Congregació de Germanes de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor
Congregationis Sororum a Bono Pastore  | |
| Tipus | Congregació de germanes |
|---|---|
| Sigles | R.B.P. |
| Hàbit | Túnica amb cinyell, escapulari i mantell clars; còfia i pitet blanc; vel negre; una petita creu blava sobre el cor i un collar d'argent amb un cor i les armes de la congregació |
| Objectiu | Redempció i rehabilitació de prostitutes i dones en situacions difícils; avui, solidaritat amb i assistència als necessitats i marginats |
| Fundació | 1833, Angers (País del Loira, França) per Maria Eufràsia Pelletier |
| Aprovat per | Gregori XVI, en 3 d'abril de 1835 |
| Patrons | Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor |
| Branques i reformes | Escissió de la Orde de Nostra Senyora de la Caritat; hi ha una branca de Germanes Contemplatives o Magdalenes |
| Primera fundació | Convent de Notre-Dame de Charité (Angers), 1831 (casa mare) |
| Fundacions a terres de parla catalana | Barcelona |
| Lloc web | rgs.gssweb.org |
La Congregació de Germanes de Nostra Senyora de la Caritat del Bon Pastor forme una congregació religiosa femenina de germanes que posposa al seu nom les sigles R.B.P.
Eren suposades ocupar-se de nenes i noies «difícils». Des d'alguns anys, van sortir testimoniances d'antigues pensionistes que van donar exemples d'extrema violència, maltractament i mètodes no gaire pedagògiques.[1][2] A França, unes antigues pensionistes van crear l'Associació de les Germanes del Bon Pastor per a demanar reparació.[3]
Història[modifica]
Fou fundada per Marie de Sainte-Euphrasie Pelletier (1796-1868), superiora del convent de l'Orde de Nostra Senyora de la Caritat de Tours, fundada per Jean Eudes el segle xvii. El 31 de juliol de 1829 va obrir a Angers un nou «refugi» (nom que rebien les cases de l'orde) i s'hi traslladà; en fou elegida superiora el 1831. Pelletier rebé peticions per fundar nous establiments en altres ciutats: Le Mans, Poitiers, Grenoble, Metz, però la regla de l'orde preveia la total autonomia de cada convent i que haguessin de tenir un noviciat, la qual cosa feia que cap fundació pogués dependre d'altres i que cada superiora depengués directament del bisbe del lloc.
A l'època de la industrialització, Pelletier volia formar les joves obreres i ajudar les joves prostitutes canviar de vida. El 1833, Maria Pelletier va demanar al papa Gregori XVI que el refugi d'Angers es convertís casa mare d'una nova congregació, amb els mateixos objectius que l'orde eudista, però amb diferent organització. Totes les cases serien sota la direcció d'una superiora general i només n'hi hauria un sol de noviciat per formar les postulants. El papa aprovà la proposta en un breu del 3 d'abril de 1835. En les mateixes comunitats pot haver-hi religioses de clausura estricta, les germanes contemplatives o Magdelenes, que originalment eren prostitutes que abandonaven aquest treball i es dedicaven a la vida contemplativa.
A França, el Ministeri de justícia les va confiar fins als anys 1970 la reedució de les noies «difícils» amb risc d'enfonsar-se en el crim o la prostitució. El tractament era dur i hi havia molta violència. A la fi dels anys deu del segle xxi es va esclatar un escàndol a França, quan antigues pensionistes van parlar del maltractament.[4]
Activitats i difusió[modifica]
Les Germanes de la Caritat del Bon Pastor deien que acullen prostitutes per rehabilitar-les, en oferir una formació en algun ofici i oportunitats per trobar feina. També treballarien per a reintegrar en la societat les dones després d'una pena de presó. Ofereixen formació professional, alfabetització, educació especial, etc. i assessorament social, professional. Les Germanes Contemplatives fan vida de pregària, juntament amb feines de confecció de robes religioses, artesania i feines informàtiques.
Són presents en més de setanta estats dels cinc continents. La casa mare és a Roma. El 2005, la congregació tenia 4.515 religioses en 614 cases.[5]
En les arts[modifica]
El 2002, el director escocès Peter Mullan, va realitzar el film The Magadalene Sisters (Les germanes Magdalenes) inspirat en el testimoniatge de tres dones, expensionistes de les Germanes a Irlanda.[6] El Vaticà d'antany es va enfadar quan el film va rebre un Lleó d'Or a Venècia el 2002.[6] Les pensionistes de llur costat van testimoniejar que la realitat va ser molt més dura que el film.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Blanchard, 2019.
- ↑ Chiecchi, Mégane «Filles du Bon Pasteur : « La honte doit changer de camp »». Le Point, 29-12-2019.
- ↑ «L'association les Filles du Bon Pasteur manifeste ce jeudi à Angers pour demander réparation». Le Courrier de l'Ouest, 15-09-2022.
- ↑ Chiecchi, Mégane «Filles du Bon Pasteur : « Il ne faut pas que ça sorte dans la presse »» (en francès). Le Point, 27-12-2019 [Consulta: 17 setembre 2022].
- ↑ Annuario pontificio : per l'anno 2007.. Città del Vaticano: Libreria editrice Vaticana, 2007. ISBN 978-88-209-7908-9.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Gibbons, Fiachra «In God's Name» (en anglès). The Guardian, 07-02-2003.
Bibliografia[modifica]
- Blanchard, Véronique. Vagabondes, voleuses, vicieuses : adolescentes sous contrôle, de la Libération à la libération sexuelle [Vagabundes, lladres, vicioses: adolescents controlades, des de l’alliberament de França fins a l'alliberament sexual] (en francès). París: François Bourin, 2019, p. 324. ISBN 979-10-252-0430-6.
- Guinaudeau, B. Les Crimes des Couvents, l'exploitation des orphelins [Els crims dels monestirs: l'explotació dels orfes] (en francès). París: Bibliothèque d'Action Sociale, p. 260.
- Smith, James M. Ireland's Magdalen Laundries and the Nation's Architecture of Containment (en anglès). Notre Dame, Indiana: University of Notre Dame Press, 2007-09-01. DOI 10.2307/j.ctvpj76pf. ISBN 978-0-268-09268-9.