Francesc Marco i Palau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc Marco i Palau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1989 Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat Rovira i Virgili Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Francesc Marco Palau (Tarragona, 1989) és un escriptor i historiador català.[1] Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona amb el mestratge del professor Joan B. Culla.[2]

És columnista de premsa i opinador en diversos mitjans de comunicació.[3] Ha publicat diversos llibres al voltant de les tipologies culturals del catalanisme, biografies polítiques i nombrosos estudis sobre la figura del seu besoncle, el pintor Maties Palau Ferré.[4]

És secretari de la Junta Executiva de la Plataforma per la Llengua i director de la revista La Corbella.[5] També és patró de la Fundació Vincle (per l'Euroregió Mediterrània)[6] i de la Fundació Antigues Caixes Catalanes,[7] a més de secretari de la Fundació Congrés de Cultura Catalana.[8]

El 2021 fou nomenat comissari de l'Any Palau Ferré, commemoració oficial de la Generalitat de Catalunya que homenatja el centenari del naixement del pintor cubista.[9]

El 2024 va ser nomenat co-comissari de l'Any Revista de Catalunya.[1]

Obres[modifica]

  • Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós (2015)
  • Promoure la llengua, cohesionar Barcelona: 25 anys del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona (2014)
  • Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català (Editorial Base, 2014)[10]
  • Josep Rahola i d'Espona. Una veu catalanista d'esquerres al Senat (2014) Un projecte que va rebre la Beca d'estudi President Irla 2013.[11]
  • Palau Ferré retourne à Paris. Un voyage par les avant-gardes, en coautoria amb Rosa de les Neus
  • La generació de la independència (Gregal, 2017)[1]
  • El pintor que cremava els seus quadres (Gregal, 2019)[12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Miró, David «Del BEI a JxSí, una pre(història) del Procés». Diari Ara, 23-04-2017, pàg. 26.
  2. «Tesi doctoral Francesc Marco Palau». [Consulta: 22 setembre 2023].
  3. «El català suma (El blog de la Plataforma per la Llengua)». Diari Ara. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 25 abril 2016].
  4. «París va servir a Palau Ferré per esvair-se d'un model artístic tradicional». Diari Nova Conca, 05-04-2013. [Consulta: 1r maig 2016].
  5. «Executiva de Plataforma per la Llengua». [Consulta: 22 setembre 2023].
  6. «Patronat de la Fundació Vincle». [Consulta: 22 setembre 2023].
  7. «Es renova el patronat de la Fundació Antigues Caixes Catalanes». [Consulta: 22 setembre 2023].
  8. «Sumari» (pdf). La Corbella, núm. 28, hivern 2017, pàg. 2.
  9. «Organització». [Consulta: 23 agost 2021].
  10. «El llibre dels 20 anys de la Plataforma per la Llengua». Diari Ara, 17-06-2014.
  11. «Francesc Marco Palau». Fundació Josep Irla, 2013.
  12. Palau, Maria «Foc per sanar l'art». El Punt Avui, 20-04-2019, p. 50.