Mardoqueu
  | |
| Nom original | (he) מרדכי היהודי |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Hamadan |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Jueus i Tribu de Benjamí |
| Religió | Judaisme |
| Família | |
| Pare | Jair (en)  |
Mardoqueu (hebreu: מרדכי) és un personatge bíblic i un dels principals protagonistes del Llibre d'Ester, lligat a l'heroïna jueva que dona nom al llibre en qüestió.
_-_Aert_de_GELDER_-_Google_Cultural_Institute.jpg)
Mardoqueu va ser un home jueu entroncat en la genealogia de Benjamí i de Saül (fill de Jaïr, fill de Simí, fill de Quis). Mardoqueu era cosí d'Ester, i a més va esdevenir el seu pare adoptiu, en acollir-la i criar-la quan els seus pares van morir. Mardoqueu va evitar l'assassinat del rei Assuer, en anunciar a la reina Ester que uns dels seus homes intentaven alguna cosa contra el rei.
La seva figura renova la victòria de Saül sobre Agag, vencent als agaguites de Haman. Mardoqueu era cosí d'Ester i la va adoptar després de morir el seu pare. Es va fer càrrec d'ella com el seu pare, fins que els encarregats del rei van arribar per cercar una nova reina. Entre les noies més maques de Pèrsia estava Ester. Des que va arribar a palau, les donzelles la van tractar amb molta cura, i després d'un any, Ester va ser presentada davant el rei Assuer.
El llibre bíblic d'Ester presenta aleshores la conspiració de Haman, "el fill de Hamedata l'agaguita", qui va voler matar a Mardoqueu penjant-lo en una fusta de turment. Tanmateix, la bella Ester va acusar a Haman, i el Rei Assuer el va fer penjar en aquella mateixa fusta.
Notes[modifica]
- ↑ Jorge Glusberg, Obres mestres del Museu Nacional de Belles arts, Buenos Aires: MNBA, 1996, p. 38: "Esther i Mordecai escriuen les cartes als jueus". El Llibre d'Ester és la font d'inspiració literària d'aquesta pintura: "Va escriure Mardoqueu [...] i va enviar cartes a tots els jueus que estaven a totes les províncies del rei Assuer, propers i distants, ordenant-los que celebressin el dia catorzè del mes d'Adar, i el quinzè del mateix mes de cada any, com a dies en què els jueus van estar en pau amb els seus enemics, i com el mes a on la tristesa va esdevenir alegria, i el dol va esdevenir festivitat; que aquests fossin dies de banquet i de goig, en dies per enviar regals cadascun al seu veí, i donar almoines als pobres" (Ester 9.20-22). L'obra de Aert de Gelder és alternativament coneguda com "Ester i Mardoqueu escrivint la primera carta del Purim" (MNBA Obra 8643).
- ↑ Sent identificats a partir de la cronologia dels reis de Pèrsia, i mitjançant Xerxes I en particular, Ester i Mardoqueu pertanyen al segle V abans de Crist, "Ahasuerus", Jewish Encyclopedia, Nova York, 1906; Robert J. Littman, "The Religious Policy of Xerxes and the Book of Esther", The Jewish Quarterly Review, 65/3, gener de 1975, pàg. 145-148; Simón Dubnow, Història Jueva, Buenos Aires: Sigal, 1977, capítol XIV; "Ahasuerus", Chabad, accedit l'11 d'agost de 2014
- ↑ Quadre preservat i exhibit en el Museu Nacional de Belles Arts, Buenos Aires. Donació de Mario Hirsch, 1983 (Glusberg, Obres mestres del Museu Nacional de Belles arts, p. 38). La informació proveïda pel MNBA indica que Aert de Gelder va tractar en diverses ocasions la història d'Ester, sent ella popular a Holanda durant el segle XVII, atès que el poble holandès lliurava aleshores la seva pròpia lluita contra el jou espanyol, com aquella lluita que els jueus de l'edat antiga lliuraven contra els seus enemics. El Llibre d'Ester explica com una jove jueva va intercedir davant del rei persa Assuer (Xerxes) per evitar la massacre del seu poble, que havia estat decretada per Haman, qui era enemic dels jueus. La massacre estava prevista que tingués lloc en un dia "triat per la sort". Tanmateix la intervenció d'Ester va contribuir al triomf dels jueus, i a partir d'aquell dia es va establir la festa de Purim, nom que deriva del Llibre d'Ester. El tema era considerat exemplificador, i alhora celebratori del triomf holandès respecte del seu enemic d'aleshores, el Regne d'Espanya (Á. M. Navarro i A. Lo Russo; Text obra MNBA 8643, consultat i adaptat 5 d'agost de 2014). El lloc web del MNBA, determina que "Purim" és un nom que deriva del sànscrit, o bé del persa. (Obra MNBA 8643, consultat 5 d'agost de 2014); però això no és del tot exacte: Purim és un mot hebreu, i el seu singular és Pur (פור), i en aquesta llengua, tant l'antiga com la moderna, és identificat amb una paraula que és entèsa en aquest cas com "la sort", aquest mot es fa servir en hebreu des del segle V abans de Crist, i és molt possible que el terme en hebreu provingui del persa antic (Agència Jueva: Purim); Ernest Klein suggereix que el terme "Purim" prové del idioma accadi puru, i que aquest nom al seu torn, prové del sumeri bur (A Comprehensive Etymological Dictionary of the English Language, Ámsterdam: Elsevier Scientific Publishing Co., 1971; Douglas Harper, "Purim", Online Etymology Dictionary, 2001-2014). Tant el Websters Revised Unabridged Dictionary, com el Chambers Twentieth Century Dictionary, indiquen que l'etimologia del mot Purim és hebrea (Fini Dictionary: Purim). Amb tot, cap de les fonts consultades suggereix un possible origen sànscrit del terme en qüestió. Consulta realitzada 5 d'agost de 2014.