Giovanni Antonio Amedeo Plana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGiovanni Antonio Amedeo Plana
Giovanni Plana.jpg
Giovanni Antonio Amedeo Plana (senador)
Dades biogràfiques
Naixement 6 de novembre de 1781
Voghera, Piemont-Sardenya
Mort 20 de gener de 1864(1864-01-20) (als 82 anys)
Torí, França
Sepultura Cementiri de Voghera
44° 59′ 33″ N, 9° 0′ 33″ E / 44.99250°N,9.00917°E / 44.99250; 9.00917
Residència Piemont
França
Nacionalitat italiana
Religió Catòlica
Alma mater École Polytechnique
Es coneix per Construcció de taules lunars
Mecànica celeste
Anàlisi matemàtica
Activitat professional
Director de tesi Joseph-Louis Lagrange i Jean Baptiste Joseph Fourier
Camp de treball Astronomia
Ocupació Matemàtiques
Astronomia
Geodèsia
Organització Universitat de Torí
Influències de Laplace
Va influir a Francesco Carlini
Premis i reconeixements
Medalla Copley
Notes
Modifica dades a Wikidata

Giovanni Antonio Amedeo Plana (6 de novembre de 1781 - 20 de gener de 1864) va ser un astrònom i matemàtic Italià.

Vida i Obra[modifica]

Va néixer a Voghera, Itàlia, fill d'Antonio Maria Plana i de Giacoboni. Als quinze anys va ser enviat a viure amb els seus oncles en Grenoble per completar la seva educació. el 1800 va entrar a la École Polytechnique, on va estudiar amb Joseph Lagrange. Jean Fourier, impressionat per la seva genialitat, va aconseguir el seu nomenament per a una càtedra de matemàtiques en una escola d'artilleria del Piemont el 1803, que va quedar sota domini francès el 1805. El 1811 va ser nomenat catedràtic d'astronomia a la Universitat de Torí gràcies a la influència de Lagrange. Va passar la resta de la seva vida ensenyant en aquesta institució.

Les seves contribucions a la ciència inclouen treballs sobre el moviment de la Lluna i també sobre integrals, funcions el·líptiques, calor, electroestàtica i geodèsia. El 1820, va ser un dels guanyadors, juntament amb Francesco Carlini i Marie Damoiseau, del premi atorgat per la Académie des Sciences a París per la seva construcció de taules lunars usant la llei de la gravetat.[1] El 1832 va publicar Théorie du mouvement de la lune (a Torí, en tres volums).[2] Va ser astrònom reial i des 1844, Baró. El 1834 va guanyar la Medalla Copley, el major premi de la Royal Society. A l'edat de 80 anys es va convertir en membre de la prestigiosa Académie des Sciences. Se'l considera un dels científics italians de més renom de l'època; la seva teoria dels moviments lunars completava les teories de Newton i Laplace sobre la mecànica celeste.[3]

Malgrat el seu suport del moviment renovador del Risorgimento, no va patir persecució política gràcies al seu prestigi acadèmic internacional.[4] El 1861 va ser nomenat senador del recent creat Regne d'Itàlia (ja ho havia estat del Regne de Sardenya des del 1848.[5]

Hi ha un cràter lunar amb el seu nom.

Referències[modifica]

  1. Tagliaferri & Tucci, pàgina 221.
  2. Maquet, pàgina 17.
  3. Tucci, pàgina 911.
  4. Leone, Paoletti & Robotti, pàgina 33.
  5. Leone, Paoletti & Robotti, pàgina 40.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Antonio Amedeo Plana Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Antonio Amedeo Plana» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Tricomi, F.G. «Plana, Giovanni». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 abril 2016].