Francisco Alberola Such

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancisco Alberola Such
Biografia
Naixement1890 Modifica el valor a Wikidata
Mort1967 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 21 octubre 1954 – Agatángelo Soler Llorca →
Procurador a Corts
25 juny 1949 – 5 abril 1952
← Manuel Montesinos Gómiz
Batlle d'Alacant
1949 – 1954
← Manuel Montesinos GómizAgatángelo Soler Llorca → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Alacant Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Francisco Alberola Such (Alacant, 1890 - 7 de setembre de 1967)[1] fou un advocat i polític alacantí, fill de l'empresari Francisco Alberola Canterac i germanastre de Rafael Alberola Herrera. Estudià als Pares Agustins de Novelda i a l'Institut d'Alacant. Es matriculà a l'acadèmia militar de San Lorenzo del Escorial, però abandonà els estudis poc després per a llicenciar-se en dret a la Universitat Central de Madrid.

Afiliat al Partit Liberal, fou regidor de l'ajuntament d'Alacant el 1915-1921 i el 1922 fou nomenat president del Tribunal Tutelar de Menors. Després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, intentà revitalitzar la Unión Patriótica amb Alfonso de Rojas i fou escollit tinent d'alcalde d'Alacant l'abril del 1931 per l'Aliança Monàrquica. El 1932 fou detingut sota l'acusació de participar en el cop d'estat del general Sanjurjo, però el 1933 fou escollit membre de la Diputació Provincial d'Alacant per la Dreta Regional Agrària (DRA).

Durant la guerra civil espanyola fou empresonat per les autoritats republicanes, i poc després es va aixoplugar a l'ambaixada de l'Argentina. Després de la guerra fou secretari del Sindicat Provincial de Ramaderia, regidor d'Alacant i diputat provincial, degà del Col·legi d'Advocats d'Alacant del 1949 i 1952, i nomenat alcalde d'Alacant, conseller provincial del Movimiento Nacional i procurador a Corts franquistes de maig de 1949 a octubre de 1954.[2] Durant el seu mandat l'aigua corrent es va municipalitzar, es va aprovar la instal·lació de l'empresa Manufacturas Metálicas Madrileñas, alhora que restablí relacions comercials amb Orà. Després de deixar el càrrec fou vicepresident de la Caixa d'Estalvis d'Alacant.[3]

Referències[modifica]

Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel Montesinos Gómiz
Alcalde d'Alacant
Escut d'Alacant

1949 - 1954
Succeït per:
Agatángelo Soler Llorca