns observadors occidentals es refereixen a la variant millorada MiG-15bis com J-4, però aquesta designació mai va ser usada en la FAEPL. El 1958, l'increment de la cooperació amb els soviètics li va permetre als xinesos començar la producció del J-5 (MiG-17) i del J-6 (MiG-19) sota llicència.

La dècada de 1960 va demostrar ser un període de dificultats per a la FAEPL. Això va ser conseqüència de la Ruptura Sinó-Soviètica i la consegüent retirada de l'ajuda soviètica sense la qual, la indústria aeronàutica xinesa va estar a punt de col·lapsar. L'activitat va declinar marcadament durant 1963, degut en gran part a l'alta prioritat donada al programa de míssils i armes nuclears. La indústria aèria va començar a recuperar-se el 1965, temps en què la Xina va començar a proveir a les forces de Vietnam del Nord amb J-2, J-4, J-5 i alguns J-6 al començament de la Guerra del Vietnam. Els 60 també van ser testimonis del primer disseny xinès, anomenat J-8.

Aeronaus[modifica]

Caçes[modifica]

China
Shenyang J-11

Chinese Su-27.JPG
Designació interna:
歼-11
Entrada en servei: 1998
Missió:
Aeronaus en servei:
165


Rússia
Sukhoi Su-27

Sukhoi Su-27SKM at MAKS-2005 airshow.jpg
Designació interna:
Сухой Су-27
Entrada en servei: 1985
Missió:
Aeronaus en servei:
76


Rússia
Sukhoi Su-30 Sukhoi Su-30 inflight.jpg
Designació interna:
Сухой Су-30
Entrada en servei: 1996
Missió:
Aeronaus en servei:
73


China
Shenyang J-16 Su-27SM3 flight, Celebration of the 100th anniversary of Russian Air Force.jpg
Designació interna:
歼-16
Entrada en servei: 2013
Missió:
Aeronaus en servei:
24


China
Chengdu J-10
Designació interna:
歼-10
Entrada en servei: 2005
Missió:
Aeronaus en servei:
250


China
Shenyang J-8 Jian-8FighterChina.jpg
Designació interna:
歼-8
Entrada en servei: 1980
Missió:
Aeronaus en servei:
168


China
Chengdu J-7 Pakistani Chengdu J-7.JPG
Designació interna:
歼-7
Entrada en servei: 1966
Missió:
Aeronaus en servei:
388

Caça bombarders[modifica]

China
Xian JH-7 Jh-7a naval yt.png
Designació interna:
西安JH-7
Entrada en servei: 1992
Missió:
Aeronaus en servei:
240


China
Nanchang Q-5 Nanchang Q-5.jpg
Designació interna:
强-5
Entrada en servei: 1970
Missió:
Aeronaus en servei:
120

Bombarder[modifica]

China
Xian H-6 PLAAF Xian HY-6 Li Pang.jpg
Designació interna:
轰-6
Entrada en servei: 1959
Missió:
Aeronaus en servei:
120

Transport[modifica]

Rússia
Iluyshin Il-76 Volga-Dnepr Ilushin Il-76TD-90VD Beltyukov.jpg
Designació interna:
Ил-76
Entrada en servei: 1974
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
14


China
Shaanxi Y-8 Myanmar Air Force Shaanxi Y-8 MRD.jpg
Designació interna:
运-8
Entrada en servei: 1974
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
60


China
Shaanxi Y-9 001 An-12, Malmo Airport, Sweden.jpg
Designació interna:
运-9
Entrada en servei: 2010
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
7


China
Xian Y-7 Polet Antonov An-24 Pichugin-2.jpg
Designació interna:
运-7
Entrada en servei: 1970
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
50


Rússia
Tupolev Tu-154 Aeroflot Tupolev Tu-154M RA-85643 Mishin-1.jpg
Designació interna:
Ту-154
Entrada en servei: 1972
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
12


China
Xian MA60 Merpati Xian MA-60 Spijkers.jpg
Designació interna:
新舟-60
Entrada en servei: 2000
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
9


China
Harbin Y-12 YJAV5.JPG
Designació interna:
运-12
Entrada en servei: 1982
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
8


China
Harbin Y-11 AVIC Harbin Y12F.jpg
Designació interna:
运-11
Entrada en servei: 1977
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
20


Rússia
Antonov An-2 An-2 OK-HFL EDST 02.jpg
Designació interna:
Ан-2
Entrada en servei: 1947
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
170


Canadà
Bombardier CRJ-200 UsairwaysN419aw 07302009.jpg
Designació interna:
CRJ-200
Entrada en servei: 1992
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
5


Canadà
Bombardier CRJ-700 DeltaConnection.CRJ900.YUL.2009.jpg
Designació interna:
CRJ-700
Entrada en servei: 2001
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
5

Alerta i control[modifica]

Rússia
Iluyshin IL-76 Volga-Dnepr Ilushin Il-76TD-90VD Beltyukov.jpg
Designació interna:
Ил-76
Entrada en servei: 1974
Missió:
Alerta i control
Aeronaus en servei:
5


China
Shaanxi Y-8 Myanmar Air Force Shaanxi Y-8 MRD.jpg
Designació interna:
运-8
Entrada en servei: 1974
Missió:
Alerta i control
Aeronaus en servei:
6

Guerra electrònica[modifica]

Rússia
Tupolev Tu-154 Aeroflot Tupolev Tu-154M RA-85643 Mishin-1.jpg
Designació interna:
Ту-154
Entrada en servei: 1972
Missió:
Guerra electrònica
Aeronaus en servei:
4


China
Shaanxi Y-8 Myanmar Air Force Shaanxi Y-8 MRD.jpg
Designació interna:
运-8
Entrada en servei: 1974
Missió:
Guerra electrònica
Aeronaus en servei:
16

Abastament en vol[modifica]

China
Xian H-6 PLAAF Xian HY-6 Li Pang.jpg
Designació interna:
轰-6
Entrada en servei: 1959
Missió:
Aeronaus en servei:
10

Entrenament[modifica]

Aeronau Tipus Quantitat Foto
China Nanchang CJ-6 Entrenament 400
Nanchang CJ-6A Airplane over California Coastline N4183E 20110219.jpg
China Hongdu JL-8 Entrenament 190
Pakistan airforce K8.jpg
China Hongdu Yakovlev CJ-7 Entrenament 50
Nanchang CJ-6 corner 20060729.jpg
China Hongdu L-15 Entrenament 2
China Ghuizhou JL-9 Entrenament 2
Yakovlev Yak-130.jpg

Helicòpters[modifica]

Aeronau Tipus Quantitat Foto
Rússia Mil Mi-8 Transport 50
Mi-8T 12411 V i PVO VS, august 04, 2008.JPG
Rússia Mil Mi-17 Transport 10
Afghan Mi-17.jpg
China Harbin Z-9 Transport 45
Chinese Helicopter Lands on HMS Cornwall MOD 45150752.jpg
Estats Units Bell 214 Transport 4
Bell 214B.JPG
França Aerospatiale SA-321 Transport 22
Super Frelon 4.jpg
França Eurocopter AS-332 Transport 6
Swiss Air Force Super Puma arrives RIAT Fairford 10thJuly2014 arp.jpg

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. International Institute for Strategic Studies: The Military Balance 2014, p.236
  2. Hacket, IISS 2010, pg 403–404.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Força Aèria de l'Exèrcit Popular d'Alliberament Modifica l'enllaç a Wikidata