Gad

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el personatge bíblic. Si cerqueu el principat de l'Índia, vegeu «Garh».
Infotaula de personaGad
The Phillip Medhurst Picture Torah 266. Gad. Genesis cap 49 v 19. De Geyn.jpg
Dades familiars
Fills
Pares Jacob i Zilpà
Germans
Parents
Modifica dades a Wikidata

Segons el Gènesi, Gad (en hebreu גד בן-יַעֲקֹב Gad ben Yahăqōb) és el setè fill de Jacob, el primer amb la seva esclava Zilpà. Esdevingué el cap de la seva pròpia tribu, la Tribu de Gad.

Un dia, juntament amb els seus germans envejosos de Josep, el vengueren a un mercader d'esclaus ismaelita que anava a Egipte i digueren al seu pare que havia estat mort per una fera.

Gad es casà i tingué diversos fills:

Quan arribaren temps de sequera, baixà amb els seus germans a Egipte per comprar aliments. Allà es toparen amb el regent del país, qui els confessà que era el seu germà Josep i els perdonà a tots. Aleshores la família s'instal·là a Egipte. Segons font rabíniques, Gad fou l'únic germà a qui Josep no presentà el faraó, ja que era un jove molt fort i temia que quan el veiés, el faraó se'l quedaria per a la seva guàrdia personal. Gad morí amb 125 anys.

Gad (profeta)[modifica]

Gad va ser també un dels profetes de la cort del Rei David (1010-970 aC) durant el període del regne unificat d'Israel.

Es coneix molt poc de la biografia d'aquest profeta, del que no s'ha conservat cap llibre. Segons el Llibre de Cròniques, va ser enviat per Jehovà al costat del profeta Natan per tal d'organitzar el culte al Temple de Jerusalem. Les seves actuacions són entre Moab, el Regne d'Israel i el Regne de Judà. Els seus consells i profecies s'expliquen al Primer i Segon llibres de Samuel. (1 Sam 22, 1-6 i 2 Sam 24 1-25.)

Es coneixen dues intervencions del profeta. Gad va convèncer David quan estava perseguit per Saül abans d'arribar al tron i estava refugiat en una caverna, que tornés a Judà.

En els última anys de David, Gad torna a aparèixer. El rei havia ordenat un cens, considerat entre els sacerdots com un pecat, ja que s'interferia en el terreny exclusiu de Jehovà. Gad es va presentar davant del rei per a transmetre-li el càstig dictat per Déu. Havia de triar entre tres coses: set anys de fam pel seu país, tres mesos de derrotes davant dels enemics o tres dies de pesta al regne. David tria la pesta per a ell i la seva casa. Jehovà torna a enviar Gad davant del rei al veure'l penedit, i li diu que ha de construir un altar on oferirà "sacrificis pacífics". Això va posar fi a la plaga.

De les "visions" de Gad no s'ha conservat res, ni tampoc d'una obra sobre els fets de David que el Llibre de Cròniques li atribueix. És possible que s'integressin en els Llibres de Samuel que es conserven.[1]

Referències[modifica]

  1. Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 157. ISBN 8481641618. 

Vegeu també[modifica]