Georgios Karaiskakis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGeorgios Karaiskakis
Karaϊskakis Greek Fighter.JPG
Nom original (el) Γεώργιος Καραϊσκάκης
Biografia
Naixement 1782
Skoulikaria, Arta Tradueix
Mort 23 abril 1827 (Julià) (44/45 anys)
Atenes
Causa de mort Ferida d'arma de foc
Lloc d'enterrament Illa de Salamina
Grup ètnic Grecs
Religió Església Ortodoxa
Activitat
Ocupació Militar
Conflicte Guerra d'independència de Grècia
Modifica les dades a Wikidata

Georgios Karaiskakis (en grec: Γεώργιος Καραϊσκάκης), nascut Georgios Karaiskos (en grec: Γεώργιος Καραΐσκος: ) (23 de gener de 1780 o 23 de gener de 1782 – Abril 23, 1827), fou un famós militar i dirigent de la Guerra d'Independència de Grècia.

Primers anys[modifica]

Karaiskakis nasqué en un monestir a prop del poble de Skoulikaria (en grec: Σκουληκαριά: ) a prop de Arta.[1] El seu pare era el martolos del districte de Valtos, Dimitris Iskos (o Karaiskos), la seva mare fou Zoe Dimiski, de Arta, també, qui era la neboda de l'abat del monestir local) i cosí de Gogos Bakolas, capità del armatoliki de Radovitsi. Era descendent de Sarakatsani[2].

De molt jove, es va convertir en un kleftes al servei de Katsantonis, un famós capità. Va destacar com an kleft - àgil, astut, valent i temerari - i va ascendir ràpidament, arribant a protopalikaro o tinent.

Als quinze anys va ser capturat per les tropes d'Alí Paixà i empresonat a Ioannina. Alí Paixà, impressionat pel coratge i la intel·ligència de Karaiskakis, i percebent el seu valor com a combatent, el va alliberar de la presó i el va deixar sota la cura dels seus guàrdies personals. Va exercir com guardaespatlles uns anys fins que perdé el favor amb el senyor de la guerra otomà i va fugir a les muntanyes per continuar la vida com un kleft.

Guerra d'Independència grega[modifica]

"El campament de Georgios Karaiskakis a Kastella" per Theodoros Vryzakis (1855).

Durant les primeres fases de la guerra, Karaiskakis serví a la milícia a Morea (Peloponés), on va participar en les intrigues que van dividir el lideratge grec. No obstant, va reconèixer la necessitat de facilitar un govern estable i decidí recolzar Ioannis Kapodistrias que més tard esdevindria el primer cap d'estat de Grècia .

La reputació de Karaiskakis va créixer durant el punt àlgid i les darreres fases de la guerra. Va ajudar a ixecar el primer setge de Mesolongi l'any 1823, i es va superar salvant la ciutat d'un segon setge el 1826.

Aquell any mateix, fou nomenat comandant en cap de les forces patriòtiques gregues a la Grècia Central, assolint un èxit moderat: no aconseguí cooperar eficaçment amb altres dirigents del moviment d'independència o amb els simpatitzants estrangers, però va obtenir alguns èxits militars contra el otomans.

La seva la major victòria fou la Batalla de Aràjova, on el seu exèrcit combinat amb altres dirigents revolucionaris, va esclafar una força de tropes turques i albaneses sota les ordres de Mustafa Bey i Kehagia Bey. Victòries com la de Aràjovaa eren especialment benvingudes tenint en compte els desastres que ocorrien a la resta del país.

L'any 1827, Karaiskakis va participar en el fracassat intent d'aixecar el Setge d'Atenes i va intentar evitar la massacre de la guarnició turca estacionada al convent de Sant Espiridó al Pireu.

Fou mort en combat el dia del seu sant, el 23 d'abril de 1827, després de ser ferit de mort per una bala de fusell. Segons el seu desig, va ser enterrat a l'església de Sant Dimitrios a Salamina.

Honors i cultura popular[modifica]

Monument a Pireu

El rei Otó I de Grècia va entregar pòstumament a Karaiskakis la Gran Creu de l'Orde del Salvador.[3]

Estadi Georgios KaraiskakisFaleros, fou anomenat en honor seu, ja que la ferida que el va matar fou produida a la zona.

Dionysis Savvopoulos va compondre la cançó popular grega "Oda a Georgios Karaiskakis" (en grec: "Ωδή στο Γεώργιο Καραϊσκάκη"). Originalment, Savvopoulos va escriure la cançó en honor a Che Guevara, però va triar aquest títol per passar la censura de la junta militar grega.en grec: "Ωδή στο Γεώργιο Καραϊσκάκη"

Familia[modifica]

Karaiskakis esva ser casar amb Engolpia Skylodimou, amb qui va tenir tres criatures: Pinelopi i Eleni, i el l'únic noi Spyridon.

Sitsa Karaiskaki, una escriptora del període d'entreguerres, coneguda per les seves idees nazis, n'era també descendent. Va deixar Grècia en direcció a Viena amb altres pro-nazis després de la retirada de l'Eix de 1944, però va retornar més endavant.

Veu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Karl Mendelssohn Bartholdy, Geschichte Griechenlands, Volume 1, 1828, p.430 : «Georg Karaiskakis*), 1782 zu Skuli Karia in der Provinz Arta». – Camillo Ugoni, Vita e scritti di Giuseppe Pecchio, 1836, p.161: «Pecchio, descritte le visite e conversazioni da sè fatte in compagnia del generale Roche al generale Giorgio Caraiscachi, Epirota nativo di Arta». –Gustav Friedrich Hertzberg, Geschichte Griechenlands: Th. Von der Vollendung der osmanischen Eroberung bis zur Erhebung der Neugriechen gegen die Pforte (1470-1821), 1878, p.367 : «Georg Karaiskakis, ein Epirote aus Skylikaria, einige Meilen östlich von Arta». - Auguste Jean Raymond Fabre, Histoire Du Siege de Missolonghi: Suivie de Pieces Justificatives, 1827, p.191 : «George Karaïscaki, originaire d'Arta, s'était déja distingué, avant la révolution grecque, par ses exploits comme Klephte».
  2. {{{títol}}}.  “...klepth heroes of the revolutionary period such as Katsandonis and Karaiskakis were Sarakatsani, and the Sarakatsani themselves believed they were Greek patriots whose sense of freedom could suffer no restrains...”
  3. [1]. 
Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
 Chisholm, Hugh, ed. (1911).Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.