Espiridó de Tremithous

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personasant Espiridó
SPYRIDON.jpg
Icona amb el sant
Dades biogràfiques
Naixement Σπυρίδων Ο Θαυματουργός (Spyrídon, "cistella")
ca. 270
Askia (Xipre)
Mort 348
Tremithous (Xipre)
Sepultura Sant Espiridó (Corfú, Grècia), des de 1453
Activitat professional
Ocupació sacerdot
Època Imperi Romà
bisbe, taumaturg
Commemoració a Església Ortodoxa, esglésies catòliques orientals, Església catòlica
Canonització Antiga
Festivitat 14 de desembre (occident); 12 de desembre (calendari julià, corresponent al 25 de desembre del gregorià) i diumenge anterior a la Pasqua (orient)
Fets destacables Bisbe de Tremithous
Iconografia Com a bisbe, amb omophorion i els evangelis, beneint amb la mà dreta; amb un fragment de ceràmic o una branca d'alfàbrega; alt, amb una barba llarga de dues puntes, i un barret com una cistella a l'inrevés
Patronatge ceramistes; Corfú
Modifica dades a Wikidata

Espiridó de Tremithous, en grec Ἅγιος Σπυρίδων (Askia, Xipre, ca. 270 – Tremithous, Xipre, 348) fou un bisbe de Tremathous (Xipre). És venerat com a sant a les esglésies occidentals i orientals.

Vida[modifica | modifica el codi]

Espiridó havia nascut a Asha (Xipre), on treballà com a pastor. Va destacar per la seva pietat i caritat. Casat, va tenir una filla i en quedar-se vidu va entrar en un monestir, mentre la seva filla es feia monja en un altre.

Fou elegit bisbe de Tremithous (actual Tremetousia, al districte de Larnaca) i intervingué al primer concili ecumènic, el Concili de Nicea en 325, on defensà l'ortodòxia enfront dels arrians. Després tornà a la diòcesi de Tremithous; caigué en desgràcia durant la persecució de l'emperador Maximí, però morí pacíficament.

Va convertir un filòsof pagà al cristianisme fent servir un tros de ceràmica: va demostrar-li com un únic fragment pot estar compost per tres elements diferents (foc, aigua i fang), fent una metàfora del dogma cristià de la Santíssima Trinitat. La llegenda diu que, en acabar el seu discurs, el tros de ceràmica cremà, rajà aigua que caigué a terra i es convertí en pols que restà a la seva mà.

Veneració[modifica | modifica el codi]

La seva vida fou recollida per Simeó Metafrastes i Sozomè. Sebollit a la seva catedral, quan els àrabs prengueren Xipre, el seu cos fou portat a Constantinoble; en desenterrar-lo, es trobà incorrupte i amb una mata d'alfàbrega que hi havia nascut, fet que es prengué com a signe de la seva santedat. En 1453, quan Constantinoble caigué en mans dels turcs, el cos fou traslladat a Corfú pel monjo Kalohairetis; les seves relíquies hi continuen, essent tretes en processó el Diumenge de Rams. La relíquia de la mà dreta és a Roma.

És venerat com a patró dels ceramistes i de l'illa de Corfú, on fou proclamat "Αγιος Σπυρίδων ο πολιούχος", "Sant Espiridó, Custodi de la Ciutat", i on acabà amb una epidèmia de pesta i, també segons la llegenda, amb el setge turc de 1716.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Espiridó de Tremithous Modifica l'enllaç a Wikidata