Francesc Suriol i Solé

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc Suriol
Biografia
NaixementFrancesc Suriol i Solé
2 de febrer de 1919
La Granada, Catalunya
Mort24 de febrer de 1999(1999-02-24) (als 80 anys)
Sant Boi de Llobregat, Catalunya
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipCentrecampista
Clubs professionals
Anys Equip
1935-1937 FC Santboià
1938 FC Barcelona
1941 Gimnàstica de Felanitx
1941-1942 FC Santboià
1942-1943 RCD Espanyol 1 (0)
1942-1943 → Reus Deportiu (cedit)
1943-1945 Reus Deportiu
1945 UE Sants
1945-1947 CF Gavà
1947-1948 UE Vic
1948-1949 CF Gavà
1949-1951 FC Santboià
Equips entrenats
1951-1953 FC Santboià
1953-1954 CE Manresa
1957-1960 CF Gavà
1960-1961 CF Vilanova
1961-1962 CF Gavà
1962-1963 FC Santboià
1968-1970 CF Gavà
1982 CF Gavà
Trajectòria
  Equip
– FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Francesc Suriol i Solé (La Granada, 2 de febrer de 1919 - Sant Boi de Llobregat, 24 de febrer de 1999[1]) fou un futbolista català de la dècada de 1940.

Trajectòria[modifica]

L'any 1926, amb set anys, es traslladà a Sant Boi de Llobregat.[2] Ingressà al FC Santboià, i arribà a disputar dos amistosos amb el FC Barcelona,[3] però l'esclat de la guerra civil aturà la seva carrera.[1][2] Va combatre a la Batalla de l'Ebre al bàndol republicà i passà dos anys i sis mesos a la presó abans de ser alliberat.[2] Després de la guerra jugà a la Gimnàstica de Felanitx i al Santboià.[1][2][4] El 1942 fitxà pel RCD Espanyol, jugant cedit al Reus Deportiu.[5] Durant la temporada 1942-43 ingressà al RCD Espanyol, que l'incorporà davant la lesió del mig centre Iraburu.[2] El 21 de febrer de 1943 disputà el seu únic partit a primera divisió, amb una victòria sobre el Granada per 2 a 1.[2] Retornà al Reus Deportiu el 1943,[6] i dos anys més tard passà a la UE Sants.[1][7] Acabà els seus anys com a futbolista al CF Gavà, la UE Vic i al FC Santboià.[1][2][8][9]

Un cop retirat inicià una llarga etapa de 32 anys a les banquetes catalanes, dirigint equips com el FC Santboià, CE Manresa, CF Gavà o CF Vilanova.[2][10][11] També fou president del FC Santboià en dues etapes (1964-66 i 1971-75).[2]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Francesc Suriol: el granadenc que va jugar a Primera Divisió». eixdiari.cat, 03-04-2014. [Consulta: 9 abril 2017].
  3. ↑ «El Barcelona con debuts». Mundo Deportivo, 12-02-1938. [Consulta: 9 abril 2017].
  4. ↑ «Gimnàstica de Felanitx, 1941». arc mediterrani, 15-08-2014. [Consulta: 9 abril 2017].
  5. ↑ «Valores regionales». Mundo Deportivo, 17-01-1943. [Consulta: 9 abril 2017].
  6. ↑ «Ojeando el coto». Mundo Deportivo, 08-07-1943. [Consulta: 9 abril 2017].
  7. ↑ «En la calle Galileo». Mundo Deportivo, 17-02-1945. [Consulta: 9 abril 2017].
  8. ↑ «Jugadors del Gavà». CF Gavà. Arxivat de l'original el 2017-09-06. [Consulta: 9 abril 2017].
  9. ↑ «Noticias en pocas lineas». Mundo Deportivo, 20-09-1947. [Consulta: 9 abril 2017].
  10. ↑ «Entrenadores». CF Gavà. [Consulta: 9 abril 2017].
  11. ↑ «Césped con crespón negro». CIHEFE, Cuadernos de Fútbol, num. 53, ISSN 1989-6379, 01-04-2014. [Consulta: 9 abril 2017].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Suriol_i_Solé&oldid=30078718»