Franz Mertens
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (de) Franz Carl Joseph Mertens  20 març 1840 Środa Wielkopolska (Regne de Prússia) | ||
| Mort | 5 març 1927 (86 anys) Viena (Àustria) | ||
| Sepultura | Cementiri Central de Viena, 30D-2-5 48° 09′ 08″ N, 16° 26′ 29″ E / 48.152159°N,16.441427°E | ||
| Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín - doctor (–1865) | ||
| Tesi acadèmica | De functione potentiali duarum ellipsoidium homogenearum (1865 ) | ||
| Director de tesi | Ernst Kummer i Leopold Kronecker | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teoria de nombres i equació diferencial ordinària | ||
| Ocupació | matemàtic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat de Viena (1894–1911) , emèrit Universitat Tecnològica de Graz (1884–1894) Universitat Jagellònica (1865–1884) | ||
| Membre de | |||
| Interessat en | Teoria de nombres | ||
| Alumnes | Erwin Schrödinger | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Estudiant doctoral | Ernst Sigismund Fischer, Ernst Fanta, Wilhelm Gross, Eduard Helly, Anton Rella, Lothar von Rechtenstamm, Jan Ralski i Karl Mayr | ||
| Família | |||
| Pares | Julius Mertens i Henrica de Malignon | ||
Franz Mertens (Środa Wielkopolska, 20 de març de 1840 - Viena, 5 de març de 1927) va ser un matemàtic alemany i/o polonès.
Vida i obra
[modifica]Mertens va estudiar matemàtiques a la Universitat de Berlín amb els professors Weierstrass, Kummer i Kronecker. Es va doctorar el 1865 amb una tesi sobre funcions potencials.[1] A partir d'aquest any va ser professor de la Universitat Jagellònica de Cracòvia, fins al 1884, en què es va traslladar a l'Institut Politècnic de Graz. El 1894 va ser nomenat professor titular de matemàtiques de la Universitat de Viena,[2] càrrec que va mantenir fins que es va retirar el 1911, tot i que va ser nomenat professor emèrit. Durant la seva docència a Viena va dirigir nombroses tesis doctorals i va ser professor, entre d'altres, d'Erwin Schrödinger.
Mertens va publicar 126 articles sobre diferents temes: sobre tot en teoria de nombres, àlgebra i anàlisi matemàtica. És especialment conegut per la funció de Mertens i la seva conjectura associada: una funció sobre la distribució de densitat dels nombres primers;[3] tot i que la conjectura va ser refutada el 1985.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Jameson, 2003, p. 244.
- ↑ Ciesielska i Domoradzki, 2014, p. 61.
- ↑ Ciesielski i Pogoda, 2012, p. 20.
- ↑ te Riele, 1985, p. 237.
Bibliografia
[modifica]- Ciesielska, D.; Domoradzki, S. «On mathematical lectures at the Jagiellonian University in the years 1860‒1918. Essay based on manuscripts» (en anglès). Czasopismo Techniczne. Nauki Podstawowe, Vol. 111, Num. 1-NP, 2014, pàg. 59-71. ISSN: 2081-2671.
- Ciesielski, Krzysztof; Pogoda, Zdzisław «On Mathematics in Kraków Through the Centuries» (en anglès). Newsletter of the European Mathematical Scoiety, Num. 86, 2012, pàg. 19-24. ISSN: 1027-488X.
- De Konink, Jean-Marie; Doyon, Nicolas. «Mertens' theorems». A: The Life of Primes in 37 Episodes (en anglès). American Mathematical Society, 2021, p. 57-. ISBN 978-1-4704-6489-9.
- Jameson, G.J.O.. The Prime Number Theorem (en anglès). Cambridge University Press, 2003. ISBN 978-0-521-89110-3.
- te Riele, Herman J.J. «Some historical and other notes about the Mertens Conjecture and its recent disproof» (en anglès). Nieuw Archief voor Wiskunde, Vol. 3, Num. 2, 1985, pàg. 237-243. ISSN: 0028-9825.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Franz Mertens» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Kirschmer, Gottlob. «Mertens, Franz» (en alemany). Neue Deursche Biographie, 1994. [Consulta: 7 desembre 2025].