Fàbrica de productes químics de Salvador Viñas i Pujol
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial, fàbrica i xemeneia de fàbrica  | |||
| Arquitecte | Josep Boixareu i Gallart | |||
| Construcció | 1851 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Valldonzella, 12 | |||
| ||||
La fàbrica de productes químics de Salvador Viñas i Pujol era un conjunt d'edificis situats al carrer de Valldonzella, 12 del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.[1]
Història
[modifica]A finsls el 1850, el fabricant de productes químics Salvador Viñas i Pujol va adquirir en emfiteusi dues cases antigues (possiblement del segle xvi) al carrer de Valldonzella a Ramon Guix i Espanyol,[2][3] i el 1851 hi va fer construir una casa segons el projecte de l'arquitecte Josep Buxareu.[4][1][2] Poc després, va ampliar la propietat amb l'adquisició en emfiteusi d'un solar contigu a Joan Calsapeu i Torné,[5] on va fer construir unes «quadres». Segons la carta de pagament de les obres, aquestes van costar un total de 17.048 lliures, 16 sous i 7 diners.[6] Les noves instal·lacions van substituir les del carrer de Tallers (vegeu Edifici La Vanguardia):[7][8] Valldoncella, 8. Fábrica de productos químicos y de albayalde de primera calidad. Se sirven pedidos á todos los puntos del reino. D. Salvador Viñas y Pujol.[9]
Viñas va morir el 1868,[10] i el 1872, la seva vídua Josepa Marquet i Costa (†1890)[11] va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 2 CV, segons el projecte del mestre d'obres Josep Santigosa.[12]
El 1903, el representant de productes farmacèutics Franz (o Frans) Janssens va demanar permís per a construir-hi noves naus.[13]
El 1908 hi havia les oficines i magatzems de la Gran Empresa Funerària L'Egípcia,[14][15] i el 1916 s'hi va constituir la societat anònima La Industrial Metalúrgica, amb un capital de 20.000 pessetes i dedicada a la construcció i reparació de maquinària.[16][17] Posteriorment, s'hi instal·laren els tallers dels Almacenes Alemanes (després Capitol) del carrer de Pelai, així com altres petites indústries.[18]
El 2001, el conjunt industrial, afectat pel PERI del 1985, va ser expropiat i posteriorment okupat.[19] Els okupes van presentar un projecte alternatiu per a convertir-lo en un centre social amb espais per a la creació artística, un auditori i una llar d'infants, que fou rebutjat per l'Ajuntament.[19] Probablement per a evitar un procediment judicial i accelerar els tràmits, l'empresa mixta Foment de Ciutat Vella SA (FOCIVESA) es va avenir a una negociació, que es va saldar amb l'atorgament de dos contractes de lloguer en edificis de propietat municipal (en condicions anàlogues a les d'una protecció oficial de promoció pública), a canvi d'acordar-ne la data del desallotjament i una indemnització de 3000 euros per a la resta d'habitants no reallotjats, la qual va ser rebutjada.[20][19]
Finalment, el maig del 2006 la fàbrica fou enderrocada (incloent-hi la xemeneia) per a l'obertura del carrer Torres i Amat i la construcció d'una estació transformadora[21] i la biblioteca-mediateca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.[22]
Descripció
[modifica]La finca estava conformada per sis edificis disposats al voltant d'un pati central.[1]
- Edifici 1: Situat a l'extrem més oriental de la parcel·la, es tractava d'un edifici d’habitatges de planta baixa i tres pisos i tres obertures per planta amb façana al carrer de Valldonzella.[1]
- Edifici 2: Situat al sud de la parcel·la, es tractava d’un edifici de planta baixa, pis i terrat transitable amb façana al pati interior. La façana s’organitzava a partir de les obertures (galeria vidriada al pis superior i dues finestres a la planta baixa). Als baixos hi havia d'un arc carpanell tapiat i la coberta era amb forjat de bigues de fusta de secció rectangular amb llates i maons formant solera.[1]
- Edifici 3: Situat al sector meridional del solar, era un edifici allargassat, lleugerament trapezoïdal, de planta baixa, pis i coberta d’una vessant vers el pati interior. Les obertures (cinc per cada planta) eren d’arc escarser de maó massís i disposat en sardinell a la planta baixa. A l’interior, hi havia un únic espai sense compartimentar i forjat de bigueta metàl·lica amb taulons (llates) de fusta i paviment de ciment de pòrtland lliscat i buixardat. Fou construït l’any 1903.[1]
- Edifici 4: Situat al costat més occidental de la parcel·la, es tractava d’un edifici trapezoïdal de planta baixa, pis (també soterrani) i terrat transitable, amb tres obertures per planta. A l'interior, un espai diàfan amb una única compartimentació a l'angle sud-est (els envans eren de maó massís). Els forjats d'aquest ras de planta estava fet a base de bigues de fusta de secció rectangular amb revoltons d’obra.[1]
- Edifici 5: Es tractava d'una construcció de planta baixa, pis i terrat transitable, i tancava el pati per la seva part septentrional. La façana tenia diversos cossos adossats: la xemeneia i una petita construcció (usada com a despatx. A més, havia sofert diverses modificacions internes com per exemple les comunicacions entre les plantes i el terrat. El forjat era de bigues de fusta de secció quadrada i revoltons d’obra; algunes reforçades amb taulons col·locats de cantell.[1]
- Edifici 6: Construcció de planta rectangular de planta baixa amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. A l'interior, hi havia bigues de fusta amb llates i maons. Datava del 1903.[1]
La xemeneia era situada a l’extrem nord-occidental del pati. Obrada amb totxo massís (col·locat de pla) i de secció rectangular, tenia una base quadrangular en degradació cap al fumeral.[1]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Carrer Valldonzella 12». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 2,0 2,1 Miquel i López, 2010, p. 70.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, 12-11-1850.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2/1851, 17-01-1851.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, 5-2-1851.
- ↑ AHPB, notari Josep Maria Marzola, manual 1.321/5, f. 61-62v, 02-03-1852.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 243, 320.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 146.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 40, 926.
- ↑ El Principado, 05-03-1868, p. 1488.
- ↑ El Diluvio, 09-05-1890, p. 3887.
- ↑ «Permís sol·licitat per Josefa Marquet (Costa) per a instal·lar una caldera de vapor (en la fàbrica de cerussa), (situada) en la casa número 12 del carrer de Valldonzella». A183 Comissió de Governació C5-A7. AMCB, 01-07-1872.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 654/1903, 10-1903.
- ↑ «Factura gran Empresa Funeraría La Egipcia Barcelona 1908». todocoleccion.net.
- ↑ Anuario-Riera, 1908, p. 660.
- ↑ Anuario financiero y de sociedades anónimas de España, 1920, p. 543.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 278.
- ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 252-253.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 Vilaseca, Stephen Luis. Barcelona Okupas: Squatter Power!, 2013, p. 26-28.
- ↑ «Comunicat de premsa dels veïns/es de Valldonzella 12». Valldonzella 12 (blog), 27-04-2006.
- ↑ Miquel i López, 2010, p. 50.
- ↑ «Biblioteca - Mediateca - Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna - URL». Guia de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
Bibliografia
[modifica]- Miquel i López, Júlia. Memòria de la intervenció arqueològica subsidiària de la construcció de l’estació receptora Valldonzella i la biblioteca-mediateca (Valldonzella, 14-18 i Passatge Sant Bernat, 8), 30-06-2010.
Enllaços externs
[modifica]- «Valldonzella 12. Patrimonio histórico vs especulación». Valldonzella 12 (blog), 24-04-2006.