Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesc de Paula Sánchez-Gavagnach)
Infotaula de personaFrancesc de Paula Sánchez i Gavagnach

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 febrer 1845 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 setembre 1918 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Superior de Música del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
AlumnesLluïsa Casagemas i Coll Modifica el valor a Wikidata
IMSLP: Category:Sánchez_Gabagnach,_Francisco_de_Paula Modifica el valor a Wikidata

Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach (Barcelona, 6 de febrer de 1845 [1]- Barcelona, 12 de setembre del 1918[2]) fou un compositor català.

Fill de Francesc Sánchez i Macià impresor i professor d'idiomes natural de Barcelona i de Maria Anna Gavañach i Maymó natural de Torelló. El 1852 ingressà en la Capella de Música de la parròquia de Santa Anna, on estudià solfeig i piano sota la direcció del mestre Llorens. Fou matriculat alumne del Conservatori d'Isabel II el 1857, guanyant un primer premi en els exàmens del 1861 i que foren presidits pel professor Francesc Valldemosa.[3] Estudià al conservatori del Liceu amb Gabriel Balart. El 1867 estrenà la seva primera òpera, Rahabba, al Gran Teatre del Liceu.[4] Amplià estudis amb Daniel Auber a París (1869-1871). De retorn a Barcelona, el 1881 estrenà l'òpera La cova dels orbs. Compongué diverses obres per a lluïment dels seus alumnes en els festivals de final del curs del conservatori: Humorada, per a sis pianos a quatre mans, El diablo en Ginebra (1895), per a conjunt de corda, piano i harmònium, i un gran nombre de peces vocals (Aprime d'amore (1893), La palma (1894), La salutación angélica (1896), Ni mai que l'hagués vist (1896), Cançó dels aucells (1898), La zíngara i Carta a Paquita (1899), A la non-non i Són mos amics (1900), Balada catalana (1903). També se cita d'ell una altra òpera en un acte, La messagiera (1899).

Fou professor de teoria musical i de conjunt del Conservatori del Liceu, que dirigí des del 1893 fins al seu traspàs el 1918. Entre els seus alumnes cal destacar Frank Marshall i Lluïsa Casagemas.

Deixà peces per a cant i piano (que ell anomenà simfomeles), música religiosa, una Teoría de la música (1888) i un Tratado de harmonía (1899).

Referències[modifica]

  1. ↑ «Naixements. Any 1845. Llibre primer. Registre núm.495.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 06-02-1845. [Consulta: 5 març 2020].
  2. ↑ «Esquela». La Vanguardia, 22-12-1918, pàg. 3.
  3. ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 52, pàg. 1226 (ISBN 84 239-4552-9)
  4. ↑ Alier, Roger. El gran llibre del Liceu. Edicions 62, 2004, p. 70. ISBN 9788429754490. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_de_Paula_Sánchez_i_Gavagnach&oldid=30124519»