Genoveva Ricaurte Mauris
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 novembre 1755 Medellín (Colòmbia) |
| Mort | novembre 1829 (73/74 anys) Bogotà (Colòmbia) |
| Activitat | |
| Ocupació | espia |
| Família | |
| Cònjuge | José Martín París Álvarez |
| Fills | Joaquín París Ricaurte, José Ignacio París Ricaurte, Mariano París Ricaurte, Antonio París Ricaurte, Manuel París Ricaurte, María Ignacia París Ricaurte |
María Andrea Genoveva Ricaurte Mauris o Mauriz (Medellín, 10 de novembre de 1755 - Bogotà, novembre de 1829), coneguda també pel seu nom de casada Genoveva Ricaurte de París, va ser una independentista colombiana.
Família[modifica]
Va néixer a Medellín el 10 de novembre de 1755[1] en una família important originària de Bogotà,[2] va ser filla de Rafael Ricaurte Terreros i María Ignacia Mauris Posada,[3] a més d'estar emparentada amb altres personalitats vinculades al procés d'independència del virregnat de Nova Granada, com el seu nebot, el militar Antonio Ricaurte.[4]
Es va casar el 1777[2] amb l'espanyol José Martín París Álvarez, que havia vingut des d'Espanya a Bogotà vers 1769,[3] que va esdevenir partidari de la revolució independentista.[4] El matrimoni va tenir una llarga descendència: Francisco, José Ignacio, Joaquín, Manuel, Ignacia, Ramón, Mariano, José María, Antonio, Joaquín i Rita.[2][5]
Independència de Nova Granada[modifica]
Ricaurte va tenir un paper actiu durant el procés d'independència colombià. Quan va començar la revolta i el virrei va ser empresonat, el 14 d'agost de 1810, va formar part d'un grup de dones de Bogotà que va insistir en reclamar que el virrei i la seva muller rebessin un salconduit des de la presó on eren tancats i tornessin al palau del virrei.[3]
Posteriorment, va ser col·laboradora dels federalistes,[6] juntament amb alguns dels seus fills, com Mariano i Joaquín, que estaven destinats a la frontera de Veneçuela. Ricaurte va seguir el partit federalista al congrés i va figurar al capdavant de les dones simpatitzants dela causa federal. També va encarregar-se d'enviar informes freqüents de la situació de Bogotà al seu fill Mariano, perquè els fes arribar a Simón Bolívar.[2]
Exili i retorn[modifica]
El 1816 el seu marit va ser empresonat a la presó del Rosario per Pablo Morillo, un militar enviat per Ferran VII per sufocar els moviments independentistes i que va capturar Bogotà i Cartagena,[7] i Ricaurte i la resta de la família van ser exiliats a Facatativá el mes d'agost de 1816, tot i que probablement ella prèviament també va estar detinguda a la presó Chiquita.[3][6] Per la seva banda, José Martín París va ser condemnat a mort, però va morir el mateix any a la presó, deixant vídua a Ricaurte.[8][3]
El 10 d'agost de 1819, després de la batalla de Boyacá, decisiva per a l'alliberament de Nova Granada, ella i la seva neta, Dolores Vargas, van ser les primeres a saludar Simón Bolívar, i van ser convidades a sopar a casa seva.[3] A més, Simón Bolívar va idear un pla d'ajudes a dones que havien quedat en una difícil condició econòmica a causa del procés d'independència[9] i li va concedir una pensió anual de 300 pesos.[3]
Darrers anys[modifica]
Els darrers anys de la seva vida va passar-los a la seva residència habitual, situada al districte de San Victorino de la capital colombiana. Va morir a Bogotà el novembre de 1829,[6] a causa d'un panadís.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Boletín de historia y antigüedades (en castellà). Bogotà: Imprenta Nacional, 1925, p. 296.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 París de la Roche, José Joaquín. Los Parises: una familia de próceres (en castellà). Bogotà: Imprenta y Litografía de Juan Casis, 1919, p. 11, 15, 28-40, 64-65.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Genoveva Ricaurte de París» (en anglès). Women and Independence in Latin America. Universitat de Nottingham. [Consulta: 13 setembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Urdaneta, Rafael. Memorias del general Rafael Urdaneta (en castellà). Caracas: Imprenta y Litografía del Gobierno Nacional, 1888, p. 554.
- ↑ Martínez Garnica, Armando; Gutiérrez Ardila, Daniel (eds.). Quién es quién en 1810. Guía de forasteros del Virreinato de Santa Fe (en castellà). Bogotà: Universidad del Rosario, 2010, p. 275.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Ricaurte Family: Genealogical information from the Enrique Hurtado de Mendoza Collection» (en anglès i castellà). Universitat de Florida. [Consulta: 13 setembre 2021].
- ↑ Moreiro, Julián (ed.). Costumbristas de Hispanoamérica: cuadros, leyendas y tradiciones (en castellà). Madrid: Editorial EDAF, 2000, p. 202.
- ↑ 8,0 8,1 Arboleda, Gustavo. Historia contemporánea de Colombia (en castellà). vol. 2. Bogotà: Arboleda & Valencia, 1919, p. 289.
- ↑ Gómez Casabianca, Luis Henrique «Las mujeres de 1819». El Nuevo Siglo, 07-08-2019.