Giovanni Antonio Amedeo Plana

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGiovanni Antonio Amedeo Plana
Giovanni Plana.jpg
Giovanni Antonio Amedeo Plana (senador)
Biografia
Naixement 6 de novembre de 1781
Voghera, Piemont-Sardenya
Mort 20 de gener de 1864(1864-01-20) (als 82 anys)
Torí, França
Lloc d'enterrament Cementiri de Voghera 44° 59′ 33″ N, 9° 0′ 33″ E / 44.99250°N,9.00917°E / 44.99250; 9.00917
 Senador del Senat italià 


 Senator of the Kingdom of Sardinia Tradueix 

Residència Piemont
França
Nacionalitat italiana
Religió Catòlica
Educació École Polytechnique
Es coneix per Construcció de taules lunars
Mecànica celeste
Anàlisi matemàtica
Activitat
Director de tesi Joseph-Louis Lagrange i Jean Baptiste Joseph Fourier
Camp de treball Astronomia
Ocupació Matemàtiques
Astronomia
Geodèsia
Organització Universitat de Torí
Influències Laplace
Influències en Francesco Carlini
Premis
Medalla Copley

Lloc web Lloc web oficial
Notes
Modifica les dades a Wikidata

Giovanni Antonio Amedeo Plana (6 de novembre de 1781 - 20 de gener de 1864) va ser un astrònom i matemàtic Italià.

Vida i Obra[modifica]

Va néixer a Voghera, Itàlia, fill d'Antonio Maria Plana i de Giacoboni. Als quinze anys va ser enviat a viure amb els seus oncles en Grenoble per completar la seva educació. el 1800 va entrar a la École Polytechnique, on va estudiar amb Joseph Lagrange. Jean Fourier, impressionat per la seva genialitat, va aconseguir el seu nomenament per a una càtedra de matemàtiques en una escola d'artilleria del Piemont el 1803, que va quedar sota domini francès el 1805. El 1811 va ser nomenat catedràtic d'astronomia a la Universitat de Torí gràcies a la influència de Lagrange. Va passar la resta de la seva vida ensenyant en aquesta institució.

Les seves contribucions a la ciència inclouen treballs sobre el moviment de la Lluna i també sobre integrals, funcions el·líptiques, calor, electroestàtica i geodèsia. El 1820, va ser un dels guanyadors, juntament amb Francesco Carlini i Marie Damoiseau, del premi atorgat per la Académie des Sciences a París per la seva construcció de taules lunars usant la llei de la gravetat.[1] El 1832 va publicar Théorie du mouvement de la lune (a Torí, en tres volums).[2] Va ser astrònom reial i des 1844, Baró. El 1834 va guanyar la Medalla Copley, el major premi de la Royal Society. A l'edat de 80 anys es va convertir en membre de la prestigiosa Académie des Sciences. Se'l considera un dels científics italians de més renom de l'època; la seva teoria dels moviments lunars completava les teories de Newton i Laplace sobre la mecànica celeste.[3]

Malgrat el seu suport del moviment renovador del Risorgimento, no va patir persecució política gràcies al seu prestigi acadèmic internacional.[4] El 1861 va ser nomenat senador del recent creat Regne d'Itàlia (ja ho havia estat del Regne de Sardenya des del 1848.[5]

Hi ha un cràter lunar amb el seu nom.

Referències[modifica]

  1. Tagliaferri & Tucci, pàgina 221.
  2. Maquet, pàgina 17.
  3. Tucci, pàgina 911.
  4. Leone, Paoletti & Robotti, pàgina 33.
  5. Leone, Paoletti & Robotti, pàgina 40.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Antonio Amedeo Plana Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Antonio Amedeo Plana» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Tricomi, F.G. «Plana, Giovanni». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 abril 2016].