Vés al contingut

Força Aèria de l'Exèrcit Popular d'Alliberament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militarForça Aèria de l'Exèrcit Popular d'Alliberament
中国人民解放军 空军
Zhōngguó rénmín jiěfàngjūn kōngjūn
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusforça aèria Modifica el valor a Wikidata
Fundació1949
PaísRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
BrancaExèrcit Popular d'Alliberament
Part deExèrcit Popular d'Alliberament Modifica el valor a Wikidata
Mida330,000 homes
2,800 aeronaus
Comandants
ComandantTinent General
Guerres i batalles
Guerra civil xinesa
Guerra de Corea
Cultura militar
Divisa
MarxaMarxa dels voluntaris
Lloc webeng.chinamil.com.cn… Modifica el valor a Wikidata

La Força Aèria de l'Exèrcit Popular d'Alliberament (en xinès: 中国人民解放军 空军) (en pinyin: Zhōngguó rénmín jiěfàngjūn kōngjūn) és la branca aèria de l'Exèrcit Popular d'Alliberament, principal component militar de la República Popular de la Xina. Està composta aproximadament per 400.000 homes i al voltant de 2000 aeronaus, fent-la la força aèria més gran d'Àsia, i la tercera més gran del món darrere de la Força Aèria dels Estats Units i la Força Aèria Russa.[1][2]

Història

[modifica]

La primera arma aèria organitzada d'EPL va ser el "Grup Aèri Nanyuan", format l'estiu de 1949 amb quaranta aparells ex-Nacionalistes, era el responsable de la defensa de l'espai aeri de la nova capital de la Xina, Beijing.

La Unió Soviètica va ajudar a fundar la nova força aèria l'11 de novembre de 1949, poc després d'establerta la República Popular de la Xina, i va començar a proveir amb aeronaus a la mateixa a partir de 1951. La producció de tecnologia va començar dos anys després. Els soviètics també es van involucrar en l'entrenament dels nous pilots. Instructors russos van entrenar a les noves tripulacions en tàctiques de combat soviètiques. Aquests nous pilots van prendre part, fins a cert grau, en la Guerra de Corea, on juntament amb els seus col·legues russos es van enfrontar als avions americans.

En 1956, la Xina, ja fabricava els seus propis avions, però inicialment van ser còpies de models soviètics. El primer va ser el J-2 (còpia local del MiG-15); alguns observadors occidentals es refereixen a la variant millorada MiG-15bis com J-4, però aquesta designació mai va ser usada en la FAEPL. El 1958, l'increment de la cooperació amb els soviètics li va permetre als xinesos començar la producció del J-5 (MiG-17) i del J-6 (MiG-19) sota llicència.

La dècada de 1960 va demostrar ser un període de dificultats per a la FAEPL. Això va ser conseqüència de la Ruptura Sinó-Soviètica i la consegüent retirada de l'ajuda soviètica sense la qual, la indústria aeronàutica xinesa va estar a punt de col·lapsar. L'activitat va declinar marcadament durant 1963, degut en gran part a l'alta prioritat donada al programa de míssils i armes nuclears. La indústria aèria va començar a recuperar-se el 1965, temps en què la Xina va començar a proveir a les forces del Vietnam del Nord amb J-2, J-4, J-5 i alguns J-6 al començament de la Guerra del Vietnam. Els 60 també van ser testimonis del primer disseny xinès, anomenat J-8.

Aeronaus

[modifica]

Caçes

[modifica]
China
Shenyang J-11

Designació interna:
歼-11
Entrada en servei: 1998
Missió:
Aeronaus en servei:
165


Rússia
Sukhoi Su-27

Designació interna:
Сухой Су-27
Entrada en servei: 1985
Missió:
Aeronaus en servei:
76


Rússia
Sukhoi Su-30
Designació interna:
Сухой Су-30
Entrada en servei: 1996
Missió:
Aeronaus en servei:
73


China
Shenyang J-16
Designació interna:
歼-16
Entrada en servei: 2013
Missió:
Aeronaus en servei:
24


China
Chengdu J-10
Designació interna:
歼-10
Entrada en servei: 2005
Missió:
Aeronaus en servei:
250


China
Shenyang J-8
Designació interna:
歼-8
Entrada en servei: 1980
Missió:
Aeronaus en servei:
168


China
Chengdu J-7
Designació interna:
歼-7
Entrada en servei: 1966
Missió:
Aeronaus en servei:
388

Caça bombarders

[modifica]
China
Xian JH-7
Designació interna:
西安JH-7
Entrada en servei: 1992
Missió:
Aeronaus en servei:
240


China
Nanchang Q-5
Designació interna:
强-5
Entrada en servei: 1970
Missió:
Aeronaus en servei:
120

Bombarder

[modifica]
China
Xian H-6
Designació interna:
轰-6
Entrada en servei: 1959
Missió:
Aeronaus en servei:
120

Transport

[modifica]
Rússia
Iluyshin Il-76
Designació interna:
Ил-76
Entrada en servei: 1974
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
14


China
Shaanxi Y-8
Designació interna:
运-8
Entrada en servei: 1974
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
60


China
Shaanxi Y-9
Designació interna:
运-9
Entrada en servei: 2010
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
7


China
Xian Y-7
Designació interna:
运-7
Entrada en servei: 1970
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
50


Rússia
Tupolev Tu-154
Designació interna:
Ту-154
Entrada en servei: 1972
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
12


China
Xian MA60
Designació interna:
新舟-60
Entrada en servei: 2000
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
9


China
Harbin Y-12
Designació interna:
运-12
Entrada en servei: 1982
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
8


China
Harbin Y-11
Designació interna:
运-11
Entrada en servei: 1977
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
20


Rússia
Antonov An-2
Designació interna:
Ан-2
Entrada en servei: 1947
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
170


Canadà
Bombardier CRJ-200
Designació interna:
CRJ-200
Entrada en servei: 1992
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
5


Canadà
Bombardier CRJ-700
Designació interna:
CRJ-700
Entrada en servei: 2001
Missió:
Transport
Aeronaus en servei:
5

Alerta i control

[modifica]
Rússia
Iluyshin IL-76
Designació interna:
Ил-76
Entrada en servei: 1974
Missió:
Alerta i control
Aeronaus en servei:
5


China
Shaanxi Y-8
Designació interna:
运-8
Entrada en servei: 1974
Missió:
Alerta i control
Aeronaus en servei:
6

Guerra electrònica

[modifica]
Rússia
Tupolev Tu-154
Designació interna:
Ту-154
Entrada en servei: 1972
Missió:
Guerra electrònica
Aeronaus en servei:
4


China
Shaanxi Y-8
Designació interna:
运-8
Entrada en servei: 1974
Missió:
Guerra electrònica
Aeronaus en servei:
16

Abastament en vol

[modifica]
China
Xian H-6
Designació interna:
轰-6
Entrada en servei: 1959
Missió:
Aeronaus en servei:
10

Entrenament

[modifica]
Aeronau Tipus Quantitat Foto
China Nanchang CJ-6 Entrenament 400
China Hongdu JL-8 Entrenament 190
China Hongdu Yakovlev CJ-7 Entrenament 50
China Hongdu L-15 Entrenament 2
China Ghuizhou JL-9 Entrenament 2

Helicòpters

[modifica]
Aeronau Tipus Quantitat Foto
Rússia Mil Mi-8 Transport 50
Rússia Mil Mi-17 Transport 10
China Harbin Z-9 Transport 45
Estats Units Bell 214 Transport 4
França Aerospatiale SA-321 Transport 22
França Eurocopter AS-332 Transport 6

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. International Institute for Strategic Studies: The Military Balance 2014, p.236
  2. Hacket, IISS 2010, pg 403–404.

Enllaços externs

[modifica]
  • www.81.cn (xinès)
  • www.mod.gov.cn (xinès)