Gastròpode

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gasteròpode)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gastròpodes
(Cambrià inferior – recent[1])
Caragol de Borgonya (Helix pomatia)
Caragol de Borgonya (Helix pomatia)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Mollusca
Classe: Gastropoda
Cuvier, 1797
Clades

Els gastròpodes (Gastropoda) constitueixen el grup més important dels mol·luscs. Presenten àrea cefàlica (cap), un peu musculós ventral i una closca dorsal (que es pot veure reduïda o suprimida en els gastròpodes més evolucionats); a més a més, quan són larves, pateixen el fenomen de torsió, que és el gir de la massa visceral sobre el peu i el cap.

N'existeixen aproximadament unes 50.000 espècies descrites. És l'únic grup de mol·luscs que ha colonitzat el medi terrestre.

Es poden trobar en quasi tots els tipus d'ambients (fins i tot deserts). Es coneixen com a caragols, llebres de mar, llimacs terrestres i marins o pagellides.

Les closques buides dels gastròpodes poden ser ocupades per exemplars de bernat ermità.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Anatomia dels gastròpodes 1- closca
2- fetge
3- pulmó
4- anus
5- porus respiratori
6- ull
7- tentacle
8- ganglis cerebrals
9- conducte salival
10- boca
11- pap
12- glàndula salival
13- porus genital
14- penis
15- vagina
16- glàndula mucosa
17- oviducte
18- sac de darts
19- peu
20- estómac
21- ronyó
22- mantell
23- cor
24- vasos deferents

Els gastròpodes, igual que totes les espècies que formen part del fílum dels mol·luscs, tenen el mantell, l'epidermis dorsal del mol·lusc.[2] El mantell pot segregar la closca. També presenten la ràdula, un òrgan situat a la boca de l'animal amb multitud de dents que utilitza per raspar l'aliment i com a cinta transportadora per portar-lo a l'interior de l'aparell digestiu.[2]

Una característica pròpia dels gastròpodes és la torsió. És un fenomen que mou la cavitat del mantell. En la torsió es produeix un canvi en la posició dels òrgans (els drets passen al cantó esquerre i viceversa), les connexions nervioses queden en forma de vuit i l'anus passa a desembocar a sobre les brànquies. Això provoca la contaminació d'aquestes brànquies, cosa que ha provocat sorpresa entre els zoòlegs, ja que aquest procés, tot i els desavantatges que conté, ha estat seleccionat per la selecció natural.[3]

Una altra característica exclusiva d'aquesta classe és l'enrotllament. Aquest fenomen consisteix en un allargament i una espiralització de la massa visceral. Igual que la torsió, es produeix en la fase larvària, però s'ha vist que és un procés independent de la torsió, ja que, com demostren els registres fòssils, l'enrotllament es va originar abans que la torsió.[3]

Hàbitats alimentaris[modifica | modifica el codi]

Els hàbitats alimentaris dels gastròpodes són molt variats. La majoria són herbívors, però també es troben espècies carnívores, carronyeres i fins i tot de paràsites, entre d'altres. Independentment del tipus d'alimentació, tots els gastròpodes utilitzen la ràdula per a aquest procés.[4]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Els gastròpodes són hermafrodites. Algunes espècies presenten els dos sexes de manera seqüencial (primer són mascles i després són femelles) i altres, com els cargols terrestres, presenten els dos sexes simultàniament. La fecundació és interna. Això vol dir que quan ponen ous ell mateix els cuida.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Els tipus més reconeguts i apreciats en gastronomia són el caragol bover, el caragol cristià, la vaqueta, el caragol de Borgonya, el cargol punxenc, etc. El cargol gegant de Ghana, el cargol més gros que es coneix, també és comestible.

Molts gastròpodes marins són també comestibles com els anomenats cargols de punxes o Cymbium olla, molt apreciat al Senegal.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Entrada «Gastropoda» a la Paleobiology Database (en anglès).
  2. 2,0 2,1 «Mol·lusc». [Consulta: 23 març 2011]. (castellà)
  3. 3,0 3,1 Hickman, Cleveland; Roberts L, Larson A. Principios Integrales de Zoologia, 9ªedición. McGraw-Hill, 1994. ISBN :84-486-0072-X [Consulta: 23 març 2011].  (castellà)
  4. «Alimentació». [Consulta: 23 març 2011]. (castellà)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gastròpode Modifica l'enllaç a Wikidata