Frederic Sirés i Puig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrederic Sirés i Puig
Dades biogràfiques
Naixement 13 d'abril de 1898
Begur
Mort 7 de novembre de 1971 (73 anys)
Palafrugell
Activitat professional
Ocupació Compositor, pedagog i pianista
Gènere Sardana
Instrument Flabiol i piano
Modifica dades a Wikidata

Frederic Sirés i Puig (Begur, Baix Empordà, 13 d'abril de 1898 - Palafrugell, Baix Empordà, 7 de novembre de 1971) fou instrumentista de flabiol i piano, i compositor català. Se li ha dedicat un carrer a Palafrugell i un a Begur, però a part d'això també el recorden la Coral Mestre Sirés i l'esbart dansaire del mateix nom.[1]

Fill de Josep Sirés, taper i músic, als 18 anys ja dirigia el cor La Cigala Begurenca.[2] Després d'una estada breu a les Antilles,[3] es traslladà a Palafrugell, on treballava i on esdevingué un gran impulsor de la vida musical de la localitat. El 1936 es casà amb Joana Viñals. Va assolir una gran fama com a pedagog i va aconseguir un bon planter de deixebles a tota la comarca. Va fundar lacobla orquestra Primavera, molt coneguda en la seva època, de la que en fou fins al 1961 instrumentista i representant. Fou també un dels integrants de la Orquestrina Radio de Torroella de Montgrí el 1928, quatre anys després de tornar de Cuba i el mateix any que es va comença a cantar, en públic, el seu gran èxit «La gavina».

Sirés no fou només músic, sinó també comptable de diferents entitats. Al mateix temps que portava la comptabilitat de la surotaponera Esteve i Messer, s'ocupava, també, de la comptabilitat del Centre Fraternal de Palafrugell com a secretari de gestions econòmiques. I si això no fos suficient, també treballava braç a braç amb Ernest Morató a la Cooperativa L'Econòmica Palafrugellenca i en el transcurs  de la Guerra Civil Espanyola va exercir com a comptable de la col·lectivitat de fusters de Palafrugell.[4]  A Frederic Sirés li agradava tant escriure i compondre que inclòs feia del seu propi despatx el seu estudi personal. Era tanta la passió del Mestre Sirés per la música que no va deixar mai de compondre, fins i tot després de la jubilació. I també, podem trobar algunes de les seves composicions més desconegudes dins el món del cinema mut[5]

Cal destacar la seva feina a La Principal de Palafrugell, així com l'acompanyament musical a tota classe d'espectacles a Palafrugell i rodalia. També va dirigir la coral La Taponera i va col·laborar en la recuperació d'havaneres les quals es recopilaven, juntament amb la col·laboració d'Ernest Morató, en el llibre Calella de Palafrugell i les havaneres.[6] Com a compositor ha deixat sardanes, cançons per a les caramelles i havaneres, la més coneguda de les quals segur que és La gavina, popularitzada per Marina Rossell i escrita en una estada a Cuba l'any 1924.[7] Aquesta havanera no va ésser registrada i, després de la Guerra Civil espanyola, havia quedat mig oblidada, fins que Marina Rossell la va incloure en el seu repertori, com a una cançó popular anònima.[8] El que escoltà Rossell era la versió catalana (originalment era en castellà), que havia fet el mateix Sirés el 1961.[9] Amb la veu de Rossell, l'havanera tingué molt d'èxit.[8]

També va participar en l'edició del llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, amb Ernest Morató, Joan Pericot, Francesc Alsius i Frederic Martí. Per a la presentació d'aquest llibre s'organitzà una cantada d'havaneres, que fou la primera de les moltes que la seguirien.[10]

El seu fons documental es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mestre Sirés, Carrer del». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 6 agost 2014].
  2. SAURÍ, M. Concepció «Frederic Sirés i Puig». El Nou Palafrugell [Palafrugell], de juny 1998, pàg. 13.
  3. «Frederic Sirés i Puig». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Associació Cultural d'Amics del Cinema. El mestre Sirés, apunts per a una biografia, 1997 (Papers dels Bogart's). 
  5. ROMAGUERA I RAMIÓ, Joaquim. Silenci, rodem! (en català). Col·legi de Periodistes de Catalunya, Demarcació de Girona, 2005. ISBN 8493343439, 9788493343439. 
  6. ALZIUS / MARTI CARRERES, Francesc / Frederic. Calella de Palafrugell i les havaneres (en català). Baix Empordà. Palafrugell: Baix Empordà, s.a., 1991, p. 205. ISBN 84-87501-08-7. 
  7. Biografia a musicsperlacobla.com
  8. 8,0 8,1 RIERA, J. C. «La Gaviota. Havanera. Lletra i música de Frederic Sirés». Es Pedrís Llarg [Begur], núm. 29, undefined 1994, pàg. 14.
  9. DEULONDER, Xavier. «Frederic Sirés (1898-1971)». A: Cremat de Rom. Les cent millors havaneres. Barcelona: Llibres de l'índex, 2005, p. 25-26. 
  10. ESTEBA, Miquel. «Calella de les havaneres». A: Ajuntament de Palafrugell, Diputació de Girona. Calella, de la pesca al turisme, 2001, p. 181-182 (Quaderns de Palafrugell). 
  11. «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. [Consulta: 6 agost 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]