Vés al contingut

Francesco Cossiga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesco Cossiga

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juliol 1928 Modifica el valor a Wikidata
Sàsser (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 agost 2010 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador del Senat italià
29 abril 2008 – 17 agost 2010
Senador vitalici d'Itàlia
28 abril 1992 – 17 agost 2010 (mort en el càrrec)
President d'Itàlia
3 juliol 1985 – 28 abril 1992
← Alessandro PertiniOscar Luigi Scalfaro →
Substitute President of Italy (en) Tradueix
25 juny 1985 – 3 juliol 1985
President del Consell de Ministres d'Itàlia
4 abril 1980 – 18 octubre 1980
← Francesco CossigaArnaldo Forlani →
Membre del gabinet: Cossiga II Cabinet (en) Tradueix
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
24 novembre 1979 – 20 desembre 1979
Membre del gabinet: Cossiga I Cabinet (en) Tradueix
President del Consell de Ministres d'Itàlia
4 agost 1979 – 4 abril 1980
← Giulio AndreottiFrancesco Cossiga →
Membre del gabinet: Cossiga I Cabinet (en) Tradueix
Diputat de la República d'Itàlia
14 juny 1979 – 11 juliol 1983
Ministre de l'Interior d'Itàlia
13 març 1978 – 11 maig 1978
← Francesco CossigaGiulio Andreotti →
Ministre de l'Interior d'Itàlia
30 juliol 1976 – 13 març 1978
← Francesco CossigaFrancesco Cossiga →
Diputat de la República d'Itàlia
1r juliol 1976 – 19 juny 1979
Ministre de l'Interior d'Itàlia
12 febrer 1976 – 30 juliol 1976
← Luigi GuiFrancesco Cossiga →
Membre del gabinet: Govern Moro V
Ministre sans portefeuille pour l'organisation de l'Administration publique et des Régions (fr) Tradueix
23 novembre 1974 – 11 febrer 1976
Membre del gabinet: Govern Moro IV
Diputat de la República d'Itàlia
19 maig 1972 – 4 juliol 1976
Diputat de la República d'Itàlia
28 maig 1968 – 24 maig 1972
Diputat de la República d'Itàlia
8 maig 1963 – 4 juny 1968
Diputat de la República d'Itàlia
3 juny 1958 – 15 maig 1963
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLiceo classico Domenico Alberto Azuni (en) Tradueix
Universitat de Sàsser
Universitat Catòlica del Sagrat Cor Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i dret Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma
Sàsser Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Sàsser (1951–1974), nomenament ministerial Modifica el valor a Wikidata
PartitDemocràcia Cristiana (1945–) Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarArmada Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcapità de fragata Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGiuseppa Sigurani (1960–1998), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsGiuseppe Cossiga, Anna Maria Cossiga (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 57506742 Modifica el valor a Wikidata

Francesco Cossiga (Sàsser, 26 de juliol de 1928 - Roma, 17 d'agost de 2010) fou un polític, jurista i professor sard pertanyent a la Democràcia Cristiana italiana que ocupà el càrrec de vuitè president de la República Italiana entre 1985 i 1992. (En italià, el seu cognom és comunament pronunciat [kos'siga] tot i que la pronunciació original és ['kɔs-], amb accent en la vocal -o-; es tracta d'un cognom sard, que significa pròpiament Còrsega.) Durant la Segona Guerra Mundial va estar en contacte amb organitzacions polítiques catòliques. Estudià dret i va ser professor de Dret Constitucional a la Universitat de Sàsser.

Carrera política[modifica]

Quan només tenia disset  anys, va iniciar la seva carrera política en el si de la secció sasseresa de laDemocrazia Cristiana. En 1966 va ser nomenat sotssecretari de defensa en el govern. Va ocupar des de llavors alts càrrecs de l'administració. Va ser ministre d'Interior des de 1976 a 1978,[1] durant el període al capdavant d'aquest departament, el 1978, va haver de dimitir per la crisi que va generar l'assassinat d'Aldo Moro. Va ser primer ministre d'Itàlia des de 1979 fins a 1980.[1] Durant el seu mandat va haver d'afrontar l'oposició arran de diversos escàndols de corrupció política que van arribar a afectar el govern i que l'obligaren a retirar-se de la política durant un temps. Va ser designat president del Senat el 1983 i a les eleccions de 1985 fou elegit president de la República Italiana, com a candidat de la Democràcia Cristiana.

La Presidència de la República Italiana[modifica]

Cossiga en el seu despatx de president

El 1985 Cossiga esdevingué el vuitè president de la República Italiana, succeint Sandro Pertini. Era la primera vegada a la història d'Itàlia que s'elegia el president a la primera volta, amb una gran majoria (752 de 977 votants) i, amb cinquanta-set anys, va ser el polític més jove a ocupar el càrrec. A més del suport de la Democràcia Cristiana, Cossiga va rebre aleshores els vots del PSI, del PCI, del PRI, del PLI, del PSDI i de l'Esquerra independent.

El nom de Francesco Cossiga es va veure de nou relacionat amb assumptes il·legals i va haver d'abandonar anticipadament la presidència el 28 d'abril de 1992, a dos mesos de la fi del seu mandat.

Senador vitalici i últims anys[modifica]

Després de la seva dimissió del càrrec de president, li fou atorgat el títol de senador vitalici, com ho són tots els antics presidents de la República Italiana a partir del 1992. Va abandonar la Democràcia Cristiana el 1998 i fundà el partit Unió Democràtica per a la República (UDR), d'idees centristes. Aquest partit fou un suport fonamental de la majoria que va donar suport al govern de Massimo D'Alema a l'octubre del 1998, després de l'ensorrament del govern de Romano Prodi que va perdre un vot de confiança.

Cossiga declarà després que el seu suport a D'Alema tenia com a intenció d'acabar amb l'exclusió convencional dels líders de l'antic Partit Comunista (PCI) al càrrec de Primer Ministre a Itàlia.

El 1999 es va dissoldre l'UDR i Cossiga tornà a les seves activitats de senador. Fou molt actiu en les qüestions de seguretat.

Francesco Cossiga va morir el 17 d'agost de 2010 a l'hospital Agostino Gemelli de Roma, a l'edat de vuitanta-dos anys, a conseqüència d'una aturada cardiorespiratòria.[1] Els seus fills, Annamaria i Giuseppe Cossiga, van fer donació de l'arxiu del seu pare al Parlament Italià. Els gairebé 3.500 feixos de document permeten aprofundir en un període de la història d'Itàlia que va del 1944 al 2011.[2]

Reconeixements[modifica]

Francesco Cossiga va ser investit doctor honoris causa per diverses universitats: el 1988, per la Universitat de Bolonya;[3] el 1990, per la Universitat d'Ais en Provença;[4] el 1991, per la Universitat de Barcelona (Cossiga era partidari del dret a l'autodeterminació i havia manifestat un interès particular per Catalunya i Euskadi);[1] el 1992, per la Universitat Loyola de Chicago;[5] el 1994, per la Universitat de Navarra;[6] el 2004, per la Universitat de Sofia, i el 2005, per la Universitat de Sàsser.[7]

Li fou atorgat el títol de president Emèrit de la República Italiana que conservà fins a la seva mort.[8]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Cossiga
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 324cat. «Mor als 82 anys l'expresident de la república italiana Francesco Cossiga». CCMA, 17-08-2010. [Consulta: 4 març 2024].
  2. «Archivio Francesco Cossiga (11944-2011)» (en italià). Parlamento Italiano: Camera dei Deputati - Archivio storico. [Consulta: 4 març 2024].
  3. «Lauree Honoris Causa - Archivio Storico» (en italià). Università di Bologna. [Consulta: 4 març 2024].
  4. «Presidenza Francesco Cossiga - Visita di Stato nella Repubblica Francese: allocuzione in occasione del conferimento della Laurea ho» (en italià). Portale storico della Presidenza della Repubblica, 02-02-1990. [Consulta: 4 març 2024].
  5. «Visita del Presidente della Repubblica negli Stati Uniti d'America, in occasione del conferimento della laurea "honoris causa" da parte della Loyola University di Chicago, e successivo soggiorno privato a Londra» (en italià). Portale storico della Presidenza della REepubblica, 10-01-1992. [Consulta: 4 març 2024].
  6. «La Universidad de Navarra confiere siete doctorados "honoris causa"» (en castellà). Aceprensa, 01-02-1994. [Consulta: 4 març 2024].
  7. Stefanoni, Franco. «Grillo e gli altri politici con lauree honoris causa. Il primato di Prodi» (en italià). Corriere della Sera, 01-05-2020. [Consulta: 4 març 2024].
  8. Es mor l'ex-president italià Francesco Cossiga Arxivat 2010-08-19 a Wayback Machine., VilaWeb, 17 d'agost 2010 (consulta: 17-8-10).


Precedit per:
Alessandro Pertini
President d'Itàlia
19851992
Succeït per:
Oscar Luigi Scalfaro