Giovanni Antonio Amedeo Plana

Giovanni Antonio Amedeo Plana

Retrat fotogràfic anterior a 1864.
Biografia
Naixement	6 novembre 1781 Voghera (Ducat de Milà)
Mort	20 gener 1864 (82 anys) Torí (Regne d'Itàlia)
Sepultura	Cementiri monumental de Torí, 1a ampliazone Arcate, 138 45° 04′ 51″ N, 7° 42′ 26″ E
Senador del Regne d'Itàlia
1861 – 1864
President Acadèmia de les Ciències de Torí
1851 – 1864 ← Alessandro di Saluzzo di Monesiglio – Federigo Sclopis →
Senador del Regne de Sardenya
1848 – 1861
Dades personals
Formació	École Polytechnique (1800–1803) École Centrale de Grenoble (1796–1800)
Director de tesi	Joseph-Louis Lagrange i Jean Baptiste Joseph Fourier
Activitat
Camp de treball	Astronomia
Ocupació	astrònom, professor universitari, matemàtic, polític
Ocupador	Universitat de Torí (1811–1864) Palazzo dell'ex Arsenale (1803–1864)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1864–) Royal Society (1827–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1803–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen
Obra
Obres destacables (1832) Théorie du mouvement de la Lune
Premis
(1840)  Medalla d'or de la Royal Astronomical Society (1834)  Medalla Copley (1832)  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1828)  Premi Lalande (15 març 1827)  Membre estranger de la Royal Society  Orde de la Corona de Ferro

Giovanni Antonio Amedeo Plana (Voghera, 6 de novembre de 1781 - Torí, 20 de gener de 1864), conegut simplement com Giovanni Plana o, en francès, com Jean Plana, va ser un astrònom i matemàtic Italià.

Vida i Obra

Va néixer a Voghera, Itàlia, fill d'Antonio Maria Plana i de Giacoboni. El 1796, amb quinze anys, se le va acudir plantar un arbre al pati de l'escola per celebrar la llibertat conquerida amb l'ocupació napoleònica, a resultes de lo qual va ser enviat a viure amb els seus oncles a Grenoble on va completar la seva formació i va fer amistat amb Henri Beyle (el futur Stendhal). El 1800 va entrar a la École Polytechnique, on va estudiar amb Joseph Lagrange. Jean Fourier, impressionat per la seva genialitat, va aconseguir que el 1803 fos anomenat per a una càtedra de matemàtiques en una escola d'artilleria del Piemont, que va quedar sota domini francès el 1805. El 1811 va ser nomenat catedràtic d'astronomia a la Universitat de Torí gràcies a la influència de Lagrange, càrrec que portava aparellat la direcció de l'Observatori Astronòmic de Torí. Va passar la resta de la seva vida ensenyant en aquesta institució i a l'escola d'artilleria.

Les seves contribucions a la ciència inclouen treballs sobre el moviment de la Lluna i també sobre integrals, funcions el·líptiques, calor, electroestàtica i geodèsia. El 1820, va ser un dels guanyadors, juntament amb Francesco Carlini i Marie Damoiseau, del premi atorgat per la Académie des Sciences a París per les taules lunars que havia redigides fent servir la llei de la gravetat. El 1832 va publicar Théorie du mouvement de la lune (a Torí, en tres volums). Va ser astrònom reial i des 1844, Baró. El 1834 va guanyar la Medalla Copley, el major premi de la Royal Society. A l'edat de 80 anys es va convertir en membre de la prestigiosa Académie des Sciences de París. Se'l considera un dels científics italians de més renom de l'època; la seva teoria dels moviments lunars completava les teories de Newton i Laplace sobre la mecànica celeste.

Placa commemorativa al seu poble natal: Voghera.

Malgrat el seu suport del moviment renovador del Risorgimento, no va patir persecució política gràcies al seu prestigi acadèmic internacional. El 1861 va ser nomenat senador del recent creat Regne d'Itàlia (ja ho havia estat del Regne de Sardenya des del 1848. Va rebre nombroses distincions, essent nomenat cavaller i comanador de les ordes de Sant Maurici i Sant Llàtzer, de la Corona de Ferro, Civil de Savoia, de la Legió d'Honor, de l'Immaculada Concepció de Vila Viçosa i de l'Estrella Polar.

Hi ha un cràter lunar amb el seu nom.

Bibliografia

• Borgi, Elena; Conte, Alberto «Lagrange, Beccaria and Plana: For a History of Torino’s Ancient Astronomical Observatories» (en anglès). Archives Internationales d'Histoire des Sciences, Vol. 72, Num. 189, 2022, pàg. 128-150. DOI: 10.1484/J.ARIHS.5.133708. ISSN: 0003-9810.
• Leone, Matteo; Paoletti, Alessandro; Robotti, Nadia «I Fisici e il Risorgimento» (en italià). Il Nuovo Saggiatore, Vol. 27, Num. 3-4, 2011, pàg. 30-42. ISSN: 0393-4578.
• Maquet, Albert. «Giovanni Plana». A: Deux amis italiens de Stendhal: Giovanni Plana et Carlo Guasco (en francès). Éditions du Grand Chêne, 1963, p. 17-52. ISBN 978-2-600-04330-4. 
• Patergnani, Elisa; Pepe, Luigi. «The Migration of Italian Mathematicians Between 18th and 19th Century». A: Maria Teresa Borgato, Christine Phili (eds.). In Foreign Lands: The Migration of Scientists for Political or Economic Reasons (en anglès). Springer, 2022, p. 161-182. ISBN 978-3-030-80248-6. 
• Tagliaferri, Guido; Tucci, Pasquale «Carlini and Plana on the Theory of the Moon and their Dispute with Laplace» (en anglès). Annals of Science, Vol. 56, Num. 3, 1999, pàg. 221-269. DOI: 10.1080/000337999296409. ISSN: 0003-3790.
• Tucci, Pasquale. «Plana, Giovanni». A: Thomas Hockey et al. (eds.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 910-911. ISBN 978-0-387-31022-0. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Antonio Amedeo Plana» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Tricomi, F.G. «Plana, Giovanni» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 abril 2016].
• Ciardi, Marco. «Plana, Giovanni Antonio Amedeo» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2015. [Consulta: 10 abril 2025].