Gerhard Scheumann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGerhard Scheumann

Bruno Apitz, Walter Heynowski, Gerhard Scheumann i Michael Tschesno-Hell com a convidats a la 13a reunió del Consell d'Estat de la RDA el 18 d'octubre de 1968.
Biografia
Naixement25 desembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Szczytno (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 1998 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópresentador de televisió, director de cinema, periodista, guionista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeHannelore Wüst Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0771209 Allocine: 185891 Allmovie: p229261 TMDB.org: 1171912 Modifica el valor a Wikidata

Gerhard Scheumann (Ortelsburg, Prússia Oriental, 25 de desembre de 1930 - Berlín, 30 de maig de 1998) va ser, juntament amb Walter Heynowski, un dels documentalistes més famosos de la República Democràtica Alemanya.

Biografia[modifica]

Del 1941 al 1945, Scheumann va assistir a l'Institut Nacional d'Educació Política de Stuhm, a la Prússia Occidental. El 1945 va fugir a Nordhausen, on es va graduar de l'escola secundària. El 1949 va ingressar al SED. Després de fer pràctiques al diari Thüringer Volk, va treballar entre 1950 i 1953 com a editor al Berliner Rundfunk. De 1953 a 1955 va ensenyar a la Universitat Tècnica de Radiodifusió de Weimar. Del 1956 al 1962 va ser cap de l'equip editorial de cultura i ciències de Deutschlandsender. Des de 1962 va treballar al Deutscher Fernsehfunk. El 1963 va desenvolupar el programa Prisma (una revista de política interna sobre problemes de la RDA) i el va moderar fins al 1965.[1]

Des del 1965 Scheumann va treballar amb Walter Heynowski. Juntament amb Heynowski, va fundar l'estudi independent de la Deutsche Film AG el 1969. Als anys seixanta i setanta, l'equip de cinema va tractar tres grans qüestions: Vietnam, Xile sota la dictadura de Pinochet i Kampuchea. Després que Scheumann pronunciés un discurs crític sobre la "política mediàtica del SED" abans del IV Congrés de l'Associació de Creadors de Cinema i Televisió de la RDA, que va tenir lloc del 15 al 17 de setembre de 1982, l'estudi va ser tancat. Heynowski i Scheumann van tornar a DEFA. Al mateix temps, als dos autors també se'ls va prohibir l'ús del seu logotip "H&S".

Scheumann i Heynowski van continuar treballant sota el paraigua de l'estudi DEFA del 1983 al 1991, enfrontant-se a problemes com la fugida de bona part de l'equip a Europa Occidental. A partir de 1986 les seves produccions van tornar a portar el logotip "Werkstatt H & S". Van fer catorze pel·lícules amb aquest nom. El 1991 el taller també es va tancar en el curs de la dissolució de DEFA.

A Kamerad Krüger, van retratar a l'antic Schutzstaffel Sturmbannführer Walter Krüger, que vivia a la República Federal, i van mostrar el atractiu que encara tenen les idees nacionalsocialistes. També va tractar aquest tema a les pel·lícules Die Lüge und der Tod (La mentida i la mort, 1988), en què, amb l'ajut de Stephan Hermlin, tematitzava la propaganda nazi sobre la deportació de jueus a Alemanya i Der Mann an der Rampe (1989). Aquí van trobar l'home que va organitzar el trànsit de trens a Auschwitz i que ara vivia tranquil·lament a la República Federal.

Del 1967 al 1988 Scheumann va ser membre de la junta directiva de l'Associació de Treballadors de Cinema i Televisió de la RDA, del 1969 al 1991 membre de l'Acadèmia de les Arts i del 1983 al 1990 membre de l'Associació d'Escriptors de la RDA. El 1989 Scheumann va rebre el títol de professor. El 1980 i el 1989 va rebre un premi nacional de la primera classe d'art i literatura de la RDA.

Gerhard Scheumann va morir de càncer a Berlín el maig de 1998 a l'edat de 67 anys.

Filmografia[modifica]

  • 1966: Der lachende Mann
  • 1968: Piloten im Pyjama (4 episodise)
  • 1969: Der Präsident im Exil (polèmica sobre Walter Becher)
  • 1970: Der Mann ohne Vergangenheit
  • 1971: Bye-Bye Wheelus
  • 1974: Yo he sido, yo soy, yo seré
  • 1974: Bürger meines Landes!
  • 1974: Der Krieg der Mumien
  • 1974: Ich war, ich bin, ich werde sein
  • 1975: Der weiße Putsch
  • 1975: Eine Minute Dunkel macht uns nicht blind
  • 1976: Die Teufelsinsel
  • 1977: Die eiserne Festung / Vietnam 4 – Die eiserne Festung
  • 1978: Psalm 18
  • 1978: Die Toten schweigen nicht
  • 1978: Im Feuer bestanden
  • 1979: Phoenix
  • 1980: Kampuchea – Sterben und Auferstehen
  • 1981: Die Angkar
  • 1986: Die Generale (über die Generale für den Frieden)
  • 1989: Kamerad Krüger
  • 1989: Die Dritte Haut

Referències[modifica]

  1. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-25. [Consulta: 13 setembre 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Claudia Böttcher, Judith Kretzschmar, Corinna Schier: Heynowski & Scheumann – Dokumentarfilmer im Klassenkampf. Eine kommentierte Filmographie. Leipziger Uni-Vlg, 2003, ISBN 3-936522-53-7
  • Rüdiger Steinmetz, Tilo Prase: Dokumentarfilm zwischen Beweis und Pamphlet: Heynowski & Scheumann und Gruppe Katins. Band 2 von Materialien, Analysen, Zusammenhänge. Leipziger Universitätsverlag, 2002, ISBN 3936522464
  • Frank Hörnigk: „… es ist die Zeit, wo die Erinnerung an die Stelle der Hoffnung tritt.“. Das geteilte Leben des Gerhard Scheumann. Verlag für Berlin und Brandenburg, Berlin 2017, ISBN 978-3-945256-96-1

Enllaços externs[modifica]