Bàlec
| Cytisus oromediterraneus | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Genisteae |
| Gènere | Cytisus |
| Espècie | Cytisus oromediterraneus Rivas Mart. et al., 1984 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
El bàlec (Genista purgans o Genista balansae ssp. europaea o Cytisus oromediterraneus) és una mata arrodonida muntanyenca de la família de les lleguminoses o fabàcies, una espècie que s'assembla a una ginesta però nana, d'uns 50-80 cm d'alçària, molt ramificat i de branques rígides, grisenques i estriades.[1] Fa coixinets a les landes de muntanya, en sòls silicis, especialment a solana, als estatges subalpí i alpí. Sol formar comunitats vegetals en conjunció amb mates de neret, ginebró, boixerola i bruguerola.[2][3][4][5][6]
Joan Coromines, en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana diu: Mai no ha estat l'argelaga ni cap planta punxent o espinosa, com diu [AlcM] i La meva vida de muntanyenc em permet d'assegurar que no es diferencia de la ginesta, als ulls de l'observador llec, però atent, més que per la seva talla nana i l'escassa ufanor de les seves flors, però creix amb tronc més robust i en masses enormes, sovint quasi impenetrables.
A Catalunya, és present als Pirineus i al massís del Montseny.
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 84. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ «bàlec». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ bàlec a la "Guia dels Espais Naturals de les Comarques Gironines", Diputació de Girona
- ↑ bàlec, dins Vigo i Bonada, Josep. L'alta muntanya catalana. Institut d'Estudis Catalans, 2008, pp. 132-33.
- ↑ bàlec, dins Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1990, pp. 84-85.
- ↑ bàlec dins Aragó, Josep Maria; i Pascual, Ramon. Flors silvestres de Catalunya. Pol·len Edicions, 1981, pp83-84.