Gamma Coronae Borealis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaGamma Coronae Borealis
Nomenclatura
Bayerγ CrB Modifica el valor a Wikidata
Flamsteed8 CrB Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCorona Boreal Modifica el valor a Wikidata
Format pergam CrB A (en) Tradueix i gam CrB B (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)15h 42m 44.5655s [1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)1h 45m 10.9523s [1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,84[2] Modifica el valor a Wikidata
Variabilitatvariable Delta Scuti Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi-111,65 mas/a[1] (ascensió recta)
49,52 mas/a[1] (declinació) Modifica el valor a Wikidata
Característiques astromètriques
Velocitat radial-12,1 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,56 Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi22,33 mil·lisegons d'arc[1] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques
Tipus espectralA0V[7] Modifica el valor a Wikidata
Radi2,82 radis solars Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva9.120 K[8] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació112 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Més informació
id. SIMBAD* gam CrB Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Gamma Coronae Borealis (γ CrB / 8 Coronae Borealis / HD 140436) és un estel de magnitud aparent +3,81, la tercera més brillant en la constel·lació de Corona Boreal darrere d'Alphecca o Gemma (α Coronae Borealis) i Nusakan (β Coronae Borealis).[9] És un binari de qui les seves dos components estan visualment molt properes, amb una separació sempre inferior a un segon d'arc. La seva duplicitat va ser descoberta per Friedrich Georg Wilhelm von Struve en 1925. Està situat a 145 anys llum del Sistema Solar.

La component principal del sistema, Gamma Coronae Borealis A, està catalogada com un subgegant de tipus espectral B9IV. Amb una temperatura de 11.000 K, té una lluminositat 48 vegades major que la del Sol i un diàmetre 1,9 vegades major que el diàmetre solar, paràmetres que s'ajusten millor als d'un estel de la seqüència principal (on l'energia s'obté per la fusió d'hidrogen) i no als d'una subgegant. La component secundària, Gamma Coronae Borealis B, és clarament un estel blanc de la seqüència principal de tipus A3V i 8800 K de temperatura, 9 vegades més lluminós que el Sol i amb un diàmetre 1,3 vegades més gran que el solar. Gamma Coronae Borealis A està classificat com una variable Delta Scuti, encara que sembla massa calent per entrar dins d'aquesta categoria.[10]

El període orbital del sistema és de 92,94 anys, i la separació mitjana entre els dos estels de és 32,7 UA, aproximadament la distància existent entre Neptú i el Sol. No obstant això, l'excentricitat de l'òrbita (ε = 0,48) fa que la separació entre les dues components variï entre 49 i 17 UA; el proper periastre —mínima separació entre els estels— tindrà lloc en 2024. El pla de l'òrbita amb prou feines està inclinat 5º respecte a la línia de visió, per la qual cosa el sistema no està lluny de ser un binari eclipsant.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  2. Afirmat a: SIMBAD.
  3. 3,0 3,1 «Rotational velocities of A-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  4. 4,0 4,1 Afirmat a: Catalogue of rotational velocities of the stars. Llengua de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  5. 5,0 5,1 «Rotational velocities of A-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, febrer 2007, pàg. 671–682. DOI: 10.1051/0004-6361:20065224.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement series, juliol 1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
  8. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012, pàg. 120–120. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  9. 9,0 9,1 Gamma Coronae Borealis
  10. Gamma Coronae Borealis (SIMBAD)