Frares Crucífers

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ordeFrares Crucífers
Statue Of 'Two Crutched Friars'.jpg
TipusOrde mendicant
Nom oficialFrares Crucífers
Nom oficial llatíFratres Cruciferi
Altres nomsCroats, Crucífers d'Itàlia
HàbitMarró o negre (blau des del s. XV), amb estrella vermella al pit; creu de fusta a les mans
Objectiuapostolat, assistència a necessitats
Fundaciósegle XII, Palestina ?
ReglaRegla de Sant Agustí (s. IV)
PatronsSant Ciríac de Jerusalem
Supressió1656 per Alexandre VII
Fundacions destacadesBolonya, Venècia, Roma, Milà i Nàpols
Fundacions a terres de parla catalanaMai no n'hi ha hagut

Els Pares Crucífers o Fratres Cruciferi formaren un orde religiós de frares mendicants que es difongué a Itàlia al segle xii i, potser, a Anglaterra poc després, tot i que aquest orde podria haver estat un altre, de canonges regulars, del mateix nom. Foren coneguts, per això i respectivament, com a Crucífers d'Itàlia i Frares Crucífers Anglesos. Foren suprimits, a Anglaterra al segle xvi, per Enric VIII d'Anglaterra, i a Itàlia el 1656 pel papa Alexandre VIII.[1]

Història[modifica]

Infotaula d'ordeCrucífers Anglesos
Statue Of 'Two Crutched Friars'.jpg
Dos frares crucífers, escultura de Michael Black )1985) a Crutched Friars (Aldgate, Londres)
TipusOrde de canonges regulars
Nom oficialFrares Crucífers Anglesos
Nom oficial llatíFratres Cruciferi
Altres nomsEnglish Crutched Friars
HàbitMarró o negre (blau des del s. XV), amb estrella vermella al pit; creu de fusta a les mans
Objectiuapostolat, assistència hospitalària
Fundaciódes del 1298, a Anglaterra
ReglaRegla de Sant Agustí (s. IV)
Supressió1536 per Enric VIII d'Anglaterra
Fundacions destacadesColchester, Londres, York, Oxford
Fundacions a terres de parla catalanaMai no n'hi ha hagut

El seu origen és incert. Segons el mateix orde, però amb poc fonament històric, havia estat fundat a Palestina al segle I pel papa Anaclet I i hauria estat reorganitzada i refundada al segle iv pel patriarca ortodox Ciríac de Jerusalem. A banda d'aquest origen llegendari, l'orde es troba a Itàlia al segle xii, on hauria arribat a mitjan segle. El 1169, el papa Alexandre III va atorgar constitucions a l'orde i unes constitucions i regla basada en la regla de Sant Agustí. Pius II prescrigué que els Crucífers portessin un hàbit blau i una creu petita d'argent, ja que fins llavor en portaven una gran de fusta a les mans, fet que els donà el nom de crucífers («que porten la creu»).

Van arribar a tenir 208 monestirs a Itàlia, constituïts en cinc províncies eclesiàstiques: Bolonya, Venècia, Roma, Milà i Nàpols. La casa mare de l'orde era a Santa Maria di Morella (Bolonya), per decret del papa Climent IV. A Trento tingueren un hospital i un monestir fins al 1593. El seu nombre disminuí i la disciplina se'n relaxà; a causa d'aquest relaxament, el 1656 quan només tenien unes cinquanta cases, Alexandre VII va decretar la dissolució de l'orde.[1]

Crucífers anglesos[modifica]

De la casa de Bolonya s'establiren comunitats a Anglaterra, que es troben a Anglaterra el 1244, al sínode de Rochester, on demanen d'instal·lars-s'hi amb l'aval del papa. Els anomenats crucífers anglesos, o English Crutched Friars portaven la creu de fusta a les mans i una creu vermella brodada a l'hàbit, marró o negre, canviat a blau per Pius II. De tota manera, aquests crucífers no eren mendicants, sinó un orde de canonges regulars, per la qual cosa, corresponien a un orde diferent, del que no se sap res més, o si tenien relació amb els Crucífers de Flandes. Tingueren vuit cases a Anglaterra: la primera, la de Colchester o Reigate, de 1245; seguiren: Londres (1249), prop de Tower Hill, Oxford (1348), York, Great Weltham (Suffolk), Barham, Wotten-under-Edge (Gloucestershire), Brackley (Northants) i Kildale (Yorkshire).

Foren dissolts, com els altres ordes religiosos, durant els conflictes del regnat d'Enric VIII d'Anglaterra.[1]

Altres ordes de crucífers[modifica]

N'hi hagué altres ordes religiosos amb el nom de crucífers els més coneguts foren:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Alston, , G.C.. «Crutched Friars». A: New Advent. The Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company, 1908. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frares Crucífers