Germanes de la Companyia de la Creu
 Emblema de la congregació, amb la creu al Calvari | |
| Tipus | Congregació religiosa femenina |
|---|---|
| Nom oficial | Germanes de la Companyia de la Creu de Sevilla |
| Nom oficial llatí | Hermanas de la Compañía de la Cruz de Sevilla |
| Sigles | H.C.C. |
| Altres noms | Germanetes de la Creu |
| Hàbit | Túnica marró fosca amb cinyell de corda, vel negre i toca gran blanc, caiguda fins al pit |
| Lema | Hacerse pobre con los pobres para llevarlos a Cristo |
| Objectiu | Assistència a malalts i necessitats |
| Fundació | 2 d'agost de 1875, Sevilla (província de Sevilla, Andalusia) per santa Àngela de la Creu |
| Aprovat per | Pius X, en 25 de juny de 1904 (decretum laudis: 10 de desembre de 1898 per Lleó XIII, aprovació diocesana: 3 d'abril de 1876 per Marcelo Spinola |
| Constitucions | aprovades el 14 de juliol de 1908 |
| Patrons | Santa Creu |
| Branques i reformes | Forma part de l'Orde de Frares Menors |
| Fundacions destacades | Huelva, Badajoz, Quimilí (Argentina, 1969), Reggio (Itàlia) |
| Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut |
| Persones destacades | santa María Isabel Salvat Romero |
| Lloc web | http://www.hermanasdelacruz.org |
Les Germanes de la Companyia de la Creu, en castellà Hermanas de la Compañía de la Cruz de Sevilla, conegudes com a Germanetes de la Creu, són una congregació religiosa femenina. Les germanes que en formen part posposen al nom les sigles H.C.C.
Història[modifica]
La congregació fou fundada per María de los Ángeles Guerrero González (1846-1932), que no havia pogut fer vida religiosa, per la seva mala salut, amb les carmelites descalces ni les Germanes de la Caritat de Sevilla. Per consell del seu confessor José Torres Padilla (1811-1878), començà a atendre malalts pobres a domicili.
El 2 d'agost de 1875 se li uniren tres col·laboradores, donant origen a la Companyia de la Creu, que esdevingué congregació de dret diocesà el 3 d'abril de 1876, amb un decret de l'arquebisbe Spinola de Sevilla. En 1876, una greu epidèmia de verola a Sevilla va fer que les germanes hi treballessin esforçadament i la població conegués la seva tasca, per la que foren admirades: anaven en parella al domicili del malalt, i mentre una l'atenia, l'altra germana s'ocupava de les tasques domèstiques que el malalt no podia fer.
Aviat obrí noves comunitats en pobles de l'Andalusia occidental i el sud d'Extremadura, on s'ocupaven no només de malalts, sinó també d'orfes o nens sense llar i, en general, de necessitats. Obtingué l'aprovació pontifícia, el decretum laudis, el 10 de desembre de 1898, i la definitiva el 25 de juny de 1904. Les constitucions se n'aprovaren el 14 de juliol de 1908, i fou adherida a l'Orde dels Frares Menors el 23 de març de 1908.
Activitat i difusió[modifica]
Les Germanes de la Creu es dediquen a atendre els pobres i necessitats, especialment malalts.
En començar 2010, hi havia 852 religioses en 53 cases presents a l'Argentina, Itàlia i Espanya,[1] amb la seu general a Sevilla.
Notes[modifica]
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Annuario Pontificio per l'anno 2007, Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.
Enllaços externs[modifica]
- Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats a Andalusia
- Comunitats i instituts de perfecció catòlics fundats al segle XIX
- Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'assistència a necessitats
- Comunitats i instituts de perfecció dedicats a l'assistència sanitària
- Congregacions del Tercer Orde de Sant Francesc
- Instituts religiosos femenins