François Dominique Toussaint-Louverture

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFrançois Dominique Toussaint-Louverture
Général Toussaint Louverture.jpg
Nom original Toussaint Louverture
Dades biogràfiques
Naixement 20 de maig de 1743
Cap-Haïtien
Mort 7 d'abril de 1803 (59 anys)
Fort de Joux
Religió Església Catòlica
Activitat professional
Ocupació polític i militar
Arma/servei Exèrcit de Terra francès
Rang general de divisió
General
Batalles/guerres Guerres Napoleòniques
Activitat
Revolució haitiana
Dades familiars
Pare Gaou Guinou
Signatura
Modifica dades a Wikidata
François Dominique Toussaint-Louverture

François Dominique Toussaint-Louverture (La Hispaniola, 20 de maig del 1743 – Fort de Joux, La Cluse-et-Mijoux, prop de Pontarlier, França, 7 d'abril del 1803) va ser un polític i militar, el més important dels dirigents de la Revolució haitiana.[1]

Neix com a esclau però el seu amo l'anima a aprendre a llegir i escriure, el converteix en el seu cotxer i posteriorment en capatàs de la plantació per finalment alliberar-lo el 1776. En quedar lliure, Toussaint lloga una explotació de cafè amb 13 esclaus i comença a fer diners.[2]

El 1791 esclata la rebel·lió de Bois Caïman on els esclaus inicien la Revolució Haitiana inspirada en les idees de la Revolució francesa i a la que demanen esser alliberats. Toussaint es posa del costat dels esclaus fent-se ajudant de camp d'un dels líders rebels. Inicialment s'alien amb els espanyols, que controlen l'altra part de l'illa amb l'esperança que aquests abolirien l'esclavatge. Amb ells, Toussaint rep formació militar i es posa al cap de 3000 homes guanyant batalles i mèrits.[2]

El 29 d'agost de 1793 el govern de la República francesa emancipa a tots els esclaus francesos per, finalment, el 1794 abolir l'esclavatge.[2]

Toussaint, es torna a unir als francesos i acaba fent fora als espanyols i als anglesos de Saint Domingue aconseguint esser anomenat General de Divisió el 1796.

Louverture, el 1800 restableix el treball forçós dels negres amb l'excusa de reactivar l'economia de l'illa i poc després s'autoproclama governador de per vida i amb plens poders de Saint Domingue.[2]

Finalment, el 1802, Toussaint i la seva família són empresonats per rebel·lió i portats a França on finalment mor, a causa de una pneumònia, el 7 d'abril de 1803.

Heroi nacional de la independència d'Haití, el seu principal llegat és el d'haver assentat les bases per a l'eradicació definitiva de l'esclavatge a l'illa.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Dominique Toussaint-Louverture Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Castañeda Fuertes, Digna; de la Nuez, Ada; Feijóo, Alina; Rubio García, Aurika. La revolución haitiana, 1791-1804 (en castellà). Editorial de Ciencias Sociales, 1992. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Blanchard, Anne. Enciclopedia de rebeldes, insumisos y demás revolucionarios (en castellà). Catapulta, 2010, p. 28-31. ISBN 9789876370646.