Francesco Colasuonno

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrancesco Colasuonno
Cardinale COLASUONNO FRANCESCO.jpg
Biografia
Naixement 2 de gener de 1925
Grumo Appula Itàlia
Mort 31 de maig de 2003(2003-05-31) (als 78 anys)
Grumo Appula Itàlia
Template-Bishop.svg  Bisbe titular de Truentum
En el càrrec des de 6 de desembre de 1974
Emblem Holy See.svg  Delegat apostòlic a Moçambic Moçambic
6 de desembre de 1974 – 7 de març de 1981
← Nou càrrec
Emblem Holy See.svg  Nunci apostòlic a Zimbàbue Zimbàbue
7 de març de 1981 – 8 de gener de 1985
← Nou càrrec
Emblem Holy See.svg  Nunci apostòlic a Iugoslàvia Iugoslàvia
8 de gener de 1985 – 8 d'abril de 1986
Emblem Holy See.svg  Delegat apostòlic a Polònia Polònia
8 d'abril de 1986 – 15 de març de 1990
Emblem Holy See.svg  Delegat apostòlic a Rússia Rússia
15 de març de 1990 – 12 de novembre de 1994
Emblem Holy See.svg  Delegat apostòlic a Itàlia Itàlia i San Marino San Marino
12 de novembre de 1994 – 21 de febrer de 1998
CardinalCoA PioM.svg  Cardenal diaca de Sant'Eugenio
21 de febrer de 1998 – 31 de maig de 2003
Nacionalitat Itàlia Itàlia
Religió Catòlica
Educació Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica
Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupació Diplomàtic i sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 28 de setembre de 1947
Consagració 9 de febrer de 1975 per
Marcello Mimmi
Premis

Escut d'armes Francesco Colasuonno

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Francesco Colasuonno (Grumo Appula, 2 de gener de 1925 – Grumo Appula, 31 de maig de 2003) fou un arquebisbe i cardenal italià, diplomàtic al servei de la Santa Seu i nunci apostòlic a diversos estats.

Biografia[modifica]

Fou ordenat sacerdot el 28 de setembre del 1947 a l'església de Santa Maria Assunta de Grumo Appula per l'arquebisbe de Bari i Canosa Marcello Mimmi. Després d'haver-se llicenciat a Roma en teologia i en dret canònic entrà al servei de la Secretaria d'Estat de la Santa Seu el 1958.[1]

Prestat els seus serveis a la Secretaria d'Estat de la Santa Seu fins a 1962 en la llavors Secció d'Assumptes Extraordinaris Eclesiàstics, com a col·laborador del Cardenal Secretari d'Estat Domenico Tardini. Després de la mort del cardenal Tardini va dur a terme el seu propi treball a les representacions papals als Estats Units durant cinc anys i mig; a l'Índia durant cinc anys; i, com a encarregat de negocis a Taipei.[2]

El 6 de desembre de 1974 va ser nomenat arquebisbe titular de Truentum i al mateix temps va ser nomenat primer delegat apostòlic a Moçambic. L'ordenació episcopal va tenir lloc a la catedral de Bari de febrer de 9 1975 a mans del cardenal Corrado Ursi, de Nàpols Arquebisbe, assistit per l'arquebisbe indi Duraisamy Simon Lourdusamy i l'arquebisbe de Bari i Canosa Anastasio Alberto Ballestrero.

El 7 de març de 1981 va ser nomenat pro-nunci apostòlic a Zimbabwe. El 8 de gener de 1985 va ser designat pro-nunci apostòlic s Iugoslàvia i el 19 d'abril de 1986 va ser nomenat nunci apostòlic amb encàrrec especial i cap de delegació de la Santa Seu per als contactes de treball permanents amb la República de Polònia.

El 15 de març de 1990 va ser nomenat representant de Santa Seu a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), amb rang personal de nunci apostòlic. Els quatre anys del seu servei diplomàtic a Moscou foren de vital importància no sols per les relacions amb el Santa Seu, sinó també per a la reactivació de l'Església Catòlica després de la persecució als territoris que anteriorment formaven part de la Unió Soviètica.

El 12 de novembre de 1994 va ser nomenat nunci apostòlic a Itàlia i el 22 d'abril de 1995 nunci apostòlic de San Marino.

Joan Pau II el va crear cardenal en consell del 21 de febrer de 1998, assignant-li la diaconia de Sant'Eugenio. Després de tres dies, a Roma, va ser honrat amb la Gran Creu de l'Orde al Mèrit de la República Italiana.[3] Va morir el 31 de maig 2003 a l'edat de 78 anys. Va ser enterrat, a petició seva, a l'església de Santa Maria Assunta de Grumo Appula.[4]

Referències[modifica]