François-Joseph Servois

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrançois-Joseph Servois

Portada del seu Essai (1814) (1814) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juliol 1767 Modifica el valor a Wikidata
Mont-de-Laval (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 1847 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Mont-de-Laval (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perIntroduir els termes commutatiu i distributiu
Activitat
OcupacióMatemàtic
OrganitzacióAcadèmies d'Artilleria
Membre de
Família
ParesJacques-Ignace Servois i Jeanne-Marie Jolliet

François-Joseph Servois (1767-1847),[1] fou un matemàtic i militar francès, que va treballar en geometria projectiva i va introduir els termes commutatiu i distributiu.

Vida[modifica]

Després d'estudiar en diverses escoles del seu poble natal i de Besançon, va ser ordenat sacerdot el 1789, però durant el Regnat del Terror, abandona la carrera religiosa i s'uneix a l'exèrcit.[2] El 1794 és nomenat segon tinent del Primer Regiment d'Artilleria Pesant. Tot i la seva participació activa en nombroses batalles, no va deixar d'estudiar matemàtiques pel seu compte.[3]

La seva mala salut, el porta a buscar un lloc d'ensenyant i, finalment, el 1801 és nomenat professor de l'escola d'artilleria de Besançon, gràcies a una recomanació d'Adrien Marie Legendre.[4] Durant els anys següents, i durant tot el període napoleònic, serà professor de diverses escoles d'artilleria: a Châlons (1802), a Metz (1802-1808 i 1815-1816) i a La Fère (1808-1815).[5]

Amb la Restauració monàrquica, Servois és nomenat conservador del Museu d'Artilleria de París, càrrec que mantindrà fins a la seva jubilació el 1828,[6] en què es retira al seu poble natal on viu amb la seva germana fins a la seva mort.

Obra[modifica]

A partir de la seva primera estança a Metz, Servois comença a publicar els resultats de les seves recerques matemàtiques. Tot i que només va publicar un llibre, Solutions peu connues de différents problèmes de géométrie pratique... (1805), que va ser elogiat per Poncelet, les seves aportacions més originals es troben en els articles que va es van editar al Annales de Gergonne.

En el seu Essai sur un nouveau mode d'exposition des principes du calcul différentiel (versió definitiva de 1814) és on defineix la suma i la multiplicació sobre la classe dels operadors lineals i demostra la seva analogia amb les operacions sobre els nombres i, en particular, les seves propietats associativa, commutativa i distributiva.[7]

Altres articles seus publicats als Annales són:

  • Solutions de deux problèmes de construction (1811)
  • Démonstrations de quelques formules de trigonométrie sphérique (1811)
  • Remarques relatives à la formula logarithmique (1812)
  • Calendrier perpétuel (1813)
  • Sur la théeorie des quantités imaginaires (1814)
  • Réflexions sur les divers systèmes d'exposition des principes du calcul différentiel, et, en particulier, sur la doctrine des infiniment petits (1814)
  • Mémoire sur les quadratures (1817)
  • Lettre sur la théorie des parallèles (1826)

També va publicar un article titulat De principio velocitatum virtualium al butlletí de l'Acadèmia de Ciències de Turin en el que desenvolupava el concepte de velocitat virtual de Lagrange.

Referències[modifica]

  1. McTutor History of Mathematics diu 1768.
  2. Aebischer & Languereau, pàgina 19.
  3. Aebischer & Languereau, pàgina 20.
  4. Aebischer & Languereau, pàgines 23-26.
  5. Petrilli, Military career.
  6. Aebischer & Languereau, pàgina 37.
  7. Lusternik & Petrova, pàgines 204-205.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]