Vés al contingut

Gòtic del sud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gòtic meridional)
Marlon Brando i Vivien Leigh a Un tramvia anomenat desig (1951).

El gòtic del sud (Southern Gothic en anglés) és un subgènere artístic de ficció, música country, cinema i televisió que està molt influenciat pels elements gòtics i el sud dels Estats Units. Els temes comuns del gòtic del sud inclouen la narració de personatges pregonament imperfectes, inquietants o excèntrics que poden estar involucrats en hoodoo,[1] escenaris deteriorats o abandonats,[2] situacions grotesques i altres esdeveniments sinistres relacionats amb o derivats de la pobresa, l'alienació, el crim o la violència.

Orígens

[modifica]

Els elements d'un tractament gòtic del sud dels Estats Units van ser evidents per primera vegada durant el segle xix abans i després de la guerra en les històries grotesques de Henry Clay Lewis i en les representacions desidealitzades de Mark Twain.[3] El gènere es va consolidar, però, només al segle xx, quan el romanticisme fosc, l'humor del sud i el nou naturalisme literari es van fusionar en una nova i poderosa forma de crítica social.[3] El material temàtic va ser en bona part un reflex de la cultura existent al sud dels Estats Units després de l'enfonsament de la Confederació a conseqüència de la Guerra Civil, que va deixar un buit en els seus valors culturals i religiosos. La pobresa resultant i l'amargor persistent per la pèrdua de la guerra durant la Reconstrucció van agreujar el racisme, la violència excessiva i l'extremisme religiós endèmics a la regió.

El terme "gòtic del sud" era originalment pejoratiu i desdenyós. Ellen Glasgow va utilitzar el terme d'aquesta manera quan es referia als escrits d'Erskine Caldwell i William Faulkner. Va incloure els autors en el que va anomenar Southern Gothic School (escola gòtica del sud) el 1935, afirmant que la seua obra estava plena de «violència sense rumb» i «malsons fantàstics».

Característiques

[modifica]
La plantació Seward, a Independence (Texas), una d'estrictament fantàstica.[4]

Les comunitats rurals, desestabilitzades, van substituir les sinistres plantacions d'una època anterior; i el mateix van fer amb les seues obres grans figures com William Faulkner, Carson McCullers i Flannery O'Connor, allunyant-se de l'anterior literatura gòtica estatunidenca i fins i tot del gòtic europeu. Tanmateix, l'escenari d'aquestes obres és clarament meridional. Algunes d'aquestes característiques inclouen l'exploració de la bogeria, la decadència i la desesperació, les pressions contínues del passat sobre el present, especialment amb els ideals perduts d'una aristocràcia del sud desposseïda i les hostilitats racials contínues.[5]

El gòtic del sud se centra especialment en la història de l'esclavitud, el racisme, la por al món exterior, la violència, una "fixació amb les representacions grotesques i una tensió entre elements realistes i sobrenaturals".[5]

De manera semblant als elements del castell gòtic, el gòtic del sud ens ofereix la decadència de la plantació al sud de la postguerra civil estatunidenca.[5]

Els dolents que es disfressen d'innocents o de víctimes sovint es troben a la literatura gòtica del sud, especialment en les històries de Flannery O'Connor, com ara Good Country People i The Life You Save May Be Your Own, que ens ofereix una línia borrosa entre les víctimes i el personatge malvat.[5]

Aquesta literatura es va proposar exposar el mite de l'antic sud dels Estats Units prebèlic (Antebellum South) i la seua narració d'un passat idíl·lic amagat per negació i supressió social, familiar i racial.[6]

Autors

[modifica]
Eudora Welty va ser etiquetada com una autora del gòtic del sud, tot i que no li agradava l'etiqueta.
Cherie Priest ha sigut identificada com una escriptora moderna del gòtic del sud.

S'ha identificat un ressorgiment dels temes del gòtic del sud a la ficció contemporània en el treball de figures com Barry Hannah (1942–2010),[11] Joe R. Lansdale (n. 1951),[12] Helen Ellis (b. 1970) i Cherie Priest (b. 1975)[13][12]

Altres mitjans

[modifica]

També es descriuen diverses pel·lícules i programes de televisió com a part del gènere gòtic del sud. Alguns exemples destacats són:

Pel·lícules

[modifica]

Sèries de televisió

[modifica]

Videojocs

[modifica]

Música

[modifica]

El gòtic del sud (també conegut com a Gothic Americana o Dark Country) és un gènere de música country arrelat al primer jazz, al gospel, a l'americana, el rock gòtic i el postpunk.[29] Les seues lletres sovint se centren en temes foscos. El gènere comparteix connexions temàtiques amb el gènere literari del gòtic del sud i, de fet, els paràmetres del que fa que alguna cosa siga Gothic Americana sembla tindre més en comú amb els gèneres literaris que amb els musicals tradicionals. Les cançons sovint examinen la pobresa, el comportament criminal, les imatges religioses, la mort, els fantasmes, la família, l'amor perdut, l'alcohol, l'assassinat, el diable i la traïció. JD Wilkes, líder de la banda Legendary Shack Shakers, va descriure la música gòtica del sud com «[prendre] un angle [on es veu] que hi ha alguna cosa grotesca i bonica en les tradicions del sud, el teló de fons de la vida del sud».[30] La música d'Ethel Cain ha sigut descrita com a «pop gòtic del sud»,[31] sovint centrada en temes com el trauma transgeneracional, el cristianisme, la violència grotesca, la pobresa i l'abús, i sovint atribueix la inspiració de les seues obres a escriptors gòtics del sud com Flannery O'Connor.

Representació fotogràfica

[modifica]

Les imatges del fotògraf de la Gran Depressió Walker Evans s'usen amb freqüència per evocar la representació visual del gòtic del sud; Evans va afirmar: «Puc entendre per què els habitants del sud estan perseguits pel seu propi paisatge».[32]

Un altre fotògraf destacat del gòtic del sud va ser el surrealista Clarence John Laughlin, que va fotografiar cementeris, plantacions i altres llocs abandonats al sud dels Estats Units (principalment Louisiana) durant gairebé quaranta anys.[33]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Merkel, Julia. Writing against the Odds, 2008, p. 25–27. 
  2. ↑ Bloom, Harold. The Ballad of the Sad Cafe – Carson McCullers, 2010, p. 95–97. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Flora. The Companion to Southern Literature, 2002, p. 313–16. ISBN 978-0807126929. 
  4. ↑ Bjerre, T. (2017, June 28). Southern Gothic Literature. Oxford Research Encyclopedia of Literature.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Marshall, Bridget. Defining Southern Gothic. Critical Insights: Southern Gothic Literature: Salem Press, 2013, p. 3–18. ISBN 978-1-4298-3823-8. 
  6. ↑ Walsh, Christopher «"Dark Legacy": Gothic Ruptures in Southern Literature». Critical Insights: Southern Gothic Literature. Salem Press, p. 19–33.
  7. ↑ Hughes, William. Historical Dictionary of Gothic Literature, 2013, p. 14. 
  8. ↑ Donaldson, Susan V. «Making a Spectacle: Welty, Faulkner, and Southern Gothic». The Mississippi Quarterly, 22-09-1997.
  9. ↑ Marshall, Bridget. Defining Southern Gothic. Critical Insights: Southern Gothic Literature: Salem Press, 2013, p. 3–18. ISBN 978-1-4298-3823-8. 
  10. ↑ Smith, Allan Lloyd. American Gothic Fiction: An Introduction, 2004. 
  11. ↑ Merkel, Julia. Writing against the Odds, 2008, p. 31. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Don D'Ammassa: The New Southern Gothic: Cherie Priest's Four and Twenty Blackbirds, Wings to the Kingdom, and Not Flesh Nor Feathers. In: Danel Olson (ed.):21st-Century Gothic: Great Gothic Novels Since 2000. Scarecrow, 2010, ISBN 9780810877283, p. 171.
  13. ↑ «The Toll By Cherie Priest». Macmillan Publishing official website. [Consulta: 12 juliol 2019].
  14. ↑ 14,00 14,01 14,02 14,03 14,04 14,05 14,06 14,07 14,08 14,09 14,10 14,11 14,12 Wigley, Samuel. «10 great Southern Gothic films», 20-01-2014. [Consulta: 13 març 2014].
  15. ↑ 15,0 15,1 Oliver, James. «10 Southern Gothic films you need to watch». Reader's Digest. [Consulta: 24 novembre 2022].
  16. ↑ Canby, Vincent. «Screen: 'Macon County Line' Arrives», 16-01-1975.
  17. ↑ «More than Just Gore The Macabre: Moral Compass of Lucio Fulci», 19-05-2010. [Consulta: 26 juliol 2015].
  18. ↑ «Lucio Fulci's The Beyond (1981)», 15-10-2007. [Consulta: 26 juliol 2015].
  19. ↑ «20 Best Southern Gothic Movies».
  20. ↑ Ebert, Roger. «Crimes of the Heart». Chicago Sun-Times, 12-12-1986.
  21. ↑ «20 Best Southern Gothic Movies».
  22. ↑ «Review: 'Jug Face' opts for more dread than gore», 08-08-2013.
  23. ↑ «Tom Ford mines Texan roots for Southern Gothic styling of Nocturnal Animals», 09-11-2016.
  24. ↑ «The twisted horror of the American South».
  25. ↑ «Building a Southern Gothic». The Wall Street Journal, 24-04-2013 [Consulta: 6 maig 2014].
  26. ↑ «A Supernatural Southern Gothic Superhero Show».
  27. ↑ «Review: Outcast Premiere». EW.
  28. ↑ «'Lovecraft Country' Trailer: Jordan Peele and J.J. Abrams Unleash HBO's Big Summer Series», 01-05-2020.
  29. ↑ Johnson, Aaron Loki. «Yes, there is a 'Denver Sound,' and here's a brief history». CPR, 29-01-2015. [Consulta: 20 novembre 2022].
  30. ↑ Oksenhorn, Stewart. «Shack*Shakers get back to the roots of Goth». The Aspen Times, 21-02-2006. [Consulta: 22 novembre 2022].
  31. ↑ «Ethel Cain Is Making Southern Gothic Pop Music for the End of the American Empire» (en anglès). FLOOD. [Consulta: 8 gener 2023].
  32. ↑ Merkel, Julia. Writing against the Odds, 2008, p. 57. 
  33. ↑ Woodward, Richard B. «‘Strange Light: The Photography of Clarence John Laughlin’ Review: Snapping Southern Gothic» (en anglès). The Wall Street Journal, 24-08-2019.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gòtic_del_sud&oldid=34010723»