Gavàs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaGavàs
Gavàs.JPG
Vista del poble de Gavàs

Localització
Localització de la Guingueta d'Àneu respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 38′ 34″ N, 1° 09′ 41″ E / 42.64264444°N,1.16125833°E / 42.64264444; 1.16125833
Població
Total 17 hab. (2011)
Geografia
Altitud 1.395,8 m
Indicatius
Codi postal 25588
Modifica dades a Wikidata

Gavàs és un poble del terme municipal de La Guingueta d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà, dins del territori de l'antic terme d'Unarre.

Està situat enlairat a l'esquerra del Barranc de la Cama i a la dreta del Riuet de Gavàs, afluents per l'esquerra del Riu d'Unarre. Després de Cerbi, és el segon poble més alt i septentrional del terme. És al sud-est de Cerbi i al nord-est d'Aurós i d'Unarre.

Fins al 1847 gaudí d'ajuntament propi, però en no assolir el mínim de 30 veïns (caps de casa) que marcava la llei fou agregat a Unarre.

El poble de Gavàs té l'església parroquial de Sant Esteve.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines,[1] Gavàs és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format a partir de l'arrel gabe (pobre, privat de), amb el sufic adjectivitzador az.

Geografia[modifica]

El poble de Gavàs[modifica]

Les cases del poble[2][modifica]

  • Casa Badia
  • Casa Barbó
  • Casa Berrós
  • Casa Bruna
  • Casa Cabirol
  • Casa Canyet
  • Casa Celdoni
  • Casa Coller
  • Casa Coter
  • L'Estudi
  • Casa Felip
  • Casa Joli
  • Casa Manaut
  • Casa Menut
  • Casa Monet
  • Casa Rafel
  • La Rectoria
  • Casa Saballó
  • Casa Savoia
  • Casa Toia
  • Casa Toni
  • Casa Truat

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Gavas declara[3] 6 focs laics i 2 d'eclesiàstics (uns 40 habitants).

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Gavas. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Aned (sic, Àneu), en una petita vall envoltada de muntanyes molt altes, amb lliure circulació dels vents del nord i del sud. El clima és fred amb excés, i s'hi solen patir pulmonies i reumes. Tenia en aquell moment 9 cases d'aparença miserable, inclosa la Casa de la Vila, i l'església parroquial de Sant Esteve, servida per un rector ordinari, amb el cementiri al costat, però en una posició còmoda, sense perill per al veïnat. Hi havia fonts d'aigües molt fortes. Les terres són fluixes, pedregoses, de qualitat mitjana, i amb muntanyes molt àrides. S'hi collia sègol abundant, blat, ordi, fenc i patates. A prop del poble hi havia una pedrera de pissarra, d'on s'extreuen les lloses que es fan servir en molts pobles dels entorns en lloc de teules. S'hi criava bestiar de llana, vacum i cabres. Hi havia caça de llebres, perdius, isards i alguns animals nocius, com óssos. Comptava amb 9 veïns (caps de casa) i 42 ànimes (habitants).

Referències[modifica]

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Mossèn Joan Rosso i Mossèn Pere Gavarroca; Bernadí Isarn, Francesc Monet, Gavarroca, Joan Rosso de la Plaça, Arnau de Bruna i Gassens. Iglésias 1981, p. 80.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Gavàs». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Unarre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]