Gaig blau comú
| Coracias garrulus | |
|---|---|
 | |
 | |
|
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22682860 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Coraciiformes |
| Família | Coraciidae |
| Gènere | Coracias |
| Espècie | Coracias garrulus (Linnaeus, 1758) |
|
| |
| Distribució | |
 Distribució geogràfica del gaig blau: taronja (àrea de cria) i blau (àrea d'hivernada) | |
 | |
El gaig blau (Coracias garrulus) és un ocell de l'ordre dels coraciformes i l'única espècie de la seua família que habita al continent europeu.
Contingut
Morfologia[modifica]
- Fa 30 cm de llargària i 59-73 cm d'envergadura alar.
- Pesa 140-200 g.
- Plomatge d'un blau verdós pàl·lid.
- Presenta el dors de color castany brillant i les ales d'un blau viu, amb els extrems més foscs i les puntes negres.
- Bec molt robust.
- Els exemplars immadurs són més clars que els adults.
- No presenten dimorfisme sexual.
Subespècies[modifica]
- Coracias garrulus garrulus (Linnaeus, 1758)
- Coracias garrulus semenowi (Loudon & Tschusi, 1902)
Reproducció[modifica]
En qualitat de nidificador està limitat a les planes empordaneses i a les planes lleidatanes més occidentals, però sempre en poca densitat. Situa el niu en el límit dels boscos, en el terreny obert, així com en conreus de secà que tinguin pocs arbres. Cerca arbres, murs i, de vegades, talussos per establir el niu, mal folrat, dins un forat. Pel maig ambdós progenitors s'alternen en la tasca de covament, que dura 14 dies, dels 4 o 7 ous i, després, faran el mateix en relació amb l'alimentació de la covada, que s'allarga fins a 28 dies, com a mínim (després de 28 dies, els pollets ja poden volar, però això no vol dir que, necessàriament, ja sàpiguen caçar i ser independents).[1]
Alimentació[modifica]
Menja rèptils, petits mamífers, amfibis i insectes grans (llagostes, preferentment).
Distribució geogràfica[modifica]
Viu a la Mediterrània occidental (incloent-hi el Marroc, Algèria i Tunísia), gairebé a tota l'Europa oriental i a l'Àsia central i és comú al Principat de Catalunya i al País Valencià a l'estiu i passatger a les Balears.
Costums[modifica]
És un ocell essencialment estival, tot i que també es pot observar a la primavera, concretament a l'abril (que és quan retornen d'Àfrica), i a la fi de l'estiu o inici de la tardor puix que marxen generalment al sud d'Àfrica a final d'agost.
Referències[modifica]
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 74. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs[modifica]
- El gaig blau a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Estudi de la població del gaig blau al Principat de Catalunya. (català)
- El gaig blau a la UICN. (anglès)
- Vídeos i informació diversa del gaig blau. (anglès)
- Fotografies d'aquest ocell. (anglès)
- El gaig blau a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie. (francès)
- Vídeos d'aquest ocell en el seu hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
