Gerenos

Plantilla:Infotaula geografia políticaGerenos

Localització
Map
 36° 56′ 02″ N, 22° 11′ 42″ E / 36.934°N,22.195°E / 36.934; 22.195

Gerenos (grec antic: Γέρηνον ο Γέρηνος; gentilici Γερήνιος, català gereni)[1] o Gerènia (grec antic: Γερηνία) fou una ciutat de Messènia on suposadament va viure Nèstor després de la destrucció de Pilos d'Èlide.[2] Sota els romans Gerènia fou la ciutat més al nord del grup de ciutats eleutero-lacònies, a la costa oriental del golf de Messènia, a un cap anomenat avui Kepháli. Tenia un santuari dedicat a Macàon (Rhodon).[3] Pausànies diu que al seu districte hi havia una muntanya anomenada Calathium, amb un santuari dedicat a Claea, una Orèada, proper a una cova amb una entrada estreta probablement la mateixa cova existent avui dia prop de la platja de Kitriés. Gerenos va ser situada per la comissió francesa a Zarnta, a uns 5 km de la costa, on hi ha un castell erigit pels francs a l'edat mitjana,[4] però Leake pensa que més aviat seria la vila de Kitriés a la mateixa costa mentre que Zarnáta seria l'antiga Alagònia.

Referències[modifica]

  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 455. ISBN 9788441224223. 
  2. Grote, George. A History of Greece (en anglès). Cambridge University Press, 2009. ISBN 152. 
  3. Smith, 1854.
  4. Guerin-Meneville, Felix-Edouard. Expédition scientifique de Morée (en francès). Levrault, 1836, p. 94. 

Bibliografia[modifica]

  • Grote, George. A History of Greece (en anglés). 2010a ed.. Londres: Cambridge University Press, 2010, p. 688 (Cambridge Library Collection - Classics). ISBN 978-1108009508 [Consulta: 1r gener 2015]. 
  • Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglés). Londres: Cambridge University Press, 1854 (Cambridge Library Collection - Classics). ISBN 978-1108012812 [Consulta: 1r gener 2015].