Giovanni Antonio Amedeo Plana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Giovanni Antonio Amedeo Plana
Giovanni Plana.jpg
Giovanni Antonio Amedeo Plana (senador)
Naixement 6 de novembre de 1781
Voghera, Piemont-Sardenya
Mort 20 de gener de 1864(1864-01-20) (als 82 anys)
Torí, França
Sepultura Cementiri de Voghera
44° 59′ 33″ N, 9° 0′ 33″ E / 44.99250°N,9.00917°E / 44.99250; 9.00917
Residència Piemont
França
Nacionalitat italiana
Religió Catòlica
Alma mater École Polytechnique
Es coneix per Construcció de taules lunars
Mecànica celeste
Anàlisi matemàtica
Camp científic Matemàtiques
Astronomia
Geodèsia
Institució Universitat de Torí
Director de tesi Jean Fourier, Joseph Louis Lagrange
Influències de Laplace
Va influir a Francesco Carlini
Guardons
Medalla Copley
Notes

Giovanni Antonio Amedeo Plana (6 de novembre de 1781 - 20 de gener de 1864) va ser un astrònom i matemàtic Italià.

Vida i Obra[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Voghera, Itàlia, fill d'Antonio Maria Plana i de Giacoboni. Als quinze anys va ser enviat a viure amb els seus oncles en Grenoble per completar la seva educació. el 1800 va entrar a la École Polytechnique, on va estudiar amb Joseph Lagrange. Jean Fourier, impressionat per la seva genialitat, va aconseguir el seu nomenament per a una càtedra de matemàtiques en una escola d'artilleria del Piemont el 1803, que va quedar sota domini francès el 1805. El 1811 va ser nomenat catedràtic d'astronomia a la Universitat de Torí gràcies a la influència de Lagrange. Va passar la resta de la seva vida ensenyant en aquesta institució.

Les seves contribucions a la ciència inclouen treballs sobre el moviment de la Lluna i també sobre integrals, funcions el·líptiques, calor, electrostàtica i geodèsia. El 1820, va ser un dels guanyadors, juntament amb Francesco Carlini i Marie Damoiseau, del premi atorgat per la Académie des Sciences a París per la seva construcció de taules lunars usant la llei de la gravetat.[1] El 1832 va publicar Théorie du mouvement de la lune (a Torí, en tres volums).[2] Va ser astrònom reial i des 1844, Baró. El 1834 va guanyar la Medalla Copley, el major premi de la Royal Society. A l'edat de 80 anys es va convertir en membre de la prestigiosa Académie des Sciences. Se'l considera un dels científics italians de més renom de l'època; la seva teoria dels moviments lunars completava les teories de Newton i Laplace sobre la mecànica celeste.[3]

Malgrat el seu recolzament del moviment renovador del Risorgimento, no va patir persecució política gràcies al seu prestigi acadèmic internacional.[4] El 1861 va ser nomenat senador del recent creat Regne d'Itàlia (ja ho havia estat del Regne de Sardenya des del 1848.[5]

Hi ha un cràter lunar amb el seu nom.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tagliaferri & Tucci, pàgina 221.
  2. Maquet, pàgina 17.
  3. Tucci, pàgina 911.
  4. Leone, Paoletti & Robotti, pàgina 33.
  5. Leone, Paoletti & Robotti, pàgina 40.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Antonio Amedeo Plana Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Antonio Amedeo Plana» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Tricomi, F.G. «Plana, Giovanni». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 abril 2016].