Julián Herranz Casado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJulián Herranz Casado

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 març 1930 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Baena (Província de Còrdova) Modifica el valor a Wikidata
  President emèrit del Consell Pontifici per als Textos Legislatius
19 de desembre de 1994 – 15 de febrer de 2007
Dades personals
NacionalitatEspanya
ReligióCatolicisme
FormacióUniversitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino
Universitat de Barcelona
Universitat de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic (1955–), professor d'universitat, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Navarra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Ordenació sacerdotal en el ritu romà7 d'agost de 1955
per Juan Ricote Alonso
Consagració6 de gener de 1991
per Joan Pau II
Proclamació cardenalícia21 d'octubre de 2003
per Joan Pau II
Cardenal prevere pro hac vice de Sant'Eugenio
Participà en
19 abril 2005Conclave de 2005 Modifica el valor a Wikidata

Domine ut videam

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

Julián Herranz Casado (Baena, Córdoba, 31 de març de 1930) és un cardenal espanyol, President emèrit del Consell Pontifici per als Textos Legislatius. Pertany a la prelatura de l'Opus Dei.

Biografia[modifica]

És membre numerari de l'Opus Dei des del 1949. Rebé l'ordenació presbiteral el 7 d'agost de 1955; posteriorment es doctorà en dret canònic. Des del 1960 presta servei a la Cúria Pontifícia. Durant gairebé 30 anys va viure al costat de Josemaría Escrivá de Balaguer, fundador de l'Opus Dei.

Nomenat arquebisbe titular de Vertara el 15 de desembre de 1990, rebent la consagració episcopal el 6 de gener de 1991, de mans del Papa Joan Pau II.

El 1994 va ser nomenat President emèrit del Consell Pontifici per als Textos Legislatius. El 15 de febrer de 2007 el Papa Benet XVI acceptà la seva renúncia per motius d'edat. A més, és president de la Comissió Disciplinària de la Cúria Romana des de 1999.

Va ser elevat al Col·legi Cardenalici per Joan Pau II al consistori del 21 d'octubre de 2003, rebent el títol de Cardenal diaca de Sant'Eugenio.

Ha estat membre de la Congregació per als Bisbes, de la Congregació per a les Causes dels Sants, de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles, de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, del Consell Pontifici per als Laics, de la Pontifícia Comissió "Ecclesia Dei" i del Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica.

El 31 de març de 2010, en complir els 80 anys, va perdre el dret a ser cardenal elector en qualsevol conclave futur.

És considerat com un dels experts més importants del Codi de Dret Canònic. També se'l considera com una de les figures més importants del Vaticà durant el pontificat de Joan Pau II.

Va formar part de la comissió instituïda pel Papa Benet XVI amb l'objectiu d'examinar i valorar el fenomen de les aparicions marianes iniciades a Međugorje el 1981.

El cardenal Herranz és un dels cardenals que ha celebrat la missa tridentina després de la reforma litúrgica.

El 24 d'abril de 2012 va ser nomenat president de la comissió constituïda per Benet XVI per investigar la fuga de documents reservats del Vaticà, conjuntament amb els cardenals JozefTomko i Salvatore De Giorgi.

El 12 de juny de 2014 el Papa Francesc li concedí el títol presbiterial pro hac vice.

És membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

Obres[modifica]

  • Herranz Casado, Julián. La vía maestra del derecho: conferencia de inauguración del año judicial del Tribunal Metropolitano de Valencia y visita al IDIC, 28 de enero de 2003. Siquem Ediciones, 2003. ISBN 978-84-95385-37-6. 


Precedit per:
Rosalio José Castillo Lara, S.D.B.

Secretari de la Pontifícia Commissió per la Revisió del Codi de Dret Canònic

25 de gener de 1983 - 2 de gener de 1984
Succeït per:
-
Precedit per:
-

Secretari de la Pontifícia Commissió per la Interpretació Revisió del Codi de Dret Canònic

2 de gener de 1984 - 28 de juny de 1988
Succeït per:
-
Precedit per:
-

Secretari del Consell Pontifici per als Textos Legislatius

28 de juny de 1988 - 19 de desembre de 1994
Succeït per:
Bruno Bertagna
Precedit per:
-

Bisbe titular de Vertara

15 de desembre de 1990 - 21 d'octubre de 2003
amb dignitat d'arquebisbe
Succeït per:
John Michael Miller
Precedit per:
Vincenzo Fagiolo

President del Consell Pontifici per als Textos Legislatius

19 de desembre de 1994 - 1999
Succeït per:
-
Precedit per:
-

President del Consell Pontifici per als Textos Legislatius

1999 - 15 de febrer de 2007
Succeït per:
Francesco Coccopalmerio
Precedit per:
Mario Francesco Pompedda

President de la Comissió disciplinària de la Cúria Romana

3 de desembre de 1999 - 11 de maig de 2010
Succeït per:
Giorgio Corbellini
Precedit per:
Francesco Colasuonno

Cardenal diaca i prevere de Sant'Eugenio

des del 21 d'octubre de 2003
Títol presbiteral pro hac vice des del 12 de juny de 2014
Succeït per:
al càrrec